Descobreixen el "Meraxes gigas", una espècie de dinosaure carnívor gegant

Paleontòlegs argentins, nord-americans i canadencs han presentat una nova espècie de dinosaure carnívor gegant, el Meraxes gigas.

Braços diminuts, quatre tones de pes i gran carnívor. Encara que pugui recordar el Tyrannosaurus rex, pels seus braços extremadament curts, es tracta d'una nova espècie trobada a la Patagònia argentina, a la província de Neuquén.

Ara, la descripció completa del Meraxes gigas, nom que pica l'ullet a "Joc de trons", en honor a un dragó de la saga literària que va inspirar la sèrie, ha estat publicada a la revista especialitzada Current Biology.

Tots els dinosaures menjadors de carn com el Meraxes gigas pertanyien a un conjunt bípede anomenat teròpodes. Era membre d'un tipus de teròpodes anomenat carcarodontosaures. És una nova espècie que amplia la família de caçadors terrestres més grans que van existir.

L'estudi ha destacat que presenta característiques similars al tiranosaure i els abelisàurids per les seves extremitats reduïdes i enormes dimensions.

"El fòssil de Meraxes gigas mostra regions completes de l'esquelet, mai vistes abans, com els braços i les potes, que ens han ajudat a entendre algunes tendències evolutives i l'anatomia del carcarodontosaures, el grup al qual pertany", explica Juan Canale, director del projecte al Museu Paleontològic Ernesto Bachmann de Neuquén, a l'Argentina.

Els autors aclareixen que el T. rex no va obtenir els seus braços curts de M. gigas ni viceversa. Concreten que no només M. gigas es va extingir gairebé 20 milions d'anys abans que T. rex es convertís en una espècie, sinó que a més estan molt allunyats en l'arbre evolutiu.

El descobriment del crani gairebé complet ha estat imprescindible en la investigació: feia més d'1,27 m de longitud, segons ha indicat el paleontòleg Juan Ignacio Canale, de l'agència de recerca argentina del Museu Paleontològic Ernesto Bachmann.

El dinosaure trobat es creu que mesurava uns 11 metres de llarg i pesava més de quatre tones.

Meraxes també fa més evident que els carcardonsàurids van arribar a la seva màxima diversitat poc abans de la seva extinció amb altes taxes d'evolució dels trets facials, possiblement lligades a un paper de senyalització social.

Pel que fa als seus braços curts es creu que tenien la seva raó en comportaments reproductius, "com sostenir la femella durant l'aparellament o recolzar-se per tornar a aixecar-se després d'un descans o caiguda", com ha relatat Canale.

El seu crani estava decorat amb crestes, solcs, protuberàncies i unes banyetes, unes ornamentacions que apareixerien en els individus adults, possiblement per atreure possibles parelles.

"La selecció sexual és una força evolutiva poderosa. Però com que no podem observar directament el seu comportament, és impossible estar-ne segur", ha reconegut.