Així van votar els barris més pobres i els més rics a Catalunya el 14F

Explicar com vota un barri és impossible tenint en compte un únic factor, ja que la decisió final d'escollir una papereta o una altra respon a multitud d'elements, des d'ideològics i identitaris (com la llengua) fins a circumstancials (com la situació socioeconòmica i l'atur). Però si hi ha un element veritablement determinant en la vida d'una persona i que afecta, sobretot, al fet que algú decideixi llevar-se i anar al seu col·legi electoral a votar, aquest element és el sou.

Els ingressos influeixen en la manera de viure i entendre la realitat d'una persona, i amb els resultats de les eleccions al Parlament del 14F es pot saber, per primera vegada en unes catalanes, com vota Catalunya segons la seva renda pràcticament carrer a carrer.  

Un element cabdal i pel qual les eleccions de diumenge passaran a la història és, sobretot, per haver-se celebrat enmig d'una pandèmia, amb la conseqüència d'una abstenció mai vista. La participació ha estat la més baixa de l'històric d'eleccions a Catalunya amb un 53% (25 punts menys que el 2017). Això fa, per exemple, que el PSC, amb els mateixos vots que en els últims comicis, hagi aconseguit el doble de diputats guanyant les eleccions, o que l'independentisme, perdent 641.000 vots, superi la barrera del 50%.  

Però el vot, com gairebé tot, també hi entén, de classes. I en aquestes eleccions, les persones que viuen en barris amb rendes baixes han votat molt menys que els que viuen als carrers més benestants de Catalunya. 

Aquest gràfic ordena en el seu eix horitzontal de més pobres a més rics en grups de cinc, és a dir, del 5% més pobre al 5% més ric. Així, el grup més pobre va votar un 35% i el més ric un 68%, una diferència de 38 punts percentuals.  

Però com s'han desmobilitzat els uns i els altres en relació amb les darreres eleccions? Els barris més pobres s'han desmobilitzat el doble que els més rics. Com indica el gràfic, el 2017 el grup de població més pobre va votar un 68% i el 2021 un 35% (33 punts menys). Els més rics van votar un 87% el 2017 i, en canvi, ara ho han fet en un 68% (19 punts menys) . 

Per què voten menys els barris pobres? 

Que històricament els barris de rendes baixes voten molt menys que els de rendes altes és un fet que sempre es repeteix. Però la caiguda i la diferència entre la desmobilització als barris rics i pobres encara evidencia més la bretxa. I és que els pobres sempre voten menys que els rics, i això es justitifica, segons politòlegs i sociòlegs, en fets com la desigualtat social, les circumstàncies laborals, l'allunyament de la política en estar-hi desconnectat socialment, ja sigui per tenir menys inquietuds o per tenir una menor formació, o, simplement, en no sentir-se representats.  

Això té conseqüències polítiques. Que els barris de renda més baixa siguin més abstencionistes fa que els polítics tampoc prioritzin aquests col·lectius ni zones, en no tenir rèdit electoral, i això principalment perjudica les forces d'esquerra. I si els rics sempre voten més, tindran més possibilitats que les seves idees o objectius quedin representats, ja que són més conscients del valor del seu vot.  

On guanya cada partit segons la renda?  

En aquest gràfic es pot clicar a la llegenda sobre els partits per veure de forma individual, conjunta o combinada com evolucionen segons la renda dels més pobres als més rics.

PSC: A les rendes baixes, el partit que sempre predomina és el PSC, és el partit que correlaciona més amb la renda. Això vol dir que a mesura que els barris són més rics, perden vots en proporció. Un fet que encaixaria en la teoria clàssica de partit socialdemòcrata d'esquerres votat per la classe treballadora, al marge d'interpretacions. Tot i així, és un partit molt votat en tots els grups de població.  

ERC: Li passa una cosa semblant a Esquerra Republicana, és un partit molt votat en tots els grups de renda, però proporcionalment és més dèbil a les rendes baixes i es fa fort a les classes mitjanes. Només cau a les classes altes i superaltes.  

VOX: Però el fenomen més rellevant a les rendes baixes és Vox, és allà on aconsegueix el 12%, és la tercera força, i és on aconsegueix proporcionalment més vots. La tendència va a la baixa entre les classes mitjanes a mesura que augmenta la renda, però es dispara als barris molt rics, seccions censals que corresponen a les zones més benestants de Barcelona (Pedralbes), Gavà o Castelldefels. El factor identitari i les exigències d'immigració funcionen als barris més pobres, i la seva política econòmica ultraliberal (on també s'afegeixen postulats nacionalistes i la defensa del castellà per sobre del català) triomfa als barris amb ingressos més alts.  

EN COMÚ PODEM: Els comuns trenquen la seva dinàmica habitual amb la renda en aquestes eleccions. Habitualment on tenen més vots és a les rendes baixes, però aquesta vegada han perdut molt terreny amb el PSC, i han mantingut les classes mitjanes, caient entre les altes, un fet que ja els sol passar.  

CUP: Tot i ser un partit d'extrema esquerra i anticapitalista, la CUP es relaciona amb la renda al revés del que podria dir la teoria clàssica, en què el seu bastió es correspondria amb la classe treballadora. Però no és així, als barris més pobres és on menys vots aconsegueix proporcionalment, és molt feble. A mesura que augmenta la renda, augmenten els vots i aconsegueixen el seu pic entre les rendes mitjanes-altes. També es desplomen a les rendes molt altes i superaltes. 

JUNTS: Però el guanyador amb diferència als barris més rics és Junts per Catalunya, que igual que el PSC -però al revés- es relaciona amb la renda segons la teoria clàssica d'un partit de dretes, al marge d'interpretacions. Molt poc vot a les rendes baixes, i no para de créixer fins al grup de renda més alt, on aquelles seccions electorals amb ingressos molt elevats com Castelldefels o Gavà, on el factor llengua -però en castellà- també és important, li atorga un lleu descens de vots.  

Ciutadans i PP tenen corbes similars. Tenen proporcionalment molts vots a les rendes baixes pel fet identitari, però cauen entre les classes mitjanes i es disparen a les rendes altes i molt altes.  

L'independentisme creix amb la renda   

Una vegada vista la relació entre renda i vot dels diferents partits, la suma d'ERC, Junts i la CUP (a més del PDeCAT) és molt baixa entre les classes amb rendes més baixes, i augmenta a mesura que la renda creix.

Al grup més pobre, l'independentisme només té un 28% dels vots, i aquesta proporció va creixent i només supera el 50% al grup de població que està al mig. Aconsegueix els suports més alts a les classes altes (57,9%) per tornar a caure a l'últim grup d'ingressos molt i molt alts (on només hi ha seccions censals a Gavà, Castelldefels o la zona més benestant de Barcelona, Pedralbes).  

La caiguda de la participació ha fet que l'independentisme tingui una quota més alta en cada grup de renda, i se situï proporcionalment per sota (tot i tenir menys vots) que el 2017. L'única excepció és al grup de renda més alt, on la participació es manté més i hi ha un descens relatiu del suport a l'independentisme.

Tot i així, en el punt de les rendes més altes, l'independentisme segueix tenint suports molt alts. El professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona Oriol Bartomeus ja va explicar amb una corba pràcticament idèntica durant les darreres eleccions generals el 2019 que el vot independentista no té correlació només amb la renda, sinó que té un fort component identitari, com és la llengua: 

"A mesura que augmenta la renda, la llengua catalana es fa més present, però la caiguda que veiem al 5% més alt es deu al fet que torna a haver-hi reductes d'aquesta elit que parla castellà, perquè sempre ho ha fet." 

Si es posen totes les dades sobre una taula de dispersió, la clau de l'independentisme és a la classe mitjana, que vota molt diferent segons on viu, i s'hi haurien d'afegir altres variables com la llengua materna. 

És la teoria que també va afegir en aquella mateixa anàlisi del 10N el professor d'Economia de la UB Sergio Espuelas: 

"No es veu un patró clar a les classes mitjanes de vot cap a una banda o altra segons la renda. S'haurien de buscar altres variables explicatives." 

Mapa dels barris més pobres i els més rics 

Al mapa es pot buscar pràcticament qualsevol adreça de qualsevol municipi i comparar la renda d'aquella secció censal amb el vot. Una de les grans qüestions és si l'independentisme varia en funció de les rendes, i al mapa es pot veure pràcticament carrer a carrer. Aquí s'hi poden veure els barris més rics.  

I aquí podeu veure els barris més pobres:  

Les rendes que apareixen en el mapa són les mitjanes de cada secció censal, de manera que no indiquen exactament quins són els ingressos individuals de cada votant. Els números són forçosament més baixos, perquè per elaborar la renda mitjana, l'INE té en compte el conjunt de la població, com ara menors o altres persones sense ingressos o fins i tot a l'atur amb diferents correctors estadístics. En aquest mapa es poden veure les seccions censals més pobres.  

Així doncs, no hi heu de buscar informació a partir del vostre salari, sinó que el mapa ajuda a comparar els barris segons la renda mitjana. 

Nota metodològica: 

Per primera vegada, l'Institut Nacional d'Estadística va publicar el mes de setembre del 2019 la renda individual i per llar de cada secció censal, on es pot anar al detall pràcticament carrer per carrer. A diferència de quan es comparava amb la renda mitjana per municipi, on sortia una mitjana i es perdien tots els matisos dels barris i rendes extremadament diferents en un mateix municipi, aquí es poden establir correlacions entre renda i vot. 

TV3 ha utilitzat l'estadística de renda individual neta de l'INE per creuar-la amb el vot. La diferència de càlcul entre la renda individual i la de llar és que en aquesta última es divideix la renda total de la secció censal pel nombre de llars que hi hagi i no de persones. Metodològicament, s'ha considerat més adient parlant de vots la renda individual tot i que el càlcul amb el de la llar també és vàlid. 

A la renda mitjana per persona, el denominador és el conjunt de la població (nombre de persones) siguin o no receptores de renda. És per això que la renda mitjana per persona no indica la mitjana d'ingressos personals, ja que també s'hi inclouen menors i altres persones sense ingressos.