Ajornada la consulta dels Jocs d'hivern fins que no hi hagi candidatura tancada

No hi haurà consulta sobre els Jocs Olímpics del 2030 el 24 de juliol. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ajornat la firma del decret de convocatòria per la falta d'acord amb l'Aragó sobre el repartiment de les seus olímpiques, que hauria obligat les comarques del Pirineu a votar sobre un projecte incert. Els partidaris del jocs lamenten que això farà créixer el no. Pels contraris, cal que s'abandoni el projecte.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i Mònica Bosch, coordinadora del projecte de la candidatura olímpica per al 2030, han comparegut en roda de premsa per informar d'aquesta decisió.

Ho han fet després de traslladar-la a la taula de representació territorial, que aplega alcaldes i altres actors implicats en la candidatura.

Vilagrà ha remarcat: "Ho vull dir ben clar: a Catalunya volem aquests Jocs Olímpics d'hivern del 2030 i no hi volem renunciar."

"És de justícia que aquest país, per la seva tradició esportiva, pugui tenir aquesta candidatura olímpica."

Ha defensat, però, que la falta d'acord i la consegüent falta de concreció sobre el projecte fan inviable consultar la ciutadania ara.

"En aquests moments no sabem quan es tancarà aquesta candidatura. Davant d'aquesta situació i per respecte a la ciutadania que ha de votar hem decidit ajornar les consultes."

"Que quedi clar que el govern continua compromès amb aquestes consultes, amb el fet que el territori voti", ha afegit tot seguit.

La consulta, a la tardor

Quan se li ha preguntat sobre la data en què podria fer-se, Vilagrà ha descartat el mes d'agost: "Aniríem cap a la tardor", ha valorat, remarcant que la voluntat del govern és fer-la "al més aviat possible".

En qualsevol cas, ha deixat clar que "el canvi de data no condiciona la presentació de la candidatura", sobre la qual el Comitè Olímpic Internacional (COI) té previst pronunciar-se el maig de l'any que ve.

Sense acord per "interessos polítics"

Vilagrà ha defensat que s'havia arribat a "un acord que era un bon acord", perquè que "sumava les capacitats de les diferents valls del Pirineu".

I ha denunciat que "una part va trencar l'acord en base a interessos polítics".

"Catalunya no s'ha aixecat mai de la taula", ha dit, i "sempre ha respectat el treball dels tècnics i l'acord amb el COE".

La reacció dels implicats

Al Pirineu, els Ajuntaments on s'hauria d'haver celebrat la consulta entenen l'ajornament, però esperen que no s'acabi frustrant la candidatura. La majoria de càrrecs electes estan a favor d'aquesta candidatura olímpica, i ara estan perplexos perquè pensen que és un entrebanc més a la cursa d'obstacles per presentar la candidatura.

Mentre que alguns pensen que s'hauria d'haver tirat endavant la consulta perquè l'important no és on es faran les proves sinó les millores en les infraestructures, d'altres pensen que això ha de servir per presentar directament la candidatura. Són d'aquest parer l'alcalde de Rialp, Gerard Sabarich, i Carlos Isús, president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

Isidre Chia, president del Consell Comarcal de la Cerdanya, creu que sembla que el president de l'Aragó estigui fent, i guanyant, un pols amb Catalunya.

"Estem ara en un moment crític. Aquest ajornament crearà molts dubtes, i això dona molt més bon posicionament a aquests que no hi estan d'acord."

Per Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà, l'important no és saber on seria cada prova:

"Més important que saber on es farà la prova de biatló, la ciutadania el que ens demana és si s'arreglarà o no l'R3, si aquestes petites viles olímpiques que estan previstes serviran perquè tinguem habitatge per a primera residència al Pirineu, perquè l'accés a l'habitatge és un dels principals problemes que té el nostre territori."

Al Berguedà, Ripollès i Solsonès es preguntaria si es volen involucrar en els Jocs. Josep Lara, que és president del Consell Comarcal del Berguedà i alcalde de Guardiola de Berguedà, creu que "és lògic i és sensat" aturar la consulta, perquè és molt diferent tirar endavant amb l'Aragó o sense, i no se n'ha informat prou la població. També ho pensa Joaquim Colomer, president del Consell Comarcal del Ripollès:

"Si no està tancat un projecte i no hi ha una idea clara del que comporten aquests Jocs Olímpics ni com afecten al cent per cent els territoris, trobem encertat, doncs, que s'esperi a fer aquesta consulta."

La Plataforma Stop JJOO ha aprofitat l'ajornament de la consulta per tornar a demanar la retirada de la candidatura olímpica. Considera que aquests Jocs només beneficiarien elits de la construcció i l'hostaleria. La plataforma demana invertir els diners en les necessitats de les persones que viuen al Pirineu per evitar el despoblament de la zona.

Preguntes diferents segons la comarca

A principis d'abril, el govern va anunciar una consulta el 24 de juliol sobre els Jocs Olímpics d'hivern. De fet, no és una consulta, sinó dues.

Una, a les comarques de la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell i la Cerdanya sobre si volen optar a organitzar els Jocs, amb la pregunta "El govern de la Generalitat ha de presentar una candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d'hivern 2030?". En aquestes comarques hi podran votar unes 55.000 persones en 121 meses.

I una segona consulta al Ripollès, el Berguedà i el Solsonès sobre si volen implicar-se en l'esdeveniment esportiu, acollint esdeveniments vinculats als Jocs d'hivern. "La teva comarca s'ha d'involucrar en el projecte vinculat als Jocs Olímpics i Paralímpics d'hivern 2030?". Unes 63.000 persones estan convocades a participar en aquesta consulta, que tindrà 137 meses.

El govern va aprovar al març un decret llei per modificar la llei de consultes i permetre celebrar una consulta a una part del territori d'abast supramunicipal.

Fins aleshores, la llei preveia que les consultes d'àmbit nacional es fessin a tot el territori i les d'àmbit local se circumscrivissin en un municipi, comarca o vegueria.

Pressupost d'1,1 milions

El pressupost per organitzar la consulta sobre els Jocs d'hivern és d'1,1 milions d'euros, corresponents als departaments de la Presidència i d'Exteriors.

En aquest pressupost no s'hi inclou el cost de la campanya institucional de difusió que fa el govern per explicar la candidatura.

La consulta es farà sota l'empara de la llei de consultes populars no referendàries del 2014, que té pendent un reglament per poder votar de forma telemàtica amb garanties. És per això que la consulta serà únicament presencial, sense vot telemàtic ni tampoc per correu o anticipat.

L'oposició als Jocs demana desconvocar la consulta

El moviment contrari als Jocs Olímpics d'hivern, que el 15 de maig va manifestar-se a Puigcerdà, reclama que no s'arribi a celebrar la consulta i que es retiri la candidatura als Jocs.

La plataforma Stop Jocs Olímpics considera que la candidatura no respon a les necessitats del Pirineu i fomenta un model econòmic dependent del turisme.

El COE demana continuar negociant

Els Jocs Olímpics d'hivern es troben en una situació d'impàs després que aquesta setmana es trenqués la candidatura conjunta de Catalunya i l'Aragó arran dels desacords entre tots dos governs.

Després d'aquesta ruptura, el Comitè Olímpic Espanyol demana a "tots els que vulguin participar en els Jocs" continuar negociant per no perdre l'oportunitat de presentar candidatura als Jocs.

El president del COE, Alejandro Blanco, va enviar un dur missatge al president de l'Aragó, Javier Lambán, per demanar-li unitat i una actitud més constructiva. Blanco fins i tot va plantejar parlar directament amb territoris aragonesos favorables als Jocs si el govern aragonès continua bloquejant l'acord.

L'organisme olímpic espanyol lamenta la "imatge de divisió" que s'ha donat les últimes setmanes, tot i que Blanco es va mostrar "convençut que hi haurà acord".

Hores abans, en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", el president del COE va responsabilitzar el govern Lambán de la ruptura de la candidatura: "Algú a l'Aragó haurà de recapacitar", va dir.

L'última proposta de la comissió tècnica

La distribució de les proves i els esports en la candidatura olímpica es va acordar en una comissió tècnica formada per representants dels governs català i aragonès, el Consell Superior d'Esports i el COE.

La proposta del COE, fruit dels treballs d'aquesta comissió, preveia que l'Aragó acollís 54 proves dels Jocs i 2.138 esportistes, mentre que a Catalunya li tocaven 42 proves i 2.608 esportistes. Fora de l'Estat s'hi farien els esports de salt i snowboard.

La proposta inicial es va modificar quan l'Aragó va demanar que es fessin proves a la vall de Cerler, però es va mantenir la distribució de 54 i 42 proves olímpiques. Però continua sense tancar-se un acord.

Lambán felicita Aragonès

El govern aragonès considera que Blanco va dir "falsedats" en la roda de premsa d'abans-d'ahir i apel·la al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per "reconduir la situació". L'Aragó és molt crític amb el COE, en qui diu que ha "perdut la confiança".

En aquesta mateixa línia, aquest dijous Lambán va felicitar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per haver aconseguit que el COE "hagi fet seva la tesi" que creu que defensa Catalunya. Segons Lambán, la Generalitat vol un projecte de Catalunya en què el paper de l'Aragó queda "reduït a mera comparsa".

El paper "inacceptable i insignificant" que Lambán considera que s'atorga a l'Aragó és "perjudicial per al Pirineu aragonès i les seves estacions d'esquí", assegura.