Eleccions Alemanya: guanyen els conservadors de la CDU i l'extrema dreta d'AfD dobla resultats

La Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Friedrich Merz, en coalició amb Unió Social Cristiana de Baviera (CSU)  guanya les eleccions federals a Alemanya amb un 28,5% dels vots.

En uns comicis marcats per l'auge de l'extrema dreta, Alternativa per Alemanya (AfD) s'ha situat com a segona força amb el 20,8% dels vots. Un increment de 10 punts respecte als anteriors comicis i els millors resultats en els 12 anys de vida de la formació d'extrema dreta.

Els socialdemòcrates de l'SPD del fins ara canceller Olaf Scholz baixen fins a la tercera posició amb un 16,4% dels vots, seguits dels Verds que obtenen un 11,6% dels vots. 

Aquests són els pitjors resultats dels socialdemòcrates des de la seva creació. Han baixat 10 punts respecte a les eleccions de 2021 i Scholz se n'ha fet personalment responsable. 

L'esquerra de Die Linke és la cinquena força amb un 8,7% dels vots, seguida de l'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), una de les grans novetats d'aquestes eleccions, que s'ha emportat un 4,9% dels vots i, per tant, queden sense representació al Bundestag. També queden fora els liberals del Partit Democràtic Lliure, amb un 4,3%. 

Amb aquests resultats, l'arc parlamentari al Bundestag queda així:

La CDU té 208 escons al Bundestag, Alternativa per Alemanya 152 escons, l'SPD 120, els Verds 85, Die Linke 64 i el partit de la minoria danesa SSW 1.

Els conservadors necessiten una majoria d'almenys 316 diputats per poder formar govern.

Els comicis anticipats arriben després del fracàs del primer govern tripartit de la història d'Alemanya --format per socialdemòcrates, liberals i verds-- i en un context polític mundial marcat per l'auge de l'extrema dreta.

Gairebé 60 milions de ciutadans estaven cridats a les urnes aquest diumenge en un moment crucial per a l'economia més important de la Unió Europea. La participació ha estat del 83%, la més alta des de la reunificació i gairebé 7 punts més alta que a les anteriors generals. Fins a les 13 hores, la participació era del 52%, més de 15 punts per sobre que a les eleccions generals del 2021 a la mateixa hora.

Després de tres anys fora del govern, la CDU tornarà a portar les regnes d'Alemanya i Friedrich Merz es perfila com el pròxim canceller alemany. En aquest context, Merz demana que no s'eternitzin les negociacions per aconseguir un govern de coalició perquè, ha dit, el futur que espera a Alemanya "no serà fàcil".

Un sistema parlamentari amb dos vots

Els alemanys escullen els 630 diputats que té el Bundestag, la cambra baixa, amb un sistema electoral que funciona amb dos vots diferenciats: un per triar el partit i un per elegir els representants dels districtes, que són qui ocuparan els escons.

El nou parlament ha de celebrar la seva sessió constitutiva en un termini de 30 dies després de les eleccions. Llavors, s'obre un període il·limitat de negociacions entre el president federal i els grups parlamentaris.

El candidat és escollit pels diputats sense debat previ i mitjançant vot secret. Per ser escollit en primera volta cal que tingui majoria absoluta de la cambra, és a dir, 316 vots.

Si no aconsegueix la majoria, encara hi ha la possibilitat de dues votacions més.

Un cop escollit, si és per majoria absoluta, hi ha un termini de set dies per nomenar-lo.