Crisi Ucraïna: Biden i la UE intenten collar Putin amb sancions al sistema financer rus

El president nord-americà, Joe Biden, ha anunciat les sancions contra Rússia per la crisi amb Ucraïna: se centraran en dificultar la viabilitat dels grans bancs russos i l'emissió de deute del govern de Putin.

A més de la Unió Europea i el Regne Unit, aquesta matinada Austràlia, el Canadà i el Japó s'hi han afegit i també han anunciat sancions contra Rússia.

Biden ha començat la intervenció denunciant els últims moviments de tropes que ha decidit fer Rússia, i ha assegurat que imposarà sancions intentant minimitzar les conseqüències per a l'economia nord-americana, a través d'aliances amb altres productors mundials. També ha anunciat sancions contra les elits russes:

"Utilitzarem qualsevol eina al nostre abast per protegir les empreses nord-americanes. Defensar la llibertat tindrà un cost per nosaltres, però farem que les sancions tinguin conseqüències per a l'economia russa, no la nostra"

Mentrestant, la Unió Europea ha decidit posar traves al govern rus perquè no pugui accedir als mercats financers de la Unió Europea, i diu que pot anar més enllà:

"Les greus violacions que està cometent Rússia no es quedaran sense resposta. Si cal, augmentarem les sancions."

L'alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, ha comparegut per anunciar les sancions de la Unió a Rússia després dels últims esdeveniments en el conflicte amb Ucraïna. Segons Borrell, es tracta d'un paquet de sancions que "faran molt de mal a Rússia".

Les mesures les han pactat els ministres d'Exteriors dels 27 en una reunió informal aquesta tarda de dimarts, i també s'han pactat amb els EUA, el Regne Unit i el Canadà.

Durant la roda de premsa, Borrell ha advertit que "el risc del gran conflicte és real i cal impedir-lo com sigui. Hem d'aconseguir que Rússia torni a asseure's a la taula de negociació".

Al matí, el president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, han fet un comunicat conjunt en què han qualificat d'"il·legal" i d'"inacceptable" el reconeixement de Rússia i han avançat que pensaven dificultar el finançament rus de les accions al Donbass.

També es vol impedir el comerç des de i cap a les regions de Donetsk i Lugansk, perquè "sentin clarament les conseqüències econòmiques de les seves accions il·legals i agressives":

"La Unió Europea continua unida en el suport a la sobirania i la integritat territorial d'Ucraïna", deien en el comunicat.

Aturat el gasoducte

El canceller alemany, Olaf Scholz, ha anunciat aquest dimarts la frenada de l'autorització per entrar en funcionament del gasoducte Nord Stream 2, que ha de subministrar gas rus a la UE.

És una resposta directa al fet que Rússia hagi reconegut aquest dilluns la independència de les regions ucraïneses de Donetsk i Lugansk, autoproclamades com a repúbliques.

Scholz ha dit que "la situació ha canviat" i que això implica que "no hi pot haver certificació" d'aquesta infraestructura que comunica Rússia amb Alemanya pel mar Bàltic.

El canceller ha afegit que la Unió Europea anunciarà aquest mateix dimarts "de manera coordinada" les sancions que vol imposar a Rússia per la situació a Ucraïna.

Scholz ha assegurat que les decisions del govern de Vladímir Putin d'aquest dilluns suposen "el trencament" dels acords internacionals que ha signat en les últimes dècades.

Des de Rússia l'ha respost l'expresident Dmitry Medvedev, que ha amenaçat els europeus amb l'increment del preu del gas.

Sancions del Regne Unit i dels EUA

En tot cas, el Regne Unit ja ha anunciat sancions que van en la mateixa línia que les de la UE: bloquejar els diners que 5 bancs russos tenen en al seu país, i també prohibir l'entrada a tres oligarques russos.

Els bancs són Rossiya, IS Bank, General Bank, Promsviazvank i Blank Sea Bank, i els oligarques són Gennadi Timtxenko i Boris i Igor Rotenberg, que es consideren pròxims a Putin.

I també els Estats Units han adoptat ja mesures similars a les que vol decidir la UE: el president Joe Biden ha signat aquest dilluns una ordre per prohibir les relacions econòmiques amb Donetsk i Lugansk.

Una infraestructura russa

El Nord Stream és una infraestructura amb dos gasoductes, el número 1, que està en funcionament des del 2011, i el 2, que està acabat però encara no ha entrat en funcionament.

Aquest segon gasoducte ha generat debat des del primer moment, pel temor que reforcés la dependència energètica de la UE respecte a Rússia.

És un projecte impulsat per l'empresa russa Gazprom, que n'és l'única propietària, a diferència del primer gasoducte, que comparteix amb 4 empreses alemanyes.

El van aprovar el 2005 el llavors canceller Gerhard Schröder i Putin, i per a Rússia suposava poder prescindir dels gasoductes terrestres que travessen Ucraïna i altres països.

Al novembre ja se'n va aturar l'entrada en funcionament perquè no s'ajustava a la legislació europea: la propietària tant del gas com del gasoducte és Gazprom, cosa que la Unió Europea prohibeix.

La dependència del gas rus

Es calcula que un 40% del gas que fa servir la UE prové de Rússia, i en depenen una vintena dels estats que en formen part.

Les reserves de gas a la UE estan ara mateix al 31%, i la Comissió Europea, la CE, està negociant amb proveïdors d'arreu per si el subministrament des de Rússia s'acaba tallant.

Fonts de la CE han assegurat a l'agència EFE que hi ha la "necessitat de desvincular" la UE de la dependència del gas rus, "accelerant la transició a les renovables i potenciant altres alternatives".

Polònia demana "sancions serioses"

Mentrestant, molts països de la UE s'estan posicionant davant l'ofensiva russa sobre Ucraïna. És el cas de Polònia, amb fronteres amb Biolorússia i Ucraïna, que ha dit que tem "la tornada de l'imperi soviètic".

Ho ha dit per boca del ministre de Defensa, Mariusz Blaszczak, que ha demanat que la UE imposi a Rússia "sancions serioses, no simbòliques" per impedir-ho:

"La reacció a tot el que va passar el 2014, és a dir, l'agressió de Rússia contra Ucraïna, va ser massa dèbil, i avui en patim les conseqüències."

Els Acords de Minsk, enterrats

De fet, els països occidentals més destacats ja donen per enterrats els Acords de Minsk, que van intentar estabilitzar la regió després d'aquells fets.

Ho ha dit aquest dimarts el ministre d'Afers Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, que ha afegit que Rússia ha violat el dret i els compromisos internacionals.

També el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ho ha afirmat a Twitter: