Així lluiten els veïns contra els abocadors il·legals que fa dècades que hi ha a Collserola

Van equipats amb motxilla, una cantimplora i bastons de senderisme. Ens citen a la falda de Collserola del costat barceloní que dona a Nou Barris. Fa un dia de sol primaveral esplèndid, ideal per anar a fer una excursió per la muntanya. Comencem a caminar per un corriol que comença just al darrere dels altíssims edificis de Canyelles.

No esperem trobar espàrrecs, tot i que sigui l'època. Bolets, encara menys. Anem a la recerca d'abocadors il·legals.

Aquests veïns de Nou Barris van començar a localitzar-los l'estiu passat i en uns mesos ja tenen ubicats més d'una desena de punts que concentren grans quantitats de deixalles.

En pocs minuts de caminar ja ens trobem amb el primer. A simple vista hi veiem runa, plats de ceràmica, restes d'uralita, rajoles hidràuliques, els emblemàtics panots de les voreres barcelonines i un llarg etcètera. Som dins del recinte del parc natural de Collserola.

"Tot això són abocadors històrics. Entre les restes que hi trobem, majoritàriament hi ha deixalles d'antics hospitals que hi havia per aquí, de les antigues granges també. No són restes recents perquè, curiosament, no hi ha res de plàstic. Són abocadors que fa dècades que hi són."

Ens ho explica l'ambientòleg i veí de Nou Barris Ivan Patrici Navarro Arquillo mentre ens ensenya el tros d'un plat de ceràmica que acaba de recollir de terra, on es pot veure l'emblema de l'antic "Hospital de la Santa Cruz", també conegut com l'Hospital de Sant Llàtzer, que va tancar ara fa 50 anys.
 

Fer un mapa dels abocadors

Entre els veïns de Nou Barris de tota la vida és de domini públic l'existència d'aquests abocadors històrics. "Aquí n'hi ha un, allà darrere també n'hi ha un altre, n'hi ha moltíssims...", ens diu un home gran, de forma espontània, que hem trobat mentre passeja el gos per la muntanya. L'Ivan Patrici fa que sí amb el cap amb certa resignació. És un problema que tothom sap que existeix, però que, de moment, ningú ha fet res per posar-hi remei.

"Convivim amb desenes d'abocadors irregulars que hi ha a les portes de casa nostra. Això és una realitat. Llavors, la nostra proposta és fer un mapa per visualitzar la desídia institucional que hi ha hagut durant seixanta anys."

Fer aquest mapa és només la primera de les diverses iniciatives previstes que han sorgit des que es van començar a organitzar entre els veïns.

Després de diverses reunions, el projecte s'ha anat fent cada cop més gran i el que va començar entre un grup reduït d'amants de la muntanya ja aglutina una desena d'entitats veïnals i associacions ecologistes. Estan determinats a aconseguir que es netegi d'una vegada per totes Collserola. L'Odette Viñas Gomis, del grup excursionista del Casal 3 Voltes Rebel, ens ho explica:

"Un cop això quedi net, volem que sigui útil per als veïns i veïnes. Es poden fer espais destinats a les escoles, espais per passejar, tallafocs ben fets, perquè hi ha habitatges que són a tocar de la muntanya, horts... Tenim un munt d'idees.

També volem que, amb la feinada que hi ha per treure aquests abocadors, es busqui entre les persones del barri que porten temps a l'atur, que no són poques."

Continuem amb aquesta singular excursió. Arribem a una esplanada "presidida" per les restes d'un vàter encastat fermament a la muntanya i ple de vegetació. Salta a la vista que no fa dies, ni setmanes ni mesos que és allà. Allà hi trobem també restes de rajoles antigues, fetes de fang i amb sanefes hidràuliques que podrien ser de principis del segle XX. Algunes peces estan senceres.

Seguim caminant cap a un tercer abocador. No repassarem tots els que tenen localitzats aquest grup de veïns perquè el temps se'ns està tirant a sobre.

Amb tres punts "negres" en tindrem més que suficient per fer-nos una idea de la dimensió del problema.

A més de grans quantitats de runa, allà hi trobem dues motos cremades i les restes d'un cotxe completament rovellat, un indici que evidencia que ja fa anys que aquell vehicle és allà.

En tot el dia no ens hem mogut del vessant de Collserola que dona al districte barceloní de Nou Barris, però és que el parc natural està format per un total de nou municipis. És inevitable pensar quants abocadors com aquests hi pot haver amagats per la muntanya tenint en compte el seu fàcil accés i els grans nuclis poblacionals que l'envolten.
 

Els "tresors" dels abocadors

Arribem a l'aparcament on ens havíem citat. Abans d'acomiadar-nos d'aquests "caçadors d'abocadors" ens ensenyen alguns dels petits tresors que han trobat en aquests mesos de patrullar per Collserola.

Hi ha monedes antigues, restes de ceràmica que han pogut documentar que són del segle XVII, a banda d'ampolles de refresc dels anys 50 o bé joguines molt antigues. Una de les idees que tenen entre mans és organitzar una exposició en clau de denúncia.

Contactem amb el Consorci del Parc Natural de Collserola, que coordina els nou consistoris a l'hora d'emprendre accions com ara el manteniment, per preguntar què s'està fent per combatre tots aquests abocadors il·legals. Ens ho explica en Joan Vilamú:

"Tenim localitzats més d'una seixantena de punts habituals on la gent abandona deixalles. Allà hi fem el que en diem actuacions ordinàries, és a dir, que periòdicament els anem netejant per evitar un fet que hem constatat, que la merda crida la merda." 

A banda, afegeix, es fan actuacions extraordinàries "que és quan rebem l'avís d'un abocador que no teníem controlat". Aquesta informació els pot arribar per diverses vies. "Ens hem trobat grans quantitats de pneumàtics, runa, grans electrodomèstics. De tot. Estem actuant en punts concrets més recents, perquè són més fàcils de detectar. Aquests que són més històrics són els que, si no ens arriba la informació, es queden allà", comenta. 

Només durant l'any passat, es van invertir uns 230.000 euros en la neteja del parc natural de Collserola i es van retirar unes 150 tones de deixalles, la major part de les quals, concentrades en abocadors de diferents dimensions.

Dos dies després d'enregistrar aquest reportatge, l'Ivan Patrici ens envia una foto de l'esplanada que estava "presidida" pel vàter. A partir d'ara, serà una "presidència" compartida amb una enorme furgoneta desballestada que acaba d'aparèixer.