Així s'ha gestat l'avançament electoral: dels ultimàtums creuats al tret de sortida de la campanya
Els retrets creuats acusant-se d'electoralisme han ressonat al Parlament en el que s'ha acabat convertint en l'últim ple de la legislatura
La idea li rondava pel cap des de fa una setmana i va prendre força des que diumenge va constatar que les negociacions amb els Comuns anaven per mal camí.
Pere Aragonès creia que un govern en minoria com el seu necessitava garantir --com a mínim-- que es poguessin tirar endavant les votacions essencials de la legislatura, i la d'aquest dimecres n'era una.
Quedar-se sense pressupostos abocava el govern a una situació d'inestabilitat molt gran que els republicans volien evitar de totes totes, i per això el president ha fet ús d'una eina que gairebé ningú més que ell tenia al cap quan s'ha llevat. Anar a eleccions.
Enfadat i decebut, però amb tota la solemnitat, acompanyat dels consellers i des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, Aragonès premia el botó vermell que posa en marxa un engranatge electoral exprés, amb data final el primer diumenge que legalment podia escollir: el 12 de maig.
I ho feia amb ganes d'entrar en campanya i assenyalar a qui considera els responsables d'aquesta situació: Junts, amb qui la mala relació ja no sorprèn ningú, però també els Comuns, a qui des de Palau acusen d'haver tensat la corda fins al límit per electoralisme.
Era el mateix concepte que Jéssica Albiach i Junts feien servir per atacar el govern. I el PSC per anar contra els Comuns.
Una bateria de retrets creuats que han ressonat fins a Madrid, on Pedro Sánchez ha renunciat a presentar els pressupostos, conscient que Sumar i PSOE haurien necessitat el vot favorable dels republicans per aprovar-los.
La relació d'ERC amb els Comuns ha quedat tocada. Els republicans consideren que Ada Colau ha tingut un paper clau en una situació que el mateix Pere Aragonès va intentar desencallar parlant, la setmana passada, amb Yolanda Díaz. No se'n va sortir.
"No podem dependre de la irresponsabilitat dels que posen per davant del país els interessos del partit", proclamava el president a mitja tarda des de Palau, en la que ja es podria considerar la primera consigna d'una campanya en què es jugarà la continuïtat al capdavant de la primera institució del país.
Mentrestant, al Parlament, els seus companys de grup s'acomiadaven dels escons que han ocupat des de la primavera del 2021. Era l'últim ple, perquè la legislatura s'acabarà tan bon punt entri en vigor el decret signat per Aragonès.
Illa... i Puigdemont?
A les urnes, l'actual president de la Generalitat --que ja està proclamat com a candidat per ERC-- espera aprofitar l'oportunitat de desfer l'empat de les últimes eleccions, en què el PSC i ERC van aconseguir 33 escons, amb Junts en tercera posició amb 32.
"Com més aviat votin els catalans, millor", deia Salvador Illa en una compareixença des del Parlament tan bon punt ha conegut la convocatòria. Ell serà el candidat socialista, això segur, però ara el gran dubte és saber si Carles Puigdemont ho serà per Junts.
Els republicans neguen que això s'hagi tingut en compte a l'hora de precipitar la convocatòria electoral, però a ningú se li escapa la incertesa jurídica que acompanya l'expresident de la Generalitat des de fa anys, ara condicionada també per l'aplicació de l'amnistia.
Després de conèixer l'avançament electoral, el mateix Puigdemont assegurava des d'Estrasburg que està convençut que podrà ser al debat d'investidura del nou president.
"Si mireu el calendari electoral del Parlament i el calendari d'aplicació de la llei d'amnistia, hi ha una gran compatibilitat entre les dues coses", assegurava, tot i que només ha confirmat que tenia pensat tornar a presentar-se al Parlament Europeu, i que encara no ha decidit si canviarà d'opinió.
Tombats per un sol vot
Que aquest dimecres políticament frenètic hauria pogut acabar d'una manera molt diferent ho demostra el fet que els pressupostos han acabat caient per un sol vot. I amb pressupostos, les eleccions no s'haurien activat.
Aragonès, fins ara, sempre havia assegurat que pensava acabar la legislatura, però també era conscient que necessitava comptar amb una certa estabilitat davant d'escenaris com ara una sequera que amenaça de complicar-se de cara a l'estiu.
La votació definitiva dels pressupostos s'ha resolt amb 67 vots a favor --els del PSC, ERC i la incorporació d'última hora de la diputada expulsada de Junts Cristina Casol-- i 68 en contra.
A l'hemicicle, les intervencions de Jéssica Albiach i de la portaveu republicana Marta Vilalta mostraven una escalada de retrets poc habitual entre les dues formacions: mentre que uns acusaven ERC d'intentar condicionar-los el vot per la via de pressionar Sumar a Madrid, els altres assenyalaven els Comuns per "robar una oportunitat al país" per uns suposats càlculs electorals que també han assenyalat els socialistes.
I enmig de tot plegat, Junts aprofitava l'oportunitat per oferir-se com a soci d'última hora del govern amb un document ple de mesures que des del govern s'han entès com un simple moviment tàctic.
Sigui com sigui, l'últim debat de la legislatura ha deixat clar quin serà el punt de partida d'una campanya en què --ara sí-- ja no hi haurà cap dubte que tothom actua per electoralisme.