Ajuntaments i veïns podran tramitar desallotjaments de pisos amb ocupacions conflictives

Què es pot fer quan algú que ha ocupat un habitatge d'un gran tenidor fa la vida impossible als veïns, si el propietari se'n desentén i no ho denuncia?

Doncs fins ara, poca cosa.

Per això el govern prepara una doble reforma legal que permeti a les comunitats de veïns i als ajuntaments demanar el desallotjament d'un immoble amb una ocupació conflictiva, quan alteri greument la convivència, generi alarma social o s'hi facin activitats il·lícites.

La reforma legal anunciada aquest dimecres l'han impulsat dues conselleries, la de Justícia i la de Drets Socials, i comportarà canvis tant en el Codi Civil com en la Llei de l'Habitatge per combatre les ocupacions conflictives de finques de bancs, fons d'inversió, la Sareb o grans immobiliàries quan els propietaris no actuïn per iniciativa pròpia.

Modificacions al Codi Civil català

La reforma que prepara el Departament de Justícia comporta modificar el llibre V del Codi Civil català relatiu als drets reals en l'apartat de propietat horitzontal, perquè els ajuntaments i les comunitats de veïns puguin instar al desallotjament d'una finca ocupada quan el propietari no ho faci.

Estaran facultats legalment per fer-ho quan aquesta ocupació provoqui "una greu alteració de la pau social", per poder "restituir la convivència" del veïnatge.

El procés serà el següent: quan l'Ajuntament detecti que una finca ocupada genera problemes de convivència i ordre públic haurà de demanar al propietari que iniciï l'acció judicial de desocupació de l'immoble. 

Si passat un mes la propietat no ha presentat cap petició al tribunal competent, ho podrà fer l'Ajuntament de forma immediata. 

El govern també modificarà l'article 553-40 del Codi Civil per autoritzar les comunitats de propietaris a actuar, seguint el mateix procediment.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha afegit que també instaran els tribunals de justícia i la Fiscalia de Catalunya perquè escurcin al màxim els terminis, si cal amb un nou protocol, per tal d'accelerar els desallotjaments d'aquest tipus d'ocupacions, "que són un greu problema social".

"Són ocupacions que sovint fan la vida impossible als seus veïns i provoquen un sentiment d'impotència a molts dels nostres ajuntaments i alcaldes, perquè no tenen eines per restablir la convivència en els seus municipis."

Modificacions a la llei de l'Habitatge

El Departament de Drets Socials, per la seva banda, ha proposat canviar alguns articles de la llei de l'habitatge per considerar "utilització anòmala" les ocupacions conflictives "que generin alteració de la convivència o l'ordre públic", provoquin "alarma social" o on es duguin a terme "activitats il·lícites", i poder multar els propietaris que no actuïn per erradicar-les.

Quan hi hagi situacions d'aquesta mena s'instarà el propietari a actuar i, si no ho fa, se'l sancionarà, com ha explicat la consellera Violant Cervera.

La mesura està pensada per obligar a actuar les entitats financeres, immobiliàries o grans tenidors "que no s'ocupen de les propietats que tenen", ha dit la consellera:

"Es podrà iniciar un procediment sancionador i la inactivitat dels propietaris davant les situacions d'ocupació que generin alarma social i alterin greument la convivència seran considerades com a infraccions greus."

Si després d'haver avisat el propietari i d'haver-li imposat multes i sancions segueix sense actuar, se'ls podrà obligar a cedir l'ús de l'habitatge a l'administració per destinar-lo a lloguer social.

Aquest dilluns, el govern ha demanat a l'Estat que cedeixi els pisos de la Sareb a la Generalitat, per poder-los destinar a lloguer social i reduir el dèficit d'habitatge públic.

La Generalitat estima que la Sareb --la societat creada el 2012 per donar sortida als actius tòxics de la banca-- disposa de més de 12.000 habitatges a Catalunya.