Així és la llei de transitorietat: doble nacionalitat i cooficialitat del castellà
La norma preveu que tindrà nacionalitat catalana tothom nascut a Catalunya, i que els nouvinguts la puguin obtenir després d'acreditar 5 anys de viure al país
La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, que entraria en vigor si guanya el "sí", té 89 articles i tres disposicions finals, on es preveu que només entrarà en vigor si guanya el "sí" en el referèndum de l'1 d'octubre.
En l'article primer, defineix Catalunya com una "república de dret, democràtica i social". El segon diu que la sobirania nacional rau en el poble de Catalunya. I el tercer diu que mentre no s'aprovi la Constitució de la República, aquesta llei és la norma suprema de l'ordenament jurídic català.
Dins de l'apartat dels drets, també fixa les condicions per adquirir la nacionalitat catalana: per residència legal i continuada a Catalunya durant un període de 5 anys anteriors a la petició. També preveu la doble nacionalitat, catalana i espanyola, i la cooficialitat de la llengua castellana.
Igualment, s'estableix la continuïtat de les normes locals, autonòmiques i estatals vigents a Catalunya. A més, les lleis orgàniques de l'Estatut d'Autonomia i de la Constitució espanyola, vigents en el moment de l'entrada en vigor de la llei, passen a ser ordinàries. També s'indica que es respectaran el dret de la Unió Europea i el dret internacional, així com els contractes, convenis i acords actualment vigents amb l'estat espanyol.
♦ Consulta el text íntegre de la llei de transitorietat jurídica
Pel que fa a les institucions polítiques, el president de la Generalitat esdevé el cap de l'Estat.
Pel que fa al poder judicial, l'únic que no està implementat a Catalunya, el Tribunal Superior de Catalunya es transforma en el Tribunal Suprem català. No hi hauria la denominació de Tribunal Constitucional -per les suspensions i les actuacions que ha fet el Constitucional espanyol contra el procés- i sí una Sala de Garanties que debatria matèries constitucionals. Aquesta sala de garanties podrà impugnar resolucions fermes de qualsevol òrgan judicial contràries a aquesta llei. Així es podrien anul·lar les condemnes pel 9-N o pel referèndum. Els jutges, magistrats i fiscals que en els últimes tres anys hagin ocupat plaça a Catalunya la mantindran tret que hi renunciïn.
En l'apartat social i fiscal, es protegeix els ciutadans pel que fa a les pensions, i alhora en les qüestions relacionades amb el pagament d'impostos davant d'eventuals sancions de la Seguretat Social i la hisenda pública espanyola.
La llei també preveu com s'elaborarà la Constitució catalana. Primer es faria un procés participatiu que s'allargarà durant sis mesos després del referèndum. Així, a l'abril es convocarien eleccions constituents. La cambra legislativa sortint elaboraria una proposta de Constitució, que, finalment, seria votada en referèndum.
