Així és la campanya per defensar el català en tots els idiomes oficials de la UE

El Consell d'Afers Generals de la Unió Europea es reunirà una altra vegada el 24 d'octubre per debatre sobre l'oficialitat del català a les institucions europees, després que la votació s'ajornés al setembre per falta de la unanimitat necessària dels 27 per aprovar-ho.

Sense oposicions ni vetos a la iniciativa, el govern ha impulsat una campanya versionada en totes les llengües oficials de la Unió Europea per consolidar confiances entre els 27 socis europeus i aconseguir els vots favorables.

Des de Brussel·les i dies després de reunir-se amb delegats del govern als països de la UE i ambaixadors dels estats membres, la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, ha assegurat que aquesta campanya reforça el treball de l'executiu català per resoldre alguns interrogants entre els socis europeus.

"Estem fent aquest esforç, sempre en positiu i optimisme, perquè estem convençuts que estem en les millors condicions perquè el català sigui oficial a les institucions europees. Volem esvair aquests temors i inquietuds que puguin quedar, però també reclamem la màxima exigència al govern espanyol, perquè és qui té la responsabilitat per fer-ho. Entre tots remem perquè finalment l'oficialitat sigui aprovada"

Pel català, en 24 idiomes

Anglès, búlgar, castellà, croat, danès, eslovac, eslovè, estonià, finès, francès, gaèlic, grec, hongarès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, portuguès, romanès, suec, txec i, evidentment, en català.

El govern ha versionat la campanya en les 24 llengües oficials de la UE amb l'objectiu de defensar i elogiar no només el català a les institucions europees, sinó també tots els idiomes de la resta d'estats membres. Aquesta n'és una petita mostra:

L'executiu català amb aquesta iniciativa pretén traslladar a l'opinió pública europea els principals arguments a favor de l'oficialitat del català i reforçar la riquesa lingüística d'Europa. Per això, el govern ha decidit regalar els drets d'aquesta campanya perquè qualsevol persona, empresa o institució pugui aprofitar-la per promoure i defensar el català.

La consellera Serret ha interpel·lat tots els ciutadans europeus perquè alhora comparteixin l'orgull per les seves llengües i per la riquesa lingüística d'Europa:

"Demanen que ens ajudin a fer que el català deixi de ser una excepció a les institucions europees i que esdevingui una llengua oficial"

Amb el lema "Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa", la campanya publicitària es difondrà a la via pública, als mitjans de comunicació i a les xarxes socials dels 27. 

El desplegament del català

La modificació del reglament lingüístic de la Unió Europea podria ser gradual per incloure primer el desplegament del català i després el de l'euskera i el gallec.

Després que la majoria de socis europeus expressessin dubtes econòmics i jurídics sobre la inclusió d'aquestes llengües, el ministre d'Afers Exteriors, Manuel Albares, va apostar per prioritzar el català en el desplegament de l'oficialitat davant el basc i el gallec perquè "és parlat per més de 10 milions de persones". Un gest que va molestar el PNB i el BNG, en plenes negociacions per la investidura de Pedro Sánchez.

L'oficialitat del català a la UE necessita l'aprovació per unanimitat de tots els estats membres. Un ús oficial recollit en l'acord entre el PSOE i Junts que va fer possible l'elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats.

3 ajuntaments pel reconeixement del català

Els alcaldes de Terrassa, Berga i Cassà de la Selva han demanat per carta als ajuntaments de les tres ciutats de Suècia amb què estan agermanades que aprovin mocions a favor de l'oficialitat del català a les institucions europees i que ho facin saber al govern suec. Suècia, juntament amb Finlàndia, és dels estats membres més reticents que el català sigui reconegut.