Així s'aplica el català al Senat: "Quan el parlo, es treuen els auriculars"

"Gràcies, senyores senadores i senyors senadors per haver fet possible que puguem expressar-nos en llengües oficials diferents del castellà". El 18 de gener del 2011 el senador Ramon Aleu (PSC) va ser el primer que es va poder expressar en català al Senat.

El govern de Zapatero, amb l'impuls de nacionalistes i independentistes, va aprovar l'ús de les llengües cooficials al Senat, però amb moltes limitacions: els senadors poden parlar en català, en basc o en gallec per defensar mocions al ple i en la comissió de comunitats autònomes, per exemple, però no a les sessions de control ni als debats dels pressupostos.

Auriculars i cabines de traducció

Per primera vegada, el 2011 s'instal·laven auriculars, es construïen cabines per als intèrprets i es muntava un sistema perquè els senadors poguessin seguir totes les intervencions triant el canal del seu idioma des de l'escó. Ara bé, el portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries, diu que hi ha senadors que han decidit no fer-lo servir:

"Hi ha senadors de determinats partits, que ja ens podem imaginar quins són, que no utilitzen els cascos per poder rebre la traducció del català, el basc o el gallec. És un menysteniment o bé, simplement, és que estan desconnectats del que s'està parlant", diu Cleries.

L'any 2021 Junts va impulsar una nova reforma per eliminar els límits a l'ús del català, el basc i el gallec al Senat, i fer que es poguessin utilitzar lliurement tots els idiomes en tots els plens, equiparant les llengües cooficials al castellà. La moció es va aprovar amb els vots del PSOE, però, des d'aleshores, no s'ha desenvolupat i no s'ha aplicat, i no es preveu que pugui progressar ara amb la majoria absoluta que té el PP al Senat.

PP: "No podem convertir el Senat en una torre de Babel"

Els populars van votar en contra de la moció amb arguments pràctics i econòmics. "No podem convertir el Senat en una torre de Babel d'idiomes que no entenem", va dir la senadora Alícia Sánchez-Camacho, i va afegir que "les llengües no són patrimoni dels nacionalistes".

El sistema de traducció que té ara el Senat costa 350.000 euros l'any, i si s'hagués ampliat l'ús de les llengües cooficials a tots els plens, la factura hauria pujat a gairebé un milió d'euros, segons càlculs de Junts.

"En ple segle XXI, quan es posen sobre la taula arguments tècnics o econòmics, això és simplement que s'estan posant excuses", diu la senadora d'ERC Sara Bailac.

Ara es pot donar la paradoxa que el català es pugui parlar lliurement al Congrés, amb el compromís que ha assumit aquesta setmana la presidenta, Francina Armengol i, en canvi, estigui molt limitat al Senat, que és la cambra de representació territorial.

Cleries afegeix que la traducció "no és un cost, sinó una inversió perquè les llengües del conjunt de l'Estat quedin reconegudes i promogudes". "Si no, tendirem a parlar una sola llengua a tot el món, això seria molt més econòmic, però seria un empobriment cultural i lingüístic que no ens podem permetre".