Alemanya, a punt d'acabar amb el tabú del límit de deute per invertir en defensa i infraestructures

A l'espera que es configuri el nou Bundestag, el 25 de març, la formació del nou govern alemany entre conservadors i socialdemòcrates és una mica més a prop. Els dos partits han aconseguit convèncer Els Verds que votin a favor de la reforma constitucional que ha de permetre flexibilitzar l'endeutament públic a Alemanya. 

D'aquesta manera, es podrà activar un crèdit de 500.000 milions d'euros destinat a les inversions públiques i una partida igual de gran destinada a la despesa militar. Aquest moviment permetria assumir l'augment del pressupost de defensa que afronta tot Europa.

La iniciativa la impulsa la probable coalició de govern per a la pròxima legislatura, formada pel bloc conservador, guanyador de les eleccions i que inclou la Unió Democristiana (CDU) i la Unió Socialcristiana (CSU), amb el Partit Socialdemòcrata alemany (SPD). Les formacions ja havien arribat a consensos essencials, en converses preliminars, sobre dos temes clau: immigració i reformes econòmiques.

A la reforma constitucional, però, s'hi oposen frontalment dos partits contraposats ideològicament: l'extrema dreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD) i l'Esquerra (Die Linke). Les dues formacions han denunciat al Tribunal Constitucional la mesura perquè consideren que atempta contra la voluntat dels electors expressada a les urnes a les eleccions federals del 23 de febrer.

Negociacions a la desesperada

Precisament, el probable nou canceller conservador, Friedrich Merz, s'afanya a impulsar els seus plans al Parlament sortint perquè en el nou Bundestag, que comença d'aquí dues setmanes, la seva aprovació serà més complicada, perquè les dues formacions que volen bloquejar els canvis tindran més representació que actualment.  

La clau, en mans d'Els Verds

Per a la reforma constitucional és necessària una majoria de 2 terços al Parlament alemany, que no aconsegueixen en solitari els dos partits que negocien la nova "gran coalició" del futur govern, CDU/CS i SPD. Per això necessitaven convèncer Els Verds. Tot i aquest vot a favor, el partit viu un gran dilema intern.

Robert Habeck, líder en retirada d'Els Verds i candidat a canceller a les eleccions, es manté ferm en la seva posició d'acceptar un augment de la despesa en defensa, però no per al fons milionari per a infraestructures. La formació, que va quedar en quarta posició a les eleccions, assegura que vol presentar les seves pròpies propostes.  

Els ecologistes supediten el seu suport al fet que les noves mesures incloguin polítiques climàtiques. Ho ha deixat una de les líders de la formació, Katharina Dröge:

"No deixarem que ens facin xantatge, ni permetrem que Friedrich Merz i Lars Klingbeil abusin de la difícil situació de seguretat que viu Europa."

Un altre suport que podria ser clau en el Bundestag sortint, però que és molt improbable, seria el dels Liberals. De fet, l'FDP, antic soci de la coalició de govern fallida, ha presentat el seu propi projecte de llei. Accepten assignar fons especials addicionals a defensa, però no una exempció fonamental al fre del deute. De fet, és la desavinença que va desencadenar la seva expulsió de l'anomenada coalició "semàfor" al govern i que va forçar les eleccions anticipades.

Què busca la gran coalició negra i vermella?

Les fraccions dels conservadors de la CDU/CSU i els socialdemòcrates de l'SPD han presentat al Bundestag un projecte de llei per aconseguir un seguit de canvis constitucionals que inclou una exempció del fre del deute per a defensa, un fons especial de 500.000 milions d'euros en préstecs per a infraestructures, una quinzena part gestionada per les regions, que es beneficiarien d'una relaxació del fre de deute per als 16 Lands alemanys.

Més detalls: la despesa en defensa només podria tenir un fre de deute fins a un límit de l'1% del PIB, és a dir, uns 44.000 milions d'euros. Més enllà d'aquesta xifra es podria finançar mitjançant un altre paquet, també de 500.000 milions d'euros, que es destinaria a l'exèrcit, a ciberdefensa i protecció civil.

El paquet suposaria una enorme injecció financera en àrees a les quals es vol destinar una gran inversió per recuperar el terreny perdut els darrers anys. Segons el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, el país necessitarà entre 85.000 i 90.000 milions d'euros anuals a partir del 2028 per poder complir el compromís d'invertir el 2% del PIB en defensa, tal com l'OTAN reclama als seus membres.

L'objectiu hauria de permetre a l'exèrcit alemany modernitzar-se i ser capaç de dissuadir o fer front a possibles ofensives futures, així com seguir donant suport a Ucraïna.