Alemanya tanca l'aixeta a Ucraïna i hi enviