La vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, té condició d'aforada (ACN/Marta Sierra)

Alba Vergés, imputada pel retard en la vacunació de policies i guàrdies civils per la covid

El jutge que porta el cas ha citat a declarar l'exconsellera de Salut com a investigada

RedaccióActualitzat

El jutge que instrueix el retard en la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils per la covid-19, denunciat per diversos sindicats policials, ha citat a declarar com a investigada l'exconsellera de Salut i actual vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés.

Els sindicats Jupol i Jucil van denunciar Vergés pels delictes de prevaricació administrativa i contra la salut dels treballadors. Tres associacions policials més (APROGC, UOGCP i SPP) es van afegir després a la causa.

En la interlocutòria, el jutge comunica a Vergés, que pel seu càrrec de diputada és aforada, la seva imputació en el cas i li ofereix la possibilitat de declarar voluntàriament abans d'elevar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Vergés té ara un termini de 20 dies per decidir si declara voluntàriament o no.

El jutge també ha decidit mantenir com a imputat l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon, que va ser qui va aportar a la causa uns whatsapps que incriminaven Vergés en les decisions sobre el calendari de vacunació.

El març del 2021, Vergés hauria donat instruccions als responsables de Salut Pública, a través d'una membre del seu gabinet, per aturar la vacunació contra la covid a policies nacionals i guàrdies civils, segons un d'aquests missatges de whatsapp aportats a la causa:

"Un altre cop, la consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podrem argumentar-ho, ho hauríem de parar."

Segons Salut, el departament va proposar aturar la vacunació amb AstraZeneca als menors de 60 anys i només donar-la als policies de 60 a 65 anys, com també es feia amb la resta de la població, perquè s'havien detectat casos de trombosis.

La interlocutòria reconeix que el Ministeri de Sanitat va aturar uns dies la vacunació amb AstraZeneca el març del 2021, però considera que Salut va allargar innecessàriament aquesta aturada en una decisió que no corresponia a l'administració autonòmica, en afectar un col·lectiu professional que tenia "la condició de grup prioritari de vacunació".

Per això, el magistrat que instrueix la causa considera "il·legal, arbitrària i clarament discriminatòria" la decisió que va prendre Salut. Pel que fa al delicte contra la salut dels treballadors, la interlocutòria diu que hi ha indicis raonables que aquell retard en la vacunació "va posar en greu risc la salut i fins i tot la vida de milers de funcionaris de policia, a qui es va privar de la vacuna en plena pandèmia mentre se'ls exigia complir amb les funcions que tenen legalment encomanades".


El TSJC va donar l'ordre de vacunar-los

Després de la denúncia dels sindicats policials, la Generalitat va admetre que els policies nacionals i els guàrdies civils tenien uns percentatges de vacunació més baixos que altres col·lectius policials, però va negar que els estiguessin discriminant.

Segons recull la interlocutòria, el 24 de març del 2021 els percentatges rondaven el 70% de vacunació entre els Mossos, policies locals, Bombers, Guàrdia Urbana i Bombers de Barcelona, mentre que entre la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana els percentatges eren del 3,6% i el 2,8%, respectivament.

El govern va argumentar llavors que els comandaments d'aquests dos cossos l'havien dificultada en no donar-los els censos de les persones a vacunar i en no voler que els agents anessin als punts de vacunació proposats per Salut.

Finalment, el  27 d'abril el TSJC va obligar Salut a vacunar els policies nacionals i els guàrdies civils en un termini màxim de 10 dies i en la mateixa proporció que als mossos i policies locals.

 

ERC defensa Vergés

En un comunicat, el partit d'Alba Vergés ha defensat la gestió de Govern durant la pandèmia "i l'aplicació dels criteris tècnics i mèdics per l'estratègia de vacunació".

Esquerra Republicana elogia la tasca dels servidors públics "durant un context extraordinari i desconegut" i recorda les "dificultats de coordinació burocràtica per a la vacunació d'aquests agents com les indicacoins del ministeri espanyol respecte la vacunació amb Astrazeneca, amb canvis de criteris recurrents".

Així, el partit diu que aquesta és una causa "injusta" i hi veu "intencionalitat" i acusa els sindicats policials de persecució ideològica contra dirigents independentistes.

ARXIVAT A:
Covid-19JudicialPolicial
Anar al contingut