"Alcarràs" arriba als Gaudí amb 14 nominacions: per què agrada tant?

Prop de 40 setmanes als cinemes, més de 2,3 milions d'euros recaptats, 400.000 espectadors...

"Alcarràs", la segona pel·lícula de Carla Simón, ha estat tot un revulsiu per al cinema català i en català. Una història sobre una família de pagesos del Segrià que va convèncer el jurat de la Berlinale i que ara afronta la gala dels premis Gaudí amb 14 nominacions.

Davant d'aquest èxit indiscutible, ens hem preguntat per què ha agradat tant aquesta pel·lícula. Com és el treball de Carla Simón, que aconsegueix crear la màxima naturalitat amb personatges que, d'alguna manera, s'interpreten a ells mateixos?

El fenomen "Alcarràs"

A entendre el fenomen "Alcarràs" ens ha ajudat el crític de cinema i director del programa de Catalunya Ràdio "La finestra indiscreta", Àlex Gorina, que defensa l'encert del càsting i l'autenticitat que transmet el treball de Carla Simón.

Una altra de les veus del reportatge és la del director del festival D'A de cinema d'autor de Barcelona, al qual està molt vinculada Carla Simón, i que va escollir "Alcarràs" per inaugurar la darrera edició.

Sentirem també la veu dels exhibidors a través de Toni Espinosa, el responsable dels Cinemes Girona de Barcelona, que insisteix que l'Os d'Or aconseguit a Berlín i el ressò mediàtic que va provocar van despertar l'interès del públic, que durant moltes setmanes va omplir les sales.

Per últim, hem volgut saber què pensa de la pel·lícula l'actriu Bruna Cusí, que va ser protagonista del primer treball de Carla Simón, "Estiu 1993", pel qual va aconseguir un premi Gaudí i un Goya.

Quatre veus que ens ofereixen les claus d'un èxit que ha quedat apartat finalment de la carrera dels Oscars però que, diumenge que ve, pot acabar rebent el reconeixement de l'Acadèmia del Cinema Català.