Així serà el nou escut de Lleida: l'actual no s'adapta a les normes heràldiques

La ciutat de Lleida és un dels més de 200 municipis catalans que encara no ha oficialitzat el seu escut, que data aproximadament del segle XI. Això vol dir que conté elements que no hi haurien de ser segons les normes heràldiques de Catalunya.

Entre els elements que caldrà revisar hi ha la corona, les flors de lis i les tiges.

Se substitueix la corona i es mantenen les flors de lis

El canvi més cridaner afecta la corona. L'actual correspon a un marquesat i, tal com es pot veure a la imatge, serà substituïda per una corona mural de ciutat representada per un cèrcol de muralles amb cinc torrasses intercalades, com correspon a una ciutat de més de 20.000 habitants.

Tot apunta que la corona de marquesat, la que es veu actualment a l'escut, es va posar perquè Ramon Berenguer IV --comte de Barcelona i Girona-- va ser nomenat marquès de Lleida després de conquerir-la als musulmans l'any 1149. Això, però, ja queda molt lluny i cal actualitzar-ho.

Les tres flors blanques es mantindran com a element central, però es retocaran una mica. I les tiges tindran molts més nusos.

La relació de Lleida amb la flor de lis

Josep Maria Palau, vocal de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, explica que de la mateixa manera que a l'escut de Corbera s'hi veu un corb, i al de Cervelló s'hi veu un cérvol, al de Lleida té tot el sentit qui hi apareguin flors de lis:

"Possiblement al segle XIII hi havia també certa similitud entre el lliri, que es pronunciaria "lir", i Lleida, que en aquella època potser es pronunciava "Lérida" o "Lírida"

Els tècnics de l'arxiu municipal que han estudiat els canvis a fer es van plantejar suprimir completament els nusos de la planta. Finalment, però, el govern municipal s'ha decantat per no eliminar-los. Han considerat que d'aquesta manera el nou escut serà més fidel al representat al tapís del saló de plens de la Paeria.

Tot i que a l'escut no apareixen, els tècnics de l'arxiu municipal que han estudiat els canvis a fer també proposen eliminar les dues branques de llorer que sí que es poden veure a la bandera de la ciutat. Palau explica que aquesta mena de símbols no es poden incorporar així com així. Només es pot fer si es tracta "d'una concessió reial o imperial, com ara l'àliga de Tàrrega, que va acoblada a l'escut".

Segons Josep Maria Palau, hi ha poca literatura al voltant de l'heràldica lleidatana, i anima els historiadors locals a indagar sobre els elements i la història del blasó de la ciutat.

Recomanació de la Generalitat

La modificació de l'escut de la ciutat de Lleida, que es podria tramitar al pròxim ple de l'Ajuntament, s'ha fet seguint la recomanació de la Generalitat. Fèlix Larrosa és l'alcalde:

"Es veu que en algun moment determinat es van fer aquests canvis perquè l'escut quedés boniquet, però ens han dit que no era legal des del punt de vista de l'heràldica de les ciutats històriques de Catalunya."

Sigui en el ple d'aquest mes o en el pròxim, la idea és poder oficialitzar l'escut de la ciutat abans que s'acabi l'any.