Així és la Marxa Lukov, l'exhibició nazifeixista a Bulgària que atrau la ultradreta europea

La capital de Bulgària és un aiguabarreig d'estils arquitectònics, de cultures i de religions. Les desigualtats socioeconòmiques són ben palpables a pocs carrers de distància d'una de les ciutats més antigues d'Europa, on les tensions de poder entre la globalització i les maneres de viure de la Bulgària més polièdrica encara són ben visibles.

Aquest aiguabarreig és ben evident al centre d'una ciutat que cavalca entre la grisor i l'esplendor. Entre els molts temples ortodoxos de la capital, i separats només per un centenar de metres, trobem una antiga mesquita del segle XVI i una sinagoga construïda a principis del segle XX.

Una barreja que també existeix amb el complicadíssim garbuix polític a la Bulgària del 2024. Després de repetir fins a cinc cops els comicis a l'Assemblea Nacional de Bulgària entre el 2021 i el 2023, les darreres eleccions van deixar una cambra parlamentària dividida en sis grups, molts dels quals són coalicions formades per diversos partits.

L'estira-i-arronsa entre tanta repetició electoral, finalment va desembocar l'abril del 2023 en un govern format per una coalició de coalicions de partits conservadors, populistes, europeistes i democristians. El govern de dretes del GERB-SDS i el PP-DB va aconseguir sumar amb un percentatge de participació molt baix, al voltant del 40%, i des de llavors comanda el país sota la batuta del primer ministre Nikolai Denkov.

Tres búlgares, l'Svetlana, la Christina i la Valentina, coincideixen a explicar-nos que la desafecció política és una de les característiques de la societat d'aquest país dels Balcans orientals. L'editora Svetlana Bachevanova argumenta el desinterès per la política de la societat del país amb dades: "Des de la caiguda del règim comunista el 1989, Bulgària ha tingut una vintena de governs diferents. D'esquerra radical a esquerra, de centre a conservador. Cap d'ells ha aconseguit satisfer la nació búlgara, inclòs el govern de l'antic rei búlgar Sakskoburggotski."

Pràcticament la meitat d'aquests governs han estat enderrocats per protestes al carrer i la propaganda russa a Bulgària és enorme, assegura l'Svetlana, que hi afegeix que "tots els governs que no cooperen amb Rússia s'enfronten a protestes al carrer i boicots de tota mena".

"A Bulgària és ben viva la batalla entre europeistes i prorussos, que ronden el 40% de la població."

Valentina Dimitrova, coneixedora també de la realitat catalana --va viure a Catalunya prop de dues dècades-- ho té clar: "Després de tantes dècades de participació política obligatòria mentre va governar el comunisme al país, des del 1989, quan cau el govern, passa tot el contrari i es produeix un desinterès molt gran per la vida política."

En aquest sentit, també coincideix la Christina, una activista anarquista del moviment antifeixista de la ciutat de Sofia. "Un dels problemes d'aquesta desafecció política és que molta gent no entén que la política va molt més enllà del que passa al parlament", remarca.

"Una societat desinteressada per la política del seu país és una societat fràgil."

Paradoxalment, però, la Christina també ens explica com la ultradreta búlgara capta part de la joventut entre les seves files. La Christina ens acompanya pels carrers de Sofia fins a la seu dels ultres del Levski Sofia i de la Unió Nacional Búlgara, l'organització que munta cada mes de febrer un homenatge a un dels referents del feixisme búlgar, Hristo Lukov.

Hi passem pel davant quan ja és fosc, dissimulant per no aixecar sospites, i comprovem que hi ha moviment en tots dos locals. A la porta, grups de joves caps rapats, alguns de potser només 12 o 13 anys, fan camaraderia entre altres neonazis també joves, però que els doblen l'edat i l'esquena als preadolescents que juguen a fer els milhomes vestits de neonazis.

L'extrema dreta al país balcànic

Prop de la catedral d'Alexandre Nevski, al bell mig de Sofia, les paradetes de venedors ambulants fan el seu particular agost entre els pocs turistes que passegen per la ciutat en ple febrer. Alguns paradistes venen peces de roba típiques del país i d'altres policromies ortodoxes, però la majoria dispensen una altra mena de material: parafernàlia de l'era comunista i, sobretot, tota mena d'objectes relacionats amb el nazisme del Tercer Reich.

