Així era l'animal més gran i pesant de la història, que podria desbancar la balena blava

La balena blava ha ostentat fins ara el títol d'animal més gran de la història. Aquest reconeixement, però, ha quedat en qüestió amb la descoberta de "Perucetus colossus", una espècia antiga de balena trobada recentment al Perú i que, segons un estudi publicat a "Nature", seria encara més gran i més pesada que la seva parenta. 

Segons els científics, "P. colossus" va viure fa uns 38 o 40 milions d'anys i tenia una massa superior a la de la balena blava, encara que no era tan llarga.

Pesava entre 85 i 340 tones, quan la balena blava més gran trobada fins ara arribava a les 190 tones, i el més habitual és que tingui una massa d'entre 100 i 150. La balena blava també és més llarga (pot superar els 33 metres). 
 

Un esquelet fossilitzat trobat a la costa sud del Perú

Els investigadors han calculat la mida i el pes de "P. colossus" a partir de l'esquelet parcial fossilitzat descobert al desert d'Ica, a la costa del Perú, d'on li ve el nom que li han posat. Són 13 vèrtebres, 4 costelles i una part de la pelvis.

"P. colossus" del Perú faria uns 20 metres de llargada en total i pesaria 180 tones.

Els càlculs indiquen que la massa de l'esquelet seria de 2 a 3 vegades la d'una balena blava de 25 metres de longitud. I la massa corporal d'aquest mamífer marí arribaria a les 340 tones, gairebé el doble que les balenes blaves més grans. 

Giovanni Bianucci, paleontòleg de la Universitat de Pisa i membre de l'equip investigador, defensa els càlculs: 

"Tot i que l'esquelet no està complet, estimacions rigoroses basades en la mesura d'ossos preservats i en comparacions amb una àmplia base de dades d'organismes vius i fòssils indiquen que la massa de l'esquelet de Perucetus era d'unes 5-8 tones: almenys el doble de la massa esquelètica de l'animal viu més gran, la balena blava." 

La massa superaria tant la de la balena blava com la d'un altre gegant, l'argentinosaure, un dels dinosaures més grans trobats mai, que va viure fa 95 milions d'anys a l'Argentina i es calcula que pesava 76 tones. 

Per fer-se una idea de la magnitud, cada vèrtebra de "P. colossus" supera els 100 quilos. 

Les restes eren tan grosses que, fins que no els van analitzar amb el microscopi, no van estar segurs que fossin ossos. 

Vivia en aigües poc profundes

"Perucetus colossus" estava emparentada amb un grup extingit de balenes, els basilosàurids, que van viure durant el període anomenat Eocè.

Els científics han remarcat que les restes trobades són ossos inusualment voluminosos, grans i densos, una característica absent en els cetacis que viuen en l'actualitat i que respon a l'adaptació evolutiva a la vida submarina.

Probablement, "P. colossus" vivia en zones costaneres poc profundes. Amb un cos tan voluminós i un esquelet tan pesat, els investigadors donen per fet que era un nedador lent. "Devia ser un animal molt impressionant, però potser no feia tanta por", ha afirmat el paleontòleg Olivier Lambert, del Reial Institut de Ciències Naturals de Brussel·les. 

No es pot saber de què s'alimentava, però es considera poc probable que ho fes amb les barbes, com les balenes actuals. Podria ser que fos herbívor, tot i que és poc probable, o bé que s'alimentés de mol·luscs o crustacis o bé fos un animal carronyer, segons ha indicat Bianucci.  
 

Un descobriment d'extrema importància per a la paleobiologia 

Anteriors descobertes havien revelat que la tendència al gegantisme i l'augment de la massa corporal formava part de l'adaptació a un estil de vida aquàtic per part dels cetacis, com dofins, balenes i marsopes. 

Segons explica "Nature", la importància de la publicació actual rau en el fet que indica que els cetacis van desenvolupar el fenomen del gegantisme com a mínim dues vegades. En temps relativament recents, amb l'evolució de les grans balenes que habiten als oceans moderns, i fa uns 40 milions d'anys. 

N'hi ha que mantenen el títol per a la balena blava 

Malgrat l'excepcionalitat de la descoberta, no tots els científics "compren" que la balena blava hagi estat desbancada com l'animal més gran. La mateixa "Nature" cita Nicholas Pyenson, paleontòleg de l'Smithsonian de Washington, que es declara escèptic.

Tot i reconèixer la rellevància del fòssil, argumenta que és molt difícil valorar la massa corporal d'un animal extingit, i més a partir d'un esquelet incomplet. Per això deixa una porta oberta al dubte i sentencia: "La corona pertany a la balena blava."