Així serà la recuperació de La Palma: de malpaís a terra fèrtil en dècades

Mentre la lava segueix el seu lent però inexorable i agressiu camí per l'illa de La Palma, a part de solucionar els problemes immediats de gent que ho ha perdut pràcticament tot, apareixen també preguntes sobre què passarà d'aquí un temps, quan l'erupció s'aturi i quedin els dipòsits del material llançat pel volcà.

D'entrada, cal pensar que el procés pot ser molt llarg, com explica al 324.cat Arnau Folch, professor d'investigació a l'Institut de Geociències Barcelona (Geo3Bcn) del CSIC:

"Fins ara la lava acumulada té entre vuit i dotze metres de gruix i ha sortit a una mica més de mil graus. Això significa que trigarà molt a refredar-se, uns quants mesos o, més probablement, un o dos anys."

En aquests procés, afegeix el doctor Folch, es formarà el que s'anomena malpaís, un terreny totalment erm:

"Al cap d'un temps hi creixeran líquens, però caldrà esperar molt perquè hi apareguin plantes superiors. A la llarga, això sí, la terra serà molt fèrtil, perquè es tracta de minerals fosos que porten molts elements químics fertilitzants. Però per a això han de passar molts anys."

Coincideix en els mateixos termes Miquel Vilà, geòleg de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Explica al 324.cat que l'evolució depèn del tipus de terreny on arriba la lava:

"Si la zona ja era molt àrida, pot ser que el territori es mantingui inert, com en el cas del parc natural del Timanfaya, a l'illa de Lanzarote. Però si era humida, com és el cas de la Garrotxa quan es van produir les darreres erupcions o del Massís Central francès, la zona volcànica més gran d'Europa, es colonitzen més de pressa i quedaran entapissades de verd, tret de llocs amb molt de pendent on això és més difícil."

Quant al procés, explica que primer la lava se solidifica per fora i ja s'està veient en alguns llocs com passa de color vermell a negre:

"A dins hi queda calor residual i la velocitat de refredament depèn del tipus de sol, de la temperatura de l'aire, de si plou molt o poc... Al final quedarà una roca negra i dura a la superfície."

A les Canàries, però, també és habitual veure terrenys volcànics vermellosos. La lava, la calor i la pressió modifiquen la composició química del sòl i s'acaba formant almagre, un material vermell i impermeable que ha estat transformat i utilitzat pels canaris per fer recipients i poder guardar o transportar aigua.

Un cop passin uns quants anys, potser algunes dècades, en alguns llocs s'hi podria construir, però això dependrà de com quedi el terreny. Tot el sòl de les Canàries és d'origen volcànic, però alguns es van formar fa milions d'anys. A mitjà termini, cal esperar que es refredi i solidifiqui del tot i estudiar en cada cas si és viable construir-hi al damunt.

Per construir en el terreny un cop tot s'ha solidificat, caldrà mirar les condicions, com explica el doctor Vilà:

"No és el mateix una colada de roca vlcànica, que dona un terreny molt dur, com per exemple la que s'observa a la cinglera de Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa, que els piroclasts, que són fragments, o els lapil·lis, encara més petits, o les cendres, encara més. Aquests s'acumulen però poden quedar sense cimentar i donen un terreny menys resistent, com es pot observar a l'antiga gredera del Croscat."

La recuperació de l'agricultura: el cas de Lanzarote

Una altra cosa a tenir en compte és com recuperar les activitats humanes i l'economia del lloc. L'impacte immediat és molt important i apareixen problemes urgents. A la llarga, i amb molt d'esforç, la recuperació també pot ser molt important.

En una ponència presentada el 2014 en el XIX Col·loqui d'Història Canarioamericana, Pedro Quintana Andrés i José de León Hernández exposaven la transformació de l'espai anterior a les erupcions a l'àrea central de Lanzarote, on al segle XVIII es va produir activitat volcànica molt important.

L'activitat volcànica es va desenvolupar sobretot a partir de principis del segle XVIII i això va destruir poblacions senceres i va modificar el paisatge. La lava i les cendres van destruir un gran espai agrícola que des del segle XV i amb molta feina els habitants de l'illa havien pogut guanyar a la terra erma.

Al segle XVIII es van destruir tots els habitatges en més d'una vintena de pobles petits i mitjans i es van perdre terrenys agrícoles i pecuaris.

Però d'entrada es van poder recuperar amb relativa rapidesa i poca inversió petites parcel·les que havien quedat cobertes de lapil·li, com s'anomenen els petits fragments sòlids de lava. Es van mostrat molt fèrtils.

La producció que van aportar de conreus com patata, mill o vinya van afavorir la recuperació econòmica i a mitjans del segle XVIII s'hi van afegir altres parcel·les més grosses i més afectades. Això va comportar una progressiva recuperació tant de població com de l'economia, si bé els autors recalquen que s'han de recordar els dramàtics efectes inicials:

"Els positius trets generals del procés volcànic descrit no han de fer oblidar la primigènia influència negativa en la ruïna de molts propietaris agropecuaris, la pèrdua d'un notable patrimoni immoble o la destrucció de centres d'intercanvi/comunicació, cas del port del Janubio, a més dels notables patiments soferts per la població davant la incertesa, la necessitat o la pobresa."

Efectes positius del vulcanisme

De fet, el vulcanisme ha estat essencial i en molts casos positiu en la història de la Terra, com expliquen els autors del llibre "Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa", publicat el 2018 per la revista Mètode i la Universitat de València.

Els autors, Arnau Folch, Joan Martí i Llorenç Planagumà, expliquen que hi ha relació entre el vulcanisme i la vida i des dels inicis:

"En efecte, es creu que l'activitat volcànica podria haver jugat un paper important en l'origen de les formes de vida més ancestrals que van evolucionar cap a d'altres més complexes i que, finalment, van donar lloc a l'aparició de l'home uns 4.000 Ma (milions d'anys) després."

Posteriorment, l'activitat volcànica va modificar l'atmosfera del planeta i va afavorir l'aparició i expansió de molts organismes vius.

Finalment, la redistribució parcial de l'energia tèrmica de la Terra "genera concentracions puntuals que poden constituir recursos energètics per a l'ésser humà."

Aquesta influència ha continuat i ha tingut impacte socioeconòmic molt important. Així, afegeixen els autors, els jaciments minerals volcànics són "materials naturals que poden ser extrets, processats i lliurats al mercat o a la tecnologia amb un benefici raonable".

Entre aquest citen metalls nadius, com l'or i la plata, minerals que contenen metalls i minerals no metàl·lics, valorats per les seves propietats físiques o químiques específiques, com argiles i zeolites. Un cas particular, comenten, són els diamants, "formats per carboni cristal·litzat i que apareixen associats a les kimberlites, roques volcàniques ultramàfiques."

Aquest aprofitament dels materials volcànics es va donar des de fa mil·lennis, amb l'ús d'obsidianes volcàniques per construir estris i armes. I més recentment, la construcció d'habitatges o l'empedrat de carrers amb roques volcàniques.

També hi ha materials volcànics amb usos agrícoles:

"És el cas de la pedra tosca, que es ven en botigues de jardineria i distribuïdors agrícoles com a condicionador per augmentar la porositat del sòl. La pedra tosca barrejada amb terra conserva la humitat i actua com un regulador d'alimentació proporcionada per fertilitzants líquids."

Tots aquests valors i la fertilitat dels sòls volcànics han constituït un bon recurs de supervivència en moltes zones i per això "molts assentaments humans al llarg de la història els trobem al voltant dels volcans, tot i els perills que això comporta."

A la llarga, un atractiu geoturístic

Més recentment, es refereixen al geoturisme, que en alguns casos permet explotar l'atractiu dels paisatges volcànics i del vulcanisme actiu.

I allà on ja no és actiu, també es presenten molt atractius. Folch, Martí i Planagumà parlen del solc de València, que se situa al Mediterrani occidental, entres les costes de Catalunya, València i les illes Balears.

Entre els elements que va generar i que són objecte de turisme hi ha les illes Columbretes, situades davant la costa d'Orpesa.

Un altre és el camp volcànic de la Garrotxa, que inclou tot el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i els volcans de la vall de la Llémena i el de la Crosa de Sant Dalmai, prop de l'aeroport de Girona.

A part del turisme i en alguns casos relacionat amb aquest, els sòls fèrtils han dut als "productes de l'anomenada cuina volcànica, com el famós fesol de Santa Pau. Exemples de plans agrícolament rics els trobem al pla de Dalt, pla de Sant Andreu, Sacot i Santa Pau."

Tot això es troba a la zona amb vulcanisme més recent, que significa que es va produir fa entre mig milió d'anys i 10.000 anys. Molt poc a escala geològica, però gairebé inimaginable a escala humana.

Els volcans de la Garrotxa ja no estan actius, però en el món n'hi ha molts que encara poden entrar en erupció, i alguns ho fan sovint. A Hawaii, per exemple, sovint hi ha evacuacions urgents per erupcions violentes.

Ara mateix hi ha a tot el món 25 volcans en erupció i molts més que encara estan actius. Si bé a la llarga poden aportar beneficis, després de molta feina, d'entrada provoquen drames humans que requereixen accions urgents. I que ens recorden que per molt que hagi evolucionat la humanitat segueix a mercè dels fenòmens de la natura.