Entre les gorres peludes amb insígnies de l'estel roig, medalles i carnets del KGB de dubtosa autenticitat, s'hi venen punyals i baionetes amb l'esvàstica gravada. Però també Creus de Ferro de 2a classe, petaques, pipes, encenedors antics i culleretes dels jocs olímpics de Berlín de 1936. Tot plegat adornat amb l'esvàstica o el Totemkopf, la temible calavera de les SS.

Un jove mira amb atenció una sèrie d'anells amb la creu gammada que fan basarda mentre se li escapa un crit ofegat d'exclamació. "És història, tot això és història. També tinc segells de Franco, si vols", li diu el venedor al jove, en detectar que ell i els seus amics són espanyols. Al seu costat, el venedor de la parada veïna somriu per sota el nas. Du el cap rapat, vesteix una jaqueta bomber negra i a la màniga hi porta cosit un pedaç amb la falç i el martell sota el símbol de prohibit.

Sí, l'extrema dreta a Bulgària és una realitat. La Christina ens explica que als anys 90, els camps de futbol eren un niu d'ultradretans. Tal com passava a tants estadis d'Europa, l'onada dels caps rapats neonazis es va popularitzar entre l'escena hooligan d'alguns clubs de futbol. De llavors ençà, part d'aquell reducte nazifeixista ha fet un recorregut divers, i com a molts altres països del continent, l'arribada de l'extrema dreta institucional del segle XXI, també és una realitat.  

Des del seu anarquisme militant, la Christina assegura que el Parlament búlgar està fortament dretanitzat i que fins i tot els socialistes --hereus del Partit Comunista Búlgar-- propugnen polítiques reaccionàries pròpies dels partits d'extrema dreta.

Entre els diversos partits que conformen l'Assemblea Nacional de Bulgària, no hi falta la dreta radical populista de Renaixement (Vazrazhdane-VAZ), que actualment és el tercer grup parlamentari amb més diputats de la cambra legislativa, amb 37 escons i que resta a l'oposició.

Renaixement és un partit ultranacionalista, euroescèptic i prorús, alineat amb les polítiques de Vladímir Putin, format l'any 2014. L'onada reaccionària que corre per Europa, sumada a la crisi política i les successives eleccions entre el 2021 i el 2023, l'han catapultat fins a aconseguir el 14,2% de l'electorat als darrers comicis quan a les primeres eleccions d'aquest cicle, l'abril del 2021, només havia aconseguit sumar el suport de poc més del 2% de l'electorat i es va quedar fora de la cambra.

No obstant això, el batibull de l'extrema dreta búlgara és molt més ampli, i a banda d'alguns partits extraparlamentaris, també hi ha col·lectius combatius sense interès electoral però amb una musculatura important al carrer, com la Unió Nacional Búlgara. Una organització nazifeixista que es proclama hereva de l'extinta Unió Nacional de Legions Búlgares, fundada el 1932, primer com a organització juvenil i posteriorment reconvertida en organització de masses, i que va ser dirigida pel tinent general Hristo Lukov a partir del 1942, un any abans del seu assassinat.

La polèmica Marxa Lukov

En ple segle XXI, l'ultranacionalisme búlgar de marcat caràcter nazifeixista reivindica un home nascut al segle XIX, Hristo Lukov (1887-1943). El tinent general Lukov va ser un polític i militar que va ocupar el càrrec de ministre de Guerra entre 1935 i 1938, coincidint amb una de les èpoques més tenebroses a Europa, amb l'ascens del feixisme com a teló de fons.

Com molts dels seus coetanis europeus que van fer del feixisme la ideologia dominant de primer terç del segle XX; Lukov també havia combatut durant la Primera Guerra Mundial, malgrat que ja s'havia estrenat al camp de batalla amb la primera i segona guerra dels Balcans contra l'imperi otomà.

L'any 1942 Lukov agafa la batuta de la Unió Nacional de Legions Búlgares per intentar consolidar-la, tot mantenint els vincles amb l'Alemanya nazi del Tercer Reich, formalment aliada de la Bulgària del tsar Borís III des de 1941. Tot amb tot, la Unió Nacional de Legions Búlgares dirigida per Lukov era una organització que bevia tant de les influències del feixisme italià com del nacionalsocialisme alemany, era antisemita, ultranacionalista i profundament anticomunista.

Malgrat que hi ha diverses versions sobre la seva mort, la majoria d'historiadors coincideixen en el fet que Lukov va ser assassinat per una partisana jueva, Violeta Yakova, just davant de casa seva, el 13 de febrer de 1943. Precisament el mateix lloc on, 81 anys després, els hereus de l'antiga organització de Lukov, ara batejats com a Unió Nacional Búlgara, va fer un acte de glorificació del referent del nazifeixisme d'aquest país durant la nit del 17 de febrer d'enguany, tal com fan des de fa dues dècades.

L'anomenada Marxa Lukov és un acte de commemoració i exaltació de la figura de Hristo Lukov que es fa des de l'any 2003 pels carrers de Sofia. De fet, però, no deixa de ser una excusa del moviment ultradretà del país per deixar-se veure als carrers de la capital. És una demostració de força. Per aquest mateix motiu, i com ja fan des de fa anys, alguns centenars de manifestants antifeixistes es van manifestar pels carrers més cèntrics de Sofia durant la primera hora de la tarda del 17 de febrer, sota el lema "No volem nazis als nostres carrers". Una manifestació zelosament encapsulada per un enorme dispositiu policial.

Poca estona després, es va fer una de les primeres accions dels activistes de la Unió Nacional Búlgara, que havia anunciat diferents convocatòries al llarg del dia i en diversos indrets per esquivar les sentències judicials que pretenien evitar els actes en memòria de Lukov. No obstant això, a les tres de la tarda, un nombrós grup d'activistes neonazis va aconseguir manifestar-se, esquivant les prohibicions, pel centre de la ciutat, desfilant amb centenars de banderes búlgares i retrats d'alguns venerats feixistes búlgars.

Amb tot, la convocatòria oficial que s'havia fet a les cinc de la tarda davant del Palau de Cultura no va poder començar amb normalitat. Un dispositiu format per centenars de policies va encerclar l'esplanada on hi havia els manifestants concentrats i durant ben bé una hora dirigents de la Unió Nacional Búlgara, vestits amb camisa bruna, corbata, roba paramilitar i lluint orgullosos l'emblema del partit --un símbol protobúlgar-- i les insígnies amb la flor de neu, van intentar negociar amb les forces municipals, judicials i policials que els deixessin fer l'acte que, de fet, ja havien començat dues hores abans sense cap impediment preveient que passaria més tard.

Oficialment, la convocatòria s'havia prohibit, i l'acte de les cinc no es va poder fer com estava previst. Però feta la llei, feta la trampa: els activistes neonazis van poder marxar a poc a poc en grups d'una desena de persones fins on tenien previst acabar l'acte, i així ho van fer. La consigna era trobar-se de nou a la casa de Hristo Lukov, on va morir tirotejat, per retre-li homenatge.

A l'esplanada de davant de l'antiga casa, envoltada per grans blocs residencials, s'hi va concentrar el gruix de la militància de la Unió Nacional Búlgara en estricta formació paramilitar. L'encesa de torxes per part de centenars d'activistes neonazis afegia una pàtina de dramatització d'una escena dantesca que es repeteix des de fa dues dècades: l'enaltiment d'un dels referents del nazifeixisme búlgar.

De fet, part de l'interès a prohibir la Marxa Lukov per part de les autoritats rau sobretot en el fet que aquesta efemèride s'ha convertit en un pol d'atracció d'ultradretans d'arreu d'Europa. Si bé alguns anys han aconseguit reunir activistes italians de CasaPound, espanyols de La Falange, alemanys de l'NPD o de Der III Weg i del Partit Neofeixista croat, entre molts d'altres, enguany la presència internacional es limitava als neonazis alemanys de Kampf der Nibelungen, l'organització ultradretana romanesa Blocul Nationalist, els francesos Les Nationalistes i els suecs del Moviment Nòrdic de Resistència.

D'aquests dos darrers grups, vam poder identificar el líder dels neofeixistes francesos, Yvan Benedetti --exmilitant del Front National--, i per part dels neonazis suecs vam constatar la presència d'un dels seus cabdills, Pär Sjögren, lluint una de les banderes de la seva organització.

L'acte es va cloure finalment amb els parlaments de diversos líders dels nazifeixistes búlgars i els crits enfurismats d'un públic majoritàriament molt jove que corejava repetidament "General Lukov" i "Prohibit, però no oblidat". Davant de l'escenari, diversos activistes van encendre bengales vermelles i els assistents es van agenollar de cop.

Tal com va començar, amb una disciplina digna de caserna militar, l'acte va acabar entre la mirada atònita d'alguns veïns esporuguits que treien el cap entre les cortines i la mirada impassible d'una policia que va deixar fer l'acte que teòricament havien d'impedir.