Així es veu la Lluna des d'Orion: la càpsula de la missió Artemis frega el satèl·lit
Cinc dies després de l'enlairament, la missió Artemis I ha aconseguit passar a només 130 quilòmetres de la superfície lunar
A més de 370.000 quilòmetres de la Terra, la càpsula Orion ha fet aquest dilluns el primer sobrevol a la Lluna.
L'Orion, que forma part de la missió Artemis I, ha passat a només 130 quilòmetres de la superfície lunar, una fita en l'objectiu de retornar els humans a la Lluna.
Així ha retransmès el moment la NASA:
LIVE NOW: The @NASA_Orion spacecraft is performing its first powered lunar flyby.
NASA (@NASA) November 21, 2022
Orion will make its closest approach to the lunar surface during the #Artemis I mission - approximately 80 miles at 7:57am ET (12:57 UTC). https://t.co/rO5HBPx0Ec
El sobrevol de la Lluna ha estat el moment en què l'Orion s'ha situat més a prop de la Lluna abans d'entrar en una "òrbita retrògrada", segons explica la web de la NASA. L'òrbita retrògrada significa que envoltarà la Lluna en el sentit contrari a què el satèl·lit gira al voltant de la Terra.
Mentre s'aproximava a la Lluna, aquesta era la vista de l'Orion:
The @NASA_Orion spacecraft captured this image of the Moon during its sixth day of flight, as it approached its first outbound powered flyby of the #Artemis I mission and its closest lunar approach. https://t.co/Wt4DrDpbK3 pic.twitter.com/GPILcbPYq7
NASA Artemis (@NASAArtemis) November 21, 2022
Després de sobrevolar la Lluna, la càpsula viatjarà fins a 64.400 quilòmetres més enllà de l'altra cara del satèl·lit, la distància més llunyana on haurà anat mai una nau espacial preparada per portar persones. A l'Orion no hi viatgen humans, però sí que hi ha tres maniquins coberts amb sensors.
Hores abans del sobrevol, l'Orion ha entrat en el camp gravitatori de la Lluna.
Això significa que ha estat la Lluna i no la Terra la principal força gravitacional que actua sobre la nau espacial, segons ha confirmat Jim Free, l'administrador associat per al desenvolupament de sistemes d'exploració de la NASA:
Activities are going smoothly for #Artemis I. @NASA_Orion completed a planned trajectory correction burn today, and entered into the Moon's gravitational field. We'll conduct another trajectory correction burn tonight before performing the fly-by burn tomorrow morning. pic.twitter.com/8xMLga9tJF
Jim Free (@JimFree) November 21, 2022
La missió per tornar a la Lluna
El mes vinent farà 50 anys que Eugene Cernan i Harrison Schmitt van trepitjar la Lluna. Cernan i Schmitt, tripulants de l'Apollo 17, van ser els últims humans que van passejar pel satèl·lit terrestre abans que es cancel·lés el programa lunar.
L'objectiu de la missió Artemis és preparar l'exploració lunar per a un futur enviament d'astronautes a la Lluna. La intenció és establir-hi una base i així arribar més endavant a Mart.
Durant els 42 dies de missió, la NASA vol posar a prova el coet SLS (sigles en anglès de Sistema de Llançament Espacial), que té quatre motors RS-25 i dos propulsors adjunts que li donen un 15% més de potència que el coet Saturn utilitzat en les missions Apollo.
A l'Orion hi caben fins a quatre tripulants, un més que a l'Apollo, i té reserves d'aigua i oxigen que permetrien viatjar independentment durant una vintena de dies.
Després de dos intents suspesos, la missió no tripulada Artemis I es va enlairar dimecres passat del centre espacial John F. Kennedy, a Cap Canaveral, a Florida.