Ajuntaments en peu de guerra: no volen prestar el seu superàvit al govern espanyol

Aquesta setmana el president del govern espanyol rubricava amb el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Abel Caballero, un acord per alliberar els romanents de tresoreria dels Ajuntaments. Un acord que ja s'ha convertit en decret llei i que necessita la validació del Congrés.

La legislació actual impedeix que els ajuntaments que tenen superàvit puguin gastar els estalvis. I la mesura aprovada pel Ministeri d'Hisenda implica que els ajuntaments prestin al govern espanyol aquests romanents de tresoreria. I, a canvi, els consistoris els podran anar gastant en els pròxims anys: l'Estat retornaria als ajuntaments el 35% d'aquests fons entre el 2020 i el 2021. A partir del 2022, i en un termini d'entre 10 i 15 anys que encara s'ha de concretar, els governs locals haurien rebut la totalitat dels romanents cedits i podrien utilitzar-los.

L'operació permetria posar a disposició dels ajuntaments 5.000 milions d'euros entre aquest any i el vinent, però això afavoriria només els consistoris que tenen romanents. I aquest és un dels motius pels quals l'acord entre el govern espanyol i la Federació de Municipis ha posat en peu de guerra una desena d'alcaldes de ciutats com Reus, Lleida, Granada, Cadis, Bilbao o Saragossa, que aquest divendres van mantenir una reunió telemàtica i van signar un manifest contra la mesura.

En el cas de Lleida, el paer en cap, Miquel Pueyo, critica que es deixi de banda els ajuntaments sense romanent:

"Doneu-me els estalvis que jo us els administraré i ja us els aniré donant. I el que ens diu als que no tenim estalvis és - perdoneu l'expressió - 'ja us ho fareu'."

El manifest també l'han firmat alcaldes de ciutats que sí tenen romanents, com Reus. L'alcalde de la capital del Baix Camp, Carles Pellicer, assegura que no pensen cedir aquests diners a l'Estat i fa una crida perquè altres ajuntaments se sumin al manifest.

"Els romanents i el superàvit pertanyen a la ciutat. Això vol dir que nosaltres no lliurarem aquests diners, que són fruit del treball, l'esforç i la gestió dels ciutadans, a l'Estat."

Els alcaldes que han signat el manifest són de vuit formacions polítiques diferents: el PP, Podem, ERC, PNB, Ciutadans, PDeCAT, Coalició Canària i el BNG. I això pot posar en perill la convalidació del decret llei al Congrés.