Així són els pobles amb més percentatge de joves i de pensionistes de Catalunya

Els problemes amb els serveis o amb les comunicacions, o la falta de relleu generacional al camp són al darrere del despoblament, que toca de ple algunes comarques, i això es tradueix sovint en menys joves i envelliment a molts pobles. Ho saben bé a Sant Agustí de Lluçanès, el poble amb més pensionistes de Catalunya.

A l'altre extrem, Renau, al Tarragonès, que ha triplicat la població els últims vint anys, la majoria joves.

Renau, un poble on pràcticament no viu gent gran

No hi ha botigues, escoles ni cap tipus de servei. El metge visita el poble un dia a la setmana i la missa de diumenge se celebra un cop al mes. És la radiografia de Renau, un petit poble del Tarragonès de 160 habitants, dels quals només 13 són majors de 65 anys.

Segons l'alcalde del municipi, Manel Jaume Sales, a Renau pràcticament no queden jubilats per l'alta dependència d'un vehicle privat: "Tenim un transport públic minso, l'autocar passa molt poques vegades. Això fa que qualsevol persona que no tingui vehicle tingui dificultats."

És el que li passa a l'Adelina, una de les veïnes que viu a Renau des de fa més temps. Actualment, depèn del seu fill i el seu net, que li fan els encàrrecs: "El meu marit no em va deixar treure el carnet i em sap un greu... Ara encara agafaria el cotxe per anar a la platja i a comprar."

"Aquí a Renau la gent gran va passant a una millor vida."

Però que no hi quedin jubilats no és sinònim de despoblació. De fet, en els últims vint anys, Renau ha gairebé triplicat el nombre d'habitants i ha passat d'una seixantena de residents a les 160 persones que hi viuen actualment.

L'alcalde apunta que el motiu és la "situació immillorable" de la vila i reconeix que la pandèmia ha provocat un efecte reclam en les poblacions situades en entorns naturals: "Estem a quinze minuts de Tarragona i a quinze minuts de Valls. A més, en set minuts et plantes a la Secuita, on hi ha botigues i serveis. Això fa que molta gent jove vulgui venir, sobretot des de la pandèmia."

David Garcia és veí de Renau, té 38 anys i viu al poble amb la seva parella i la seva filla. Ell considera que la tranquil·litat que aporta viure en aquests indrets compensa la falta de serveis tot i que admet que cal reorganitzar-se la vida.

"Aquí no pots anar a fer la compra cada dia. Has d'anar-hi un cop al mes i organitzar-te d'una altra manera"

Malgrat l'alta demanda que està rebent Renau, el poble difícilment podrà acollir més persones. L'oferta d'habitatges és nul·la i pràcticament no queden terrenys urbanitzables.

A Sant Agustí de Lluçanès, la meitat són jubilats

Sant Agustí de Lluçanès és un poble ple de cases disseminades i tot just 106 habitants. I encapçala un rànquing. El del municipi amb més tant per cent de pensionistes a Catalunya, un 53%. I la majoria són jubilats. És a dir, toca a més d'un jubilat per cada persona en actiu.

L'àvia més gran, de fet és besàvia, és Raquel Casaramona. Té 84 anys i viu sola, plena de vida: "Camino mitja hora cada dia, faig gimnàstica tres cops a la setmana, feinejo per casa i toco l'harmònica."

I encara condueix tot i que la família li va dient que ho deixi perquè li agrada pitjar l'accelerador: "L'altre dia anava conduint per anar al poble del costat, al casal, i deia que el límit era de 80 km/h i jo miro i dic, aflaca, aflaca…"

Entre els homes, l'avi més gran és l'Enric, a punt de fer-ne 90, no para mai quiet. I de tant en tant encara s'atreveix a fer el pi, a posar-se cap per avall: "Ajudo el meu fill. Llauro amb el tractor, cuido l'hort i sempre estic corrent per aquí fora, no m'estic mai per casa."

Així que Sant Agustí del Lluçanès és un poble de gent gran. Només hi ha cinc infants. Això sí, els avis i àvies no poden ser més actius i vitals. Cada setmana una bona colla fa gimnàstica a l'aire lliure. Però saben que el temps va passant i els preocupa que el poble es vagi envellint.

"Ens anirem fent grans i què passarà amb el poble? No hi ha futur. Voldríem que vingués més gent jove a viure-hi."

Aquest és un dels grans problemes de molts pobles petits, l'envelliment. La gent jove busca oportunitats laborals a fora. És el cas de Sant Agustí. Aquí la primera activitat econòmica és i sempre ha estat la pagesia. Però els pagesos han deixat l'aixada per l'edat i no han trobat relleu generacional.

Segons l'alcalde, Josep Pujol, és massa difícil ara fer de pagès i la gent jove marxa a buscar altres feines: "Sí que alguns poden treballar aquí des de casa però això ara, perquè fins fa poc no teníem fibra. Costa que als pobles petits arribin els serveis."

El mateix alcalde engruixirà aviat el percentatge de jubilats del poble. Diu que a punt de fer 70 anys ja toca deixar la vara de batlle que porta des de fa gairebé tres dècades.

De moment, la vida al poble es concentra en l'únic dels tres restaurants que queda, Ca la Cinta. La mare ja en edat de jubilar-se encara no vol estar entre fogons i amb la tranquil·litat que --ella sí-- té relleu garantit amb el fill, de 32 anys.