Així està el mapa de les potències atòmiques ara que Macron ha reviscolat la cursa nuclear

França és la quarta potència nuclear del món. D'acord amb les dades de la Federació de Científics Americans, París té 290 caps nuclears, com a resultat de la determinació de Charles de Gaulle, el president que a l'inici de la guerra freda va desenvolupar l'arma amb les controvertides proves nuclears a les colònies d'Algèria i la Polinèsia francesa.

Aquests 290 caps nuclears francesos representen aproximadament el 2% del total de caps nuclears que hi ha al món, que la federació situa en uns 12.100.

La intenció de De Gaulle, en aquell moment, era ser independent dels dos poders nuclears de l'època, la Unió Soviètica i els Estats Units. Els dos colossos que --encara avui dia-- mantenen gairebé nou de cada deu caps nuclears que hi ha al món, tot i que els últims quaranta anys han anat reduint els seus arsenals.

Rússia i els Estats Units tenen uns 10.600 dels 12.100 caps nuclears d'arreu del món. Segons l'Associació de Control d'Armes, Washington en té uns 1.400 de preparats per fer servir, davant els 1.500 de Rússia.  
 

Cal tenir present que, en compliment de l'acord New Start, en vigor fins al 2026, russos i nord-americans han reduït l'arsenal nuclear, tot i que fa dos anys Rússia va suspendre la seva participació i no està obligada a informar d'actualitzacions.

De fet, Rússia i els Estats Units disposen d'uns 2.600 caps nuclears que no formen part de l'arsenal militar i han estat retirats, però estan intactes i pendents de ser desmantellats.

La resta del rànquing

En el tercer lloc del rànquing nuclear hi ha la Xina, que tindria entre 500 i 600 caps nuclears, segons la font. 

I, com dèiem, a continuació ve França amb 290 i el Regne Unit amb 225. 

Aquests són els cinc estats que oficialment tenen armament nuclear i que van firmar el tractat de no proliferació, l'NPT, el 1968.

A partir d'aquí, les reserves de la resta de països amb caps nuclears són estimacions. L'Índia en tindria 172, el Pakistan, uns 170, i Israel uns 90. 

No es pot saber amb exactitud, perquè aquests tres estats no han firmat mai l'NPT. 

Corea del Nord va anunciar que l'abandonava el 2003 i ara disposaria de 50 caps nuclears.

De fet, el nombre exacte de caps nuclears que tenen tots els estats continua sent un secret nacional. La majoria d'estats nuclears no informen de la mida de les reserves atòmiques militars.

Ara bé, el grau de secretisme varia. Així, entre el 2010 i el 2018, els Estats Units van fer pública la mida dels seus arsenals nuclears. El 2019, però, l'administració Trump va aturar aquesta política. El 2021, el Regne Unit també va decidir deixar de revelar el nombre exacte de caps nuclears desplegats, i ara es fan estimacions.

La proposta nuclear francesa, "un cop de puny sobre la taula"

Pablo Pareja, professor de Relacions Internacionals a la Universitat Pompeu Fabra i expert en seguretat internacional, interpreta la proposta de Macron com un missatge de força envers Rússia.

"El nombre de caps nuclears que tingui cada país és irrellevant, perquè qui en té més de 200 --com ara França-- ja té prou capacitat de destrucció per dissuadir."

Que França posi els seus caps nuclears a disposició d'Europa és, segons l'expert, "un missatge important" dirigit al Kremlin. Assegura que, amb aquest anunci, "els europeus semblen haver assumit que la defensa passa més per ells mateixos que pels Estats Units".

Pareja adverteix, però, que ara mateix la capacitat defensiva europea passa més per les armes convencionals, i que el gest de Macron és "un cop de puny sobre la taula" per recordar que els europeus tenen les capacitats necessàries per defensar-se.

Tot i això, el professor de relacions internacionals desconfia de la capacitat europea d'organitzar-se col·lectivament.

"No estic segur que tot aquest debat desemboqui en una arquitectura de defensa europea. Això sí, Europa acabarà dotant-se d'una capacitat militar més gran que en el passat. Que això impliqui comprar armes als Estats Units està per veure. De fet, la Xina està llesta per vendre armament, però Europa no preveu aquesta opció."

Per Pareja, els europeus tenen poc marge de maniobra, perquè organitzar una estructura paral·lela a l'OTAN els resultaria més car i, a més, no els garantiria l'ajuda del fins ara aliat nord-americà.