Així s'organitza una família per viure només amb aigua de pluja a Vilafranca del Penedès

"És l'any que ha plogut menys dels darrers 130 anys a Vilafranca del Penedès", afirma el físic i meteoròleg Toni Mestres. Però, tot i això, encara té aigua per a molts mesos. L'utilitza com a aigua de boca, que fa servir per dutxar-se, cuinar i per beure:

"En tenim per a 4 mesos. Si ho restringíssim només a l'aigua per beure, arribaríem a un any. I això que el 2023 només han plogut 180 litres, quan aquí a la comarca la mitjana són uns 400 litres."

Recollir tota l'aigua possible, el primer secret

Òbviament, la casa d'en Toni Mestres, al barri del Pla del Diable a Vilafranca del Penedès, en molts aspectes no és estàndard.

Va tenir la sort de poder dissenyar-la de zero. "No és cap secret", afirma amb modèstia, "és el mateix disseny que devien fer els pagesos d'aquí de la plana del Penedès fa 200 o 300 anys quan feien la casa, amb uns dipòsits per recollir l'aigua de pluja":

"Nosaltres, fa 20 anys, vam tenir la sort de poder comprar aquesta parcel·la de 500 metres quadrats. A casa érem 5 i vam estudiar, tenint en compte el que plou de mitjana al Penedès, per a quan ens donava el terreny. Vam arribar a la conclusió que necessitàvem 100 metres quadrats per persona."

Dos grans dipòsits d'aigua, un per a aigua "bruta" i un altre per l'aigua de boca, són la primera part del secret que ha permès a Toni Mestres prescindir des de fa 20 anys de la connexió amb la xarxa d'aigua municipal.

Va construir els fonaments de la casa en forma de calaix per recollir tota l'aigua i canalitzar-la cap al dipòsit on va l'aigua que cau a la parcel·la, però on també van les aigües grises. És una aigua que es filtrarà i es farà servir com aigua de reg.

L'aigua de boca la recull gràcies a una teulada sobredimensionada. Quan plou, els primers 5 litres es descarten com a aigua de boca, però després ja és aprofitable:

"L'aigua que ens cau de la pluja és la millor aigua del món. És la mare de totes les aigües, no hi ha cap millor. I per descomptat en aquests 20 anys tampoc hem comprat ampolles de plàstic."

Abans de consumir l'aigua passarà per un filtre de partícules i dos filtres d'ultraviolats instal·lats a les golfes. A la cuina sota la pica disposen a més d'un sistema d'osmosi inversa.

El vàter sec permet estalviar el 30% d'aigua

Si aquesta casa té un "secret", aquest és el vàter sec. "És un sistema alemany, que allà s'instal·la en blocs de 3 i 4 pisos", ens explica, "i a més no fa olor, de fet fa menys olor que un vàter normal", afegeix.

El vàter sec consisteix bàsicament en una tassa sobre un baixant que envia els excrements a un tercer dipòsit instal·lat sota la casa. Un ventilador genera una lleugeríssima pressió d'aire en direcció al forat i d'aquesta forma s'eviten les males olors. I el que acaba en aquest dipòsit també s'aprofita en forma de compost.

Restriccions des de l'agost

L'excepcionalitat de la sequera dels últims tres anys està tenint conseqüències, també per en Toni Mestres. "Com que vèiem que no plovia a l'agost ja vam deixar de regar l'hort i el jardí", narra. Després va arribar l'hora de restringir el malbaratament a la dutxa:

"Aquí a la casa vam començar a restringir l'ús de l'aigua, el consum de l'aigua al novembre. Reduir vol dir aprofitar al màxim fent-te primer una mullada, parar la dutxa, ensabonar-te i després fer una bona esbandida. No estar 15 minuts sota l'aigua mentre t'ensabonis i t'esbaldeixes."

Les pluvials, una assignatura pendent a Catalunya

Toni Mestres fa anys que defensa un millor aprofitament de l'aigua de pluja. Encara recorda quan a Vilafranca estaven fent un gran forat per a un aparcament municipal. Va anar a l'ajuntament i els va suggerir que fessin un nivell més per recollir l'aigua de pluja de les teulades de les cases dels voltants:

"A Vilafranca el terra és argilós i no has de picar massa pedra. Els vaig dir que gastant-se potser un 10% més del pressupost es podria fer un calaix més per guardar l'aigua, interconnectant els baixants dels blocs dels edificis propers. Ho van deixar córrer. No entenc com ens podem gastar milions d'euros per guardar cotxes sota terra i no ho fem per dipòsits d'una aigua que necessitarem. No hi ha res pensat en això." 

De fet, el desembre del 2007, en el moment àlgid de la darrera sequera a Catalunya, els Informatius de TV3 ja van fer un reportatge amb en Toni Mestres visitant i mostrant casa seva. Han passat més de 16 anys i pràcticament ningú sembla haver après cap lliçó. Una entrevista que també es va tornar a repetir l'any 2011 en un programa "Quèquicom".

En aquell moment, encara tenia els dipòsits al 80% amb aigua per a 12 mesos, en un any que havia estat normal (s'havien recollit 409 litres al Penedès, el doble del 2023 en què només han plogut 188 litres). Tot i aquella pluviometria una mica més generosa, l'any 2007 l'absència de precipitació havia afectat sobretot les capçaleres dels rius. Sense aigua i neu a les muntanyes, que és el que omple els embassaments, Catalunya es moria de set.

El 2023 la situació és pitjor i una part de la poca pluja que ha caigut s'ha tornat a perdre:

"Seria interessant captar l'aigua de les pluges de tardor, per exemple, que són ruixats molt grossos al litoral i prelitoral. Ara tota aquesta aigua se'n va a mar directe."

I afegeix el físic: "Qui gestiona els diners públics hauria d'entendre que això és una cosa recurrent i que de sequera algun dia en vindrà una de més grossa i s'hauria de fer alguna cosa. I fer-ho, no ara quan manca l'aigua, sinó en els moments de bonança".