Això és el que guanya el repartidor de Glovo que et porta el sopar en bicicleta

L'aplicació de menjar a domicili Glovo ha crescut moltíssim en els darrers anys. Els seus repartidors, en bici i amb motxilles grogues, han envaït els carrers de Barcelona. Però les seves condicions laborals com a autònoms han alertat els sindicats, que ja ho han denunciat. TV3 ha pogut parlar amb el fundador de l'empresa i amb un dels seus repartidors.

"Demana el que vulguis". És l'eslògan de Glovo, la principal repartidora a domicili de tot Espanya. Tant se val si és una hamburguesa com un ram de flors, la irrupció de les noves tecnologies ha fet que a cop de clic, es pugui comprar qualsevol cosa i tenir-la a casa en poques hores.

El seu model se sustenta sobre un exèrcit de repartidors, que ja vagin en bicicleta o moto, han envaït els carrers de Barcelona i moltes altres ciutats amb les seves motxilles grogues. Sobre el paper, aquests repartidors són autònoms que entren a l'aplicació de Glovo per anar a buscar el menjar als restaurants i portar-los a casa dels clients. Teòricament tenen la potestat d'acceptar o refusar les comandes com autònoms que són, però el debat és molt més complex.

L'empresa diu que els hi ofereixen flexibilitat d'horaris i que poden decidir quan i com volen treballar. Però molts repartidors, no ho veuen igual i denuncien que en realitat són falsos autònoms ja que aquesta flexibilitat és molt relativa.

Feina en funció d'un algoritme

El fundador de Glovo, Oscar Pierre, ha accedit a parlar amb TV3. Assegura que la seva empresa ofereix als missatgers una "proposta molt potent", basada en la flexibilitat:

"El repartidor no té horaris, ell decideix quan treballa, i amb això pot ingressar el que necessiti"

Un dels repartidors de Glovo, Ramon Mallén, diu que no és cert i explica que no tenen "flexibilitat":

"Per tenir més feina depenem d'una puntuació que varia en funció de les hores que treballem o la disponibilitat que tenim, i no de si fem bé la nostra feina les hores que treballem. Per tenir una puntuació alta, i per tant rebre comandes, has de treballar moltes hores. És aquí quan la flexibilitat desapareix"

Per tant, el repartidor és contundent:

"És el peix que es mossega la cua. Si vols escollir les hores lliurement, n'has de treballar moltes i estar disponible els dies d'alta demanda. Això és un contrasentit, si treballes moltes hores i has d'estar disponible, aquesta llibertat ja no hi és i per tant la llibertat de l'autònom desapareix"

Pierre es defensa, i diu que, si bé és cert que tenen una puntuació que afavoreix a qui més treballa, hi ha moments del dia en què treballa "tothom qui vol":

"Hi ha hores d'alta demanda on tothom qui vol, pot treballar. Però durant les hores de poca demanda, no tenim prou comandes per tothom i per tant donem hores extres aquells qui porten més temps a l'aplicació o tenen millor puntuació"

El sistema funciona de la següent manera. Dues vegades per setmana (dilluns i dijous) s'obre el calendari per treballar els següents dies. Per tant, els repartidors han d'avisar amb 48 hores d'antelació el seu torn, i superats aquests dos dies no poden cancel·lar lliurement si no és amb el permís de la companyia.

Segons la seva puntuació, aquest calendari s'obre abans o més tard, i per tant, els qui tenen menys puntuació es queden amb les hores que ningú vol. Independentment de si aquell que treballa poques hores faci bé la seva feina, si no es connecta, la puntuació baixarà en tant que no compleix les diferents variants que fan pujar la valoració.

Una altra queixa dels repartidors és que a l'hora de fer reassignacions (refusar una comanda) han rebut trucades des de la central. Per exemple, poden reassignar perquè l'entrega és massa lluny per anar en bicicleta (el radi d'una bici és de 4 quilòmetres a la rodona). Quan ho han fet tres vegades seguides han rebut trucades des de la centraleta demanant explicacions. Mallén explica:

"Nosaltres som autònoms i si la comanda no s'ajusta al pactat, tenim tota la llibertat del món per reassignar la comanda si cal, i vaig rebre una trucada preguntant-me perquè ho feia"

Els repartidors també han de tenir activat el botó de l'autoassignació. Això fa que els repartidors no puguin destriar les comandes, sinó que els hi entren automàticament. Una recomanació que també fa l'empresa, per augmentar la feina. Tenir activada aquesta reassignació, també fa pujar la valoració. Tenir-la desactivada, no.

Són falsos autònoms?

Els repartidors al·leguen que Glovo no és una simple intermediària que posa en contacte repartidors i restaurants sense cap derivada més. Asseguren que si no treballen moltes hores, o les que hi ha més demanda com els caps de setmana, la seva puntuació cau, i per tant, no poden escollir lliurement les hores. Pierre contradiu aquesta versió i diu que "pots estar un any sense entrar a l'aplicació, o el temps que vulguis sense connectar-te, això no penalitza". És una versió que neguen reiteradament molts dels repartidors consultats per TV3.

La pròpia aplicació que utilitzen aquests repartidors ofereix una explicació contundent. Justament, sobre una puntuació de 100, el 35% varia en funció de les comandes que es facin en hores d'alta demanda. Literalment, a l'aplicació se'ls indica "realitzar aquestes hores fa augmentar aquesta puntuació, es tenen en compte les hores dels darrers 28 dies col·laborats". Per tant, per fer el càlcul de la puntuació, si fa més de 28 dies que el repartidor no es connecta, aquesta puntuació baixarà.

Un exrepartidor de Glovo explica el seu cas:

"Jo per treballar un dijous, que és el dia que podia fer més repartiments, necessitava una puntuació alta. Com que els caps de setmana no treballava, la meva puntuació baixava i per tant, m'era impossible seleccionar dijous, ja que era un dia de baixa demanda però que a mi m'anava bé. Per tant, Glovo decidia que jo no podia treballar quan a mi m'anava bé, no era una simple intermediària entre oferta i demanda, sinó que el missatge era evident: si no treballava quan a ells els hi anava bé, jo no tenia cap llibertat d'elecció. La meva flexibilitat era un miratge"

Per molt que el repartidor hagi fet bé la seva feina els dies que ha treballat, si vol mantenir la puntuació, haurà de treballar caps de setmana i de forma constant. Un altre factor que fa variar la puntuació és l'antiguitat. El fet que el treballador porti molt temps pondera un 10%, i ho fa augmentar a mesura que es completen "més comandes".

Un 20% de la puntuació varia segons la valoració que fa el restaurant (5%) i el client (15%) dels repartidors. Opinions negatives del restaurant i del client fa que la seva puntuació pugui baixar, i per tant, deixi de rebre tanta feina.

Per últim, el 35% de la puntuació el decideix l'empresa en funció de "l'eficàcia". Això dependrà del número d'hores que el repartidor esculli "lliurement" en hores de poca demanda, i per tant, quan Glovo té menys repartidors.

La conclusió és que un 70% de la puntuació del repartidor depèn de les hores que treballi. Del temps i de les franges horàries que esculli, si li van millor a l'empresa, això fa pujar la puntuació.

Quant cobren?

Tots els repartidors asseguren que cobren una mitjana de 4 euros per comanda, i que en una hora, en poden fer com a molt dues. Per tant, els queden 8 euros bruts als quals se'ls ha de restar totes les despeses d'autònoms. Tenint en compte que aquests repartidors no poden treballar totes les hores que volen, a no ser que treballin molt i quan l'empresa li va millor (per tenir una puntuació alta), els ingressos que els hi queden són molt minsos.

De fet, segons confessen, molts repartidors deixen l'aplicació una vegada se'ls acaba la tarifa plana de 50 euros mensuals.

"Quan han de passar a pagar gairebé 300 euros mensuals, a molts no els compensa treballar descomptant totes les despeses d'IVA, IRPF, Gestoria..."

I és que, tot i que des de la companyia s'assegura que això és per guanyar uns diners extres, la majoria de repartidors ho utilitzen com a principal via d'ingrés. La mitjana d'edat dels repartidors és un indicador: 32 anys.

Problemes judicials

Flexibilitat i poder de decisió. És la fina línia que separa el ser autònom d'una veritable relació laboral. Això ja ha alertat a sindicats com UGT o l'Intersindical com l'administració, que segons denuncien, són falsos autònoms.

El secretari de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta, parla de "falsa flexibilitat" ja que algú que "ha de dependre d'un algoritme i que aquest varia segons la reiteració del treball no és una veritable relació autònom empresa":

"La interpretació que en fem nosaltres és que és una falsa flexibiitat, perquè és una flexibilitat en què et diuen que no tens horari, que pots acceptar o no un servei però, a l'hora de la veritat, l'algoritme et valora i t'ofereix nous serveis quan tu ets recurrent en l'ús d'aquell servei"

Tot i que no hi ha cap sentencia judicial contra Glovo, a Saragossa, aquesta aplicació ja va tenir un revés amb inspecció de treball, que va sentenciar que havia de contractar els repartidors de la ciutat i pagar una indemnització de gairebé 400.000 euros. La resposta de l'empresa va ser un correu electrònic recomanant als treballadors omplir una plantilla on rebutgen la seva alta a la Seguretat Social.

Pierre, en mirar-se el document, assegura que "no li sembla malament, està clar que no estem obligant a res". El 18 de juliol també es va presentar una demanda a Inspecció de Treball de Barcelona, que ja ha començat a fer requeriments d'informació a molts repartidors.

L'empresa diu que la mateixa Inspecció de Treball va validar el model laboral al juny del 2015, però ni el fenomen era el mateix, ni el volum de treballadors ni les condicions.

Males praxis sense control

L'expansió de Glovo ha tingut coses positives, però també negatives. Feta la llei, feta la trampa. El fet que l'aplicació rebi més comandes en funció de la puntuació, ha fet que molts comparteixin un mateix compte per aprofitar-lo al màxim i mantenir una valoració alta que permeti agafar el màxim d'hores possibles. Aquest ús fraudulent no és l'únic segons els mateixos repartidors.

Hi ha alguns autònoms que s'aprofiten de persones sense papers que no tenen possibilitat de treballar, i els hi donen comissions molt elevades a canvi de fer la feina quedant-se una part del benefici. L'empresa diu que fa poc que ha detectat aquestes pràctiques i que això ha de canviar.

El perill de morir d'èxit

Una de les amenaces que sobrevolen l'èxit empresarial de Glovo és el fet que el treball de repartidor sigui precari. Segons un e-mail al qual ha tingut accés TV3, en mesos de molta demanda l'empresa té molta dificultat per trobar repartidors. 

De fet, aquest correu electrònic adverteix que "el volum d'incorporació de nous glovers (repartidors) s'ha reduït a menys de la meitat". Per tant, si la demanda segueix incrementant-se a un ritme molt més alt que la inscripció de nous repartidors, es pot donar la situació que l'aplicació no tingui prou gent per fer arribar les comandes. El fundador de Glovo, Oscar Pierre, assegura que no és un fet que "pugui passar en un curt termini" i que, per tant, no els preocupa.

La companyia, fundada pel català Oscar Pierre el 2015, acabarà l'any facturant uns 90 milions d'euros i amb presència a 7 països i més de 60 ciutats. A més, acaba de tancar una ronda de finançament de 115 milions d'euros amb la que preveu contractar 100 enginyers. Davant aquesta dicotomia, ens ve al cap una pregunta al seu fundador:

- El model de Glovo seria viable si hagués de contractar els seus treballadors?

- Si, de fet hi ha empreses a l'estranger que tenen el model de la laboralitat. No és el nostre cas.

- I si és viable, hi ha la possibilitat de repensar el model de Glovo?

- No ho hem considerat. No entra als notres plans, les tres potes del market place están contentes (clients, restaurants, repartidors).