Alejandro Fernández titlla la direcció del PP de "trituradora" dels seus líders catalans

No és cap sorpresa que les relacions entre el PP de Génova i el PP català han tingut alts i baixos, però sí que és poc freqüent que un polític,  Alejandro Fernández, actual president del Partit Popular a Catalunya critiqui sense embuts la direcció del seu partit i l'acusi de deixar poc o gens de marge a la discrepància. 

I encara és menys habitual que ho faci públicament, com ho fa en el seu llibre que porta per títol "A calzón quitao", que presenta dilluns que ve a Madrid. Després el presentarà a Barcelona i més tard a la seva Tarragona natal. 

Un títol que ho diu tot

Fernández es deixa anar en qüestions com les dificultats del PP per ser una alternativa dels socialistes o als independentistes a Catalunya. Aquí diu que "totes les direccions del partit (PP) sense excepció fan de trituradores" dels líders del partit a Catalunya "facin el que facin". 

I que al carrer Génova, els dirigents populars estan "obsessionats" a trobar un líder "moderat" a Junts que els pugui servir d'interlocutor o possible soci i, en canvi, no es preocupen tant pels resultats dels populars a Catalunya. 

És ben coneguda la relació complicada que tenien Fernández amb Alberto Núñez Feijóo en el moment que el gallec va agafar les regnes del partit. I, sobretot, quan després de les eleccions espanyoles, Feijóo va fer algun intent de negociar amb Junts la seva investidura. Fernández s'hi va enfrontar dient que amb els independentistes no hi havia res a parlar, i això, segons diu ell mateix, li va suposar "setmanes tremendament dures". 

Es donava per descomptat l'estiu del 2023 que Feijóo volia un recanvi al capdavant del PPC, però l'avançament electoral per sorpresa que va fer el president de la Generalitat Pere Aragonès el març del 2024 va congelar la decisió. A més, Fernández, amb un gran suport entre les bases, va triplicar els resultats al Parlament i va passar de 3 a 15 diputats. Amb aquest nou panorama, Génova i Feijóo  van decidir aparcar el relleu de Fernández. El president del PP de Catalunya reconeix a la seva obra que "està en precari equilibri i ballant breakdance a la corda fluixa" des que va ser escollit. 

"Tot està molt clar: en 46 anys el PP català ha estat incapaç de convertir-se en un partit guanyador a la meva terra, Catalunya, i també al País Basc". 

"El meu partit ho ha provat tot i no ha estat mai una alternativa real", diu el líder popular en el seu llibre. 

Conclou que es tracta d'un problema "estructural que mai ningú no ha volgut o pogut abordar adequadament". I és aquí on es pregunta per què el PP català i basc són "trituradores de líders". Fernández, fent bona la seva fama de portar-se molt bé amb la ironia, diu que només es recorda una inestabilitat similar a la banqueta de l'Atlètic de Madrid en temps de Jesús Gil, i afegeix que a "Alejo (Vidal Quadras) el van fitxar per dur i el van fer fora per dur, i a Josep Piqué el van fitxar per tou i el van fer fora per tou". 

Per acabar el seu plantejament, Fernández diu: 

"Génova sempre t'acabarà defenestrant".

Líders i projecte autonòmics

Alejandro Fernández assegura que la societat catalana i basca se n'adonen i rebutgen que els líders autonòmics del PP són "triats a dit" i el que voldrien són lideratges sense tuteles. Per això, el partit no creix amb solidesa. 

El president dels populars catalans assegura que "Génova ho decideix tot: candidats, missatges i projectes que, si surten bé, és mèrit seu, i si surt malament, és culpa del candidat" regional. 

Amb aquest panorama, denuncia que molts càrrecs intermedis creuen que "l'essencial és ser una estora o un majordom de Génova". Fernández diu que ho ha viscut tot en primera persona, que aquesta situació impedeix estructurar un partit amb dinàmiques pròpies i que si cal canviar de líder es forma una pinça entre Génova i els crítics de la comunitat per nomenar un altre candidat. 

Reforma constitucional

No només dispara contra el seu partit. Fernández dedica una altra part d'"A calzón quitao" a la necessitat d'una reforma constitucional per protegir la unitat nacional d'Espanya, una reforma per evitar que es "desmunti l'Estat en còmodes terminis". Fernández ve a dir que és el que ara s'està fent entre socialistes, les esquerres, independentistes i nacionalistes. 

En aquest sentit, reconeix que la victòria de Salvador Illa a Catalunya és un mal menor, però no soluciona el problema català. Fernández diu que el mandat d'Illa ajudarà "a rearmar l'independentisme" fins que es donin les condicions per tornar a intentar un embat amb l'Estat com el del 2017. 

Amb Cayetana Álvarez de Toledo

I acabarem pel principi. El llibre d'Alejandro Fernández serà presentat per Cayetana Álvarez de Toledo, un altre vers lliure dins el PP, que és qui escriu el pròleg.

La diputada el titula com "No us abaixeu els pantalons", una altra declaració d'intencions. Després de lloar la intel·ligència, ironia i valentia de Fernández per escriure aquest llibre encara com a polític en actiu, Álvarez de Toledo fa una recomanació amb destinatari:

"Ningú que aspiri a l'alt honor de presidir el govern d'Espanya es pot permetre ignorar les recomanacions d'aquest llibre. Per tant, estimat Alberto (Núñez Feijoo), llegeix-lo amb deteniment. Està escrit per a tu, des de la intel·ligència, l'experiència i la bona fe". 

 I conclou: "Venen temps difícils. Volia dir-vos que us cordeu les calces, però ja em val demanar-vos que no us abaixeu els pantalons".