Al Parlament, topant de cap amb la desobediència... i la transparència
- TEMA:
- Parlament de Catalunya
Feia dies que parlàvem de falta de transparència al Parlament. De sous, dietes, triennis o llicències d'edat. Però al final ha resultat que n'hi havia tan poca que podíem passar una setmana sense saber del cert si un diputat mantenia el seu escó o no.
Dies de silencis, de mitges veritats i d'algunes mentides. En algun moment ha recordat quan el 2017 el que s'explicava del procés anava per una banda i el que realment passava anava per una altra.
La presidenta Laura Borràs deia que faria les coses diferents que Roger Torrent. Havia estat molt dura contra ell acusant-lo de no haver defensat prou el Parlament. Però, al final, ha acabat acatant com ell. Fins i tot abans de tenir resposta a les mesures cautelars demanades al Suprem. Deia que no volia repetir errors del passat i, certament, l'estratègia des de la cambra ha estat diferent.
Però també la Junta Electoral Central ha après del passat i ha posat encara les coses més difícils a Borràs per trobar una sortida alternativa.
Això sumat al fet que, entre els funcionaris i alguns membres de la mesa, expliquen que aquests dies hi havia pànic, literalment. Fins al punt que la presidenta hagués de tocar ella el timbre per cridar a la votació o que no s'activés el marcador electrònic i votessin a mà alçada. Tot plegat en una votació tan subversiva que ni PP o Ciutadans van creure que fos perillós participar-hi i que els comuns van fins i tot votar a favor al costat de Junts i Esquerra.
Desconfiança i ferides obertes
I és que, al final, la desobediència té uns costos que mantenen encallat l'independentisme des del 2017.
El terreny de les declaracions i les proclames ho aguanta tot, però quan es tracta de passar als fets i a les accions queda al descobert el que a molts els costa reconèixer: que pocs volen pagar el preu de desobeir i que entre els partits independentistes hi ha una desconfiança i unes ferides obertes que fan molt difícil construir res.
Primer va ser per la negativa a investir Puigdemont a distància, després per la suspensió al president Torra com a diputat i ara per la de Pau Juvillà com a diputat.
Però pel camí també queda l'abstenció de la CUP a investir Jordi Turull, qüestions de confiança a mig mandat i negociacions agòniques de pressupostos perquè al final el que s'aconsegueix ho aprovin els comuns. Lleialtats i confiances que no aguanten els primers revolts.
El president Pere Aragonès vol exposar els propers dies quina és la seva proposta en aquest moment. Segurament no resoldrà tots els interrogants ni totes les desconfiances, però certament arriba en un moment en què falten més propostes i autocrítica que retrets. I en què la transparència i el parlar clar són necessaris si no es vol que els ciutadans, a més de desorientats, se sentin enganyats.