Així va néixer el Jesús, el primer nadó d'una mare amb l'úter trasplantat a l'Estat

Es diu Jesús, i encara no ho sap però passarà a la història de la medicina per ser el primer nadó nascut a l'Estat espanyol fill d'una dona a qui li han trasplantat l'úter.

Va néixer fa dos mesos i mig, a la Maternitat de l'Hospital Clínic de Barcelona, malgrat que la seva mare, la Tamara Franco, va néixer sense úter i quan tenia 16 anys li van deixar clar que mai no podria quedar-se embarassada:

"Em van dir que mai no podria tenir fills i que així seria."

Nascut amb 29 setmanes, molt prematur

El fill de la Tamara va néixer molt prematur a la setmana 29 en una cesària programada, quan l'equip va decidir que era el millor moment per fer-ho, malgrat que era a només una setmana de considerar-se prematur extrem.

El més òptim hauria estat esperar encara un parell de mesos, quan ja hagués estat un part a terme, però la salut de la mare estava en joc: tenia preclàmsia severa, que augmenta la pressió de la sang i és una de les principals causes de mort d'embarassades i nadons al món.

A la Tamara li estava provocant insuficiència renal i un nivell de plaquetes molt baix, i a més podia fer que no arribés prou sang a la placenta, que és la que proporciona oxigen i aliment al fetus.

Durant setmanes la van estar controlant i alhora van accelerar la maduració dels pulmons del nadó i la protecció del cervell, els dos òrgans més vulnerables en un nadó prematur. 

Segons explica Francesc Figueras, cap de Medicina Maternofetal de l'Hospital Clínic, van haver de prendre la decisió calculant quan hi havia menys riscos i més possibilitats d'èxit:

"Hem arribat a un punt en el qual la maduresa del nounat ja era molt presumible i els riscos molt baixos, i aquest és el moment en el qual no compensa, pels riscos materns, seguir l'embaràs."

Un cesària normal i especial alhora

Tot i que la Maternitat de l'Hospital Clínic és centre de referència en patologia fetal i estan molt acostumats a fer cesàries, l'ambient que es respirava al quiròfan el divendres 10 de març tenia alguna cosa diferent i especial.

Alguns membres de l'equip, que ja van assistir al trasplantament fa 2 anys i mig, van gravar-ho amb el mòbil, però, segons Figueras, a banda d'això, va ser una cesària molt normal:

"Una cosa que hem après és que són úters que aparentment permeten un part per cesària sense gaires modificacions tècniques, no hi ha hagut cap diferència amb altres cesàries."

És el mateix que assegura Laia Valle, infermera pediàtrica que també va assistir al part:

"Per nosaltres en realitat la feina ha estat la mateixa, la preparació ha estat la mateixa, l'únic era la casuística, que hi havia molta més gent de l'habitual i ens hem hagut d'organitzar millor per saber cadascú on posar-se i no destorbar-nos."

El primer plor del Jesús i l'emoció de la mare i del ginecòleg

Només treure el cap el Jesús va fer el primer plor. És molt bon senyal en un nadó tan prematur. Ja feia estona que la Laia estava preparada amb una bossa de poliuretà i una gorreta per tapar-lo de seguida per evitar que perdés temperatura:

"El que més ens interessa en els nadons prematurs és que l'ambient no canviï bruscament. Si aquests nadons es refreden ràpid i els costa mantenir la temperatura, la seva hemodinàmica també es dificulta."

La seva mare encara va trigar uns moments a veure-li la cara. Mentrestant, un dels artífex de tot plegat, Francesc Carmona, cap de Servei de Ginecologia de l'Hospital Clínic, va admetre que s'havia emocionat durant l'operació:

"Els cirurgians no ploren, però hi he estat a punt, perquè queda molt lleig que el cirurgià es posi a plorar durant la cirurgia, però hi ha hagut un moment que m'he hagut de contenir."

I va arribar el moment que la Tamara va poder veure per primera vegada el fill que li van dir que mai podria tenir:

"Mare meva, el millor moment de la meva vida. Encara no m'ho puc creure. Em sembla un somni."

El va poder veure poca estona perquè la prioritat era assegurar-se que el Jesús estigués bé: se'l van endur a la sala de reanimació, i una infermera va advertir el pare del Jesús "tu, tota l'estona amb ell" i no se'n va separar ni un moment.

Quan hi havia algun silenci preguntava amb una veu suau: "Tot bé?", i li contestaven: "De moment, sí". Allà van col·locar un respirador al Jesús perquè no es cansés i li van controlar les constants vitals.

Dos mesos i mig a la UCI de Nounats

Un cop estabilitzat el van tornar al quiròfan perquè la mare el pogués tornar a veure abans d'emportar-se'l a la Unitat de Nounats i es van fer la primera foto de família.

Segons Francesc Figueras, tot va anar com s'esperaven, però gràcies a haver pensat en totes les possibles complicacions:

"Molts cops poder preveure-ho tot és la clau per no haver de prendre cap decisió no ben meditada."

En néixer el Jesús va pesar un quilo i cent grams i ha estat dos mesos i mig a l'UCI de Nounats, fins que s'ha desenvolupat prou per no necessitar les cures i la tecnologia que hi ha en aquell espai.

Els pares hi han anat cada dia a fer pell amb pell i aconseguir l'entorn més favorable per al nadó i estan exultants, també el pare, en Jesús Robles Martínez:

"En Jesús està molt bé, la veritat, agafant pes, és imparable. I tu et desfàs, la veritat, és tan bonic, tan petitó, és increïble, increïble."

Aquest dilluns s'ha fet públic l'èxit del cas de la Tamara i el Jesús amb una presentació a la premsa en la qual s'ha explicat que ha estat fruit d'un llarg procés que va començar el 2015.

Tot va començar fa 9 anys

Aconseguir que les dones sense úter puguin ser mares va començar fa 9 anys com un projecte de recerca a l'Hospital Clínic de Barcelona liderat pel cap de Servei de Ginecologia, Francesc Carmona, i el cap de Servei d'Urologia i Trasplantament Renal, Antonio Alcaraz.

Fa dos anys i mig van posar-lo en pràctica: la donant de l'úter va ser la germana de la Tamara, que ja tenia un fill i no volia tenir-ne més, i li van fer l'extracció amb cirurgia robòtica, una operació que va durar unes 12 hores.

Després la implantació de l'úter a la Tamara en cirurgia oberta va durar 4 hores més, una operació en la qual hi va intervenir un equip multidisciplinari de més de 20 persones.

Carmona explica que, un cop ja posat a prova, ara l'objectiu és convertir aquest projecte de recerca en una oferta habitual més de l'hospital:

"Hem canviat l'enfocament que teníem al principi, i ara jo crec que és un projecte de mostrar que això és factible, que ho podem fer i que pot ser aplicable a la resta de dones que tenen un problema d'úter que no té cura i que evita que la dona es quedi embarassada. Ara hauríem de fer els passos per incloure això a la cartera de serveis."

A hores d'ara ja han fet un segon trasplantament i estan estudiant fer-ne a dues dones més, però sobretot, ja ha nascut el primer nen d'un úter trasplantat.

Per què s'ha trigat dos anys i mig?

El transplantament de l'úter es va fer el 5 d'octubre del 2020, i la previsió llavors era d'implantar-li a la Tamara un embrió fecundat in vitro quatre mesos després, però tot el procés es va endarrerir a causa de la pandèmia.

Carmona explica que, per evitar riscos, van preferir esperar que pogués estar vacunada del tot:

"Si no haguéssim tingut la covid, als 6 mesos hauríem pogut fer la primera transferència, però just als 6 mesos van començar a sortir les vacunes i vam dir: primer la vacunem. I vam haver d'esperar a completar la pauta completa."

Després d'això va quedar embarassada, però va tenir un avortament espontani que no va ser causat per les peculiaritats del cas de la Tamara.

I, finalment, es va quedar embarassada del Jesús, tot i que amb complicacions afegides inesperades i infreqüents, alienes al trasplantament, segons explica Francesc Carmona:

"Tenia el cordó umbilical que s'insertava de manera anòmala, cosa que no té res a veure ni amb el trasplantament, ni amb la fecundació in vitro. Hem tingut moltes complicacions, per nosaltres ha sigut molt dur, però la persona més valenta i forta és la mare."

La Tamara ha estat gairebé 3 anys lluny de Múrcia i de la seva família per fer tot aquest procés i arribar fins al dia d'avui, en què ha pogut tornar a casa amb el seu fill en braços:

"Mai havia pensat que arribaria fins aquí, i que ho aconseguiria."

En Jesús forma part de la vintena de nens que han nascut de mares a les quals s'ha trasplantat l'úter, després que ja hi hagi 70 dones al món que s'han sotmès a aquesta operació.

El primer nen va néixer el 2014 a l'Hospital Universitari de Göteborg, a Suècia, i fins ara només havien fet trasplantaments tres equips mèdics més: un de Mèxic, un dels Estats Units i un altre de l'Índia.

Les dones beneficiàries d'aquests trasplantaments són les que pateixen la síndrome de Rokitansky, un transtorn congènit que fa que neixin sense úter ni trompes de Fal·lopi i que afecta a una de cada 5.000 dones al món.