Així serà l'any judicial 2025, amb un Constitucional que espera resoldre l'amnistia
Una data destacada és el 10 de novembre, quan començarà el judici a l'expresident Jordi Pujol i als seus set fills per l'origen dels diners sense declarar a Andorra
El 2025 la justícia tornarà a tenir polítics catalans com a protagonistes. Una de les qüestions clau passarà al Constitucional, ara amb majoria progressista. Entre l'estiu i l'octubre, aquest tribunal es vol pronunciar sobre tots els temes que acumula al voltant de l'amnistia. Són molts: recusacions, recursos, qüestions d'inconstitucionalitat... Quan resolgui tot això sabrem si el president Carles Puigdemont pot tornar sense anar a la presó i si Oriol Junqueras deixa d'estar inhabilitat i es pot presentar a unes eleccions.
La llei d'amnistia és constitucional?
Aquesta és la primera qüestió que abordarà el Tribunal Constitucional. Ho farà, primer, quan resolgui la qüestió d'inconstitucionalitat del Suprem. És a dir, els dubtes que aquest tribunal li ha formulat sobre un delicte en concret: sobre si amnistiar els desordres públics encaixa amb la Constitució o si, al contrari, suposa una vulneració del principi d'igualtat de tothom davant la llei.
Després, el Constitucional també s'haurà de pronunciar sobre els recursos d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia presentats pel Partit Popular i per diferents comunitats autònomes.
I, finalment, també haurà de resoldre les qüestions d'inconstitucionalitat plantejades per altres tribunals. És el cas, per exemple, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Ja tenia data per jutjar Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, dirigents d'Esquerra Republicana durant els preparatius de l'1 d'octubre. I ara han plantejat dubtes sobre si la llei d'amnistia és constitucional, abans d'aplicar-la. Dubtes que el TSJC també ha fet arribar a la justícia europea presentant una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Què passa amb la malversació?
Aquesta és la pregunta que el Constitucional haurà de resoldre al final de tot, quan estudiï els recursos d'empara per la no aplicació de l'amnistia que ja han presentat Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, uns recursos que també presentaran el president Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig quan esgotin la via del Suprem, cosa que no ha passat perquè el tribunal encara ha de resoldre una darrera al·legació.
A tots ells, el Suprem els ha deixat fora de l'amnistia perquè considera que, en el seu cas, la malversació va comportar un benefici personal de caràcter patrimonial. Aquest és un supòsit que la llei d'amnistia exclou expressament i el Suprem el considera provat. Sosté que l'1 d'octubre perseguia una "finalitat particular" que els acusats van pagar amb diners públics i no pas de la seva butxaca. I és aquí on veu aquest enriquiment, aquest benefici personal de caràcter patrimonial.
En el moment que el Constitucional es pronunciï sobre si, amb aquesta interpretació, el Suprem ha vulnerat drets fonamentals, sabrem si el president Carles Puigdemont pot tornar sense anar a la presó. També sabrem si Oriol Junqueras deixa d'estar inhabilitat i es pot presentar a unes eleccions.
10 de novembre: comença el judici a Jordi Pujol
Si res no canvia, l'expresident i els seus set fills s'asseuran al banc dels acusats de l'Audiència Nacional en un macrojudici de més de cinquanta sessions.
En el centre del cas, els diners que la família Pujol va tenir sense declarar a Andorra. D'on venien i com van créixer?
Les defenses de la família Pujol argumenten que els diners procedien de la deixa de l'avi Florenci i que van créixer per les inversions fetes pel fill gran, per Jordi Pujol Ferrusola.
La Fiscalia, en canvi, sosté que els diners procedien de comissions il·legals a canvi d'adjudicacions d'obra pública. Per aquest motiu, acusa tota la família d'associació il·lícita i de blanqueig de capitals i demana nou anys de presó per a l'expresident Pujol i vuit anys de presó per a cinc dels seus fills. Per als altres dos, la petició de penes és més alta perquè també els acusen d'altres delictes, com els fiscals: 29 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola i 14 anys per a Josep Pujol Ferrusola.
Si no hi ha canvis de guió, s'espera que aquest judici quedi vist per a sentència el 23 d'abril del 2026.
