Així va fugir Bashar al-Assad de Síria: enganyant col·laboradors i familiars

La fugida de Bashar al-Assad es forja a Moscou el 28 de novembre, dies abans de la caiguda del seu règim. En plena erupció de la revolta a Idlib, el president sirià es presenta al Kremlin per demanar ajuda al seu principal aliat, Vladímir Putin.

No és el primer cop que confia en la intervenció russa en una situació desesperada: 9 anys enrere, el 2015, l'ajuda militar del Kremlin va canviar el curs de la guerra civil a Síria.

Però aquesta vegada la resposta de Putin, que està atrapat en la guerra d'Ucraïna, és "no". Sense el suport imprescindible de l'aliat rus, es posa en marxa el pla d'Al-Assad per fugir de Síria.

Un pla que es basa a enganyar tot el seu cercle d'estrets col·laboradors i membres de la família, segons l'agència Reuters, que ha reconstruït les últimes hores del dictador a Damasc.

Secrets i mentides

Quan Al-Assad aterra a Damasc, procedent de Rússia, menteix a l'Estat Major de l'Exèrcit. Els diu que tot va bé, que arribarà suport militar de Rússia. Es tanca al palau presidencial i truca frenèticament a l'estranger.

Aviat veurà que tampoc pot comptar amb l'Iran, la potència xiïta que és l'altre pilar del règim sirià. 4 dies després d'anar a Moscou, un Assad angoixat es reuneix a Damasc amb el ministre d'Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi.

L'ajuda de Teheran és una opció inviable. Si el règim iranià s'hi involucra, això podria cridar Israel a atacar i ocupar més territori sirià. Som el 2 de desembre, quan els rebels ja han pres la ciutat d'Alep i comencen una ofensiva fulgurant cap a la capital.

Dissabte, dia 7, hores abans de l'entrada dels insurgents a Damasc, el primer ministre sirià truca a Al-Assad. Li diu que la situació al carrer ja és impossible. "Demà ho discutim", respon el president. Després, Al-Assad truca a la seva cap de Comunicació i li demana un discurs per adreçar-se a la nació. Quan el discurs arriba a palau, el dictador ja no hi és.

Sol cap a Moscou

Ha esgotat totes les opcions i veu la caiguda inevitable. El president puja al seu avió privat, a baixa altura, per sota del radar i amb el transponedor apagat. Ha marxat en secret. Sol. I ha deixat molta gent a l'estacada.

El seu germà, Maher, que és militar d'alta graduació, també fuig desconcertat, amb un helicòpter de la força aèria cap a l'Iraq. I des d'allà, vola cap a Rússia. Dos cosins d'Al-Assad, agafats per sorpresa, cauen en mans dels insurgents quan proven de fugir cap al Líban. Un control els atura. Un mor a trets i l'altre està greument ferit.

Quan el dictador sirià aterra a la base militar russa de KH-Meimim, un avió militar el porta a Moscou. Putin no li ha donat tropes, però l'acollirà. Com ja ha fet amb el seu nucli familiar. La dona d'Al-Assad, Asma, i els seus tres fills l'esperen a la capital russa.

Segons una font de seguretat occidental que cita Reuters, el ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, lidera des del fòrum de Doha l'esforç diplomàtic per garantir una fugida segura d'Al-Assad amb l'ajuda de Turquia i Qatar.

Fi de l'escapada

La revolta ha triomfat. Els sirians entren al palau presidencial. Els vídeos que recullen aquest moment mostren senyals d'una fugida precipitada: encara hi ha menjar a la taula. I objectes personals, com fotos de família, per tot arreu.

El Kremlin confirma finalment que Al-Assad és a Moscou. El futur d'Al-Assad passa, segurament, per un allotjament de luxe als afores de la ciutat, amb poca o nul·la presència pública. Putin li dona una gàbia de luxe, i els milers de milions de dòlars que el dictador sirià té a l'estranger finançaran l'estada.

Fi de l'escapada. Bashar al-Assad és a lloc segur. Hi ha arribat -suposadament- traint la gent que li va donar suport, traint la família i traint un país.