Al desert de Nevada es parla euskera: Etienne Lekumberri no vol que es perdi el llegat de l'avi
Les eleccions nord-americanes permeten descobrir un país divers i sorprenent. Creuar els estats clau o frontissa permet comprovar que són frontissa per alguna cosa: hi ha gent de tot tipus, d'un costat, de l'altre i del mig. I a Nevada, a més, hi ha nord-americans que parlen euskera.
La principal ciutat d'aquest estat és Las Vegas. Allà hi ha una gran concentració de població dedicada, sobretot, al sector serveis i de l'entreteniment. Hotels, restaurants, casinos... vot generalment més progressista i, per tant, demòcrata.
Però la resta de l'estat és desèrtic. Petits pobles, centrats en l'agricultura i sobretot la ramaderia. Gent dura, que té estius calorosos, però hiverns molt freds. Allà la concentració del vot conservador, trumpista, és més que evident. I en un d'aquests pobles, encara una sorpresa més. L'euskera.
Arribem a Gardnerville, localitat al nord-oest de l'estat, tocant a Califòrnia. Hem quedat amb Etienne Lekumberri. És net d'un emigrant del País Basc francès. El seu avi va posar-se al capdavant d'un restaurant basc en aquest poble, que des del segle XIX concentrava una poderosa comunitat basca.
Al llarg dels anys, ja des del segle XIX, els bascos van anar arribant a diversos punts del país, generalment a l'oest, on es dedicaven a buscar or o a les pastures. Als anys 50 hi havia a Gardnerville 5 tavernes basques. Avui només queda la seva, el JT Basque.
En els temps antics era habitual que al carrer d'aquest poble i d'algun altre s'hi sentís l'euskera. Però ara ja no.
"Això forma part d'un passat que ja no existeix", ens explica l'Etienne, que afegeix que "avui ja només el puc practicar amb alguns dels més grans de la comunitat basca, que tenen ja 80 anys. La generació entremig no l'ha après".
Però l'Etienne, que té 26 anys, vol mantenir l'idioma. Va anar a Donostia a perfeccionar-lo i ara el parla perfectament. Parla anglès i euskera, gens d'espanyol. I els diumenges es dedica a ensenyar euskera a una colla de nens del poble, també de famílies originàriament basques.
Segons l'Etienne, pels bascos, encara que faci anys que són fora, la llengua ha estat primordial, i per això ell la vol recuperar.
De fet, quan li pregunto si ell s'identifica com a nord-americà, em diu que "d'aquella manera".
"Jo sempre dic que soc de Nevada, i d'origen basc, més que no dels Estats Units. A Nevada, la gent és molt com a Euskadi, ens sentim part del lloc d'on venim."
No és estrany trobar-se amb algun Zubillaza, Guekamburu o Etxetxuri al restaurant. La comunitat es troba habitualment al local.
El JT Basque té aparença de "saloon" del Far West, però amb un toc diferent. Boines, ikurriñes i mapes del País Basc. I tot a tocar del desert de Nevada i del preciós llac Tahoe.