Ajudar algú a morir: la mort assistida i l'equilibri entre la llei i la clandestinitat

Any rere any, l'associació Dret a Morir Dignament, que presideix Isabel Alonso Dávila, rep cada cop més visites de persones que s'interessen pels drets que tenen al final de la seva vida. Com s'identifica amb el seu nom, l'associació treballa des de fa 35 anys per aquest dret.

Només l'any passat, van rebre més de 700 demandes; la major part de les consultes són sobre els drets que ens emparen per decidir com volem acabar la vida i només una proporció molt petita, un 10 per cent, són persones que manifesten el desig d'anticipar la seva mort.

A aquestes les atén un equip d'assessorament personalitzat i, quan es tracta d'una malaltia greu i incurable, amb un patiment que la persona considera insuportable i existeix una demanda conscient i reiterada d'acabar amb aquest patiment, els donen tanta informació com poden necessitar per acabar els seus dies d'una manera que ells, de manera personal, considerin digna.

Guia d'autoalliberament 

I ho fan amb el que anomenen una guia d'autoalliberament, un document que es guarda, amb pany i clau, i que conté informació sensible sobre com posar fi a la vida minimitzant els riscos: què prendre i com fer-ho, tal com explica Isabel Alonso Dávila: 

"El suïcidi assistit estaria dintre de l'article 143.4 del Codi Penal, i per aquí ve, precisament que, per fer les coses bé, les persones que volen acabar amb la seva vida, per la seva malaltia, hagin de fer tot, elles, o sigui, poden tenir informació, poden haver parlat amb la seva familia de la decisió que estan prenent, poden treballar la comprensió de la seva família, però, després, tot el procés del suïcidi l'han de fer precisament sense assistència."

Coneixen els drets de les persones i els límits de la llei al detall, i en aquests marges, es mouen, i assessoren els que volen avançar el seu final.

"Com que el Codi Penal el que penalitza és l'ajuda directa i necessària nosaltres des de l'associació sí que podem informar les persones què poden fer, això ho fem, el problema  és que estem donant una informació que, per exemple, obligarà a anar pel camí de la il·legalitat, el camí dels secret, al camí de possibles problemes judicials per la persona que ho faci, però la informació hi és."

Els casos coneguts, la punta de l'iceberg

Els últims quatre anys, els equips d'assessorament personalitzat han donat la guia d'autoalliberament a 224 persones. Asseguren que no sempre saben com acaben utilitzant aquesta informació. Però admeten que els casos de suïcidis assistits o d'eutanàsia que es fan públics són només la punta de l'iceberg d'una realitat que es viu amb soledat, en la intimitat.

"Estem com amb l'avortament, abans de la seva legalització, hi havia avortament clandestí, ara hi ha eutanàsia o suïcidi assistit clandestí; hi havia la possibilitat d'anar a Amsterdam o a Londres, ara hi ha la possibilitat d'anar a Suïssa, però això és afegir problemes al problemes gros que tens, és afegir patiment al patiment, és superinjust".

L'exemple de Suïssa

Diuen que l'única manera d'avançar és copiar models que ja es donen a Europa, com el d'Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Canadà o Colòmbia. on l'eutanàsia és legal i el suicidi assistit també. Aquest, tot i no estar permès a vuit estats americans i a Suïssa, allà no es persegueix, i per això aquest país europeu és un dels destins on a vegades recorren els malalts que volen morir, tot i que és un camí difícil i econòmicament costós.

"A Suïssa hi va molt poca gent d'aquí, tampoc tenim estadístiques, però hi ha un problema allà: les ONG que ajuden graven el moment que en què la persona pren el producte i després es truca a la policia, però aquesta conversa no es pot fer ni en castellà ni en català, s'ha de fer en alemany, en italià, en francés o en anglès, per tant, no només calen diners per anar allà, que també són necessaris perquè s'hi ha d'anar, com a mínim 2 cops, perquè la demanda ha de ser reiterada i a més és obligatori repatriar el cadàver o incinerar-lo allà"

El que ajudaria aquestes persones és la despenalització del suïcidi assistit i la legalització de l'eutanàsia. Però el Congrés va paralitzar la tramitació de la llei per a la convocatòria d'eleccions avançades i, ara, el Parlament de Catalunya ha tornat a votar per demanar que es reactivi.

Si, finalment, els polítics fan el que s'havien compromès a fer la major part dels partits, en un any podríem parlar que ajudar a morir algú que ho reclama és legal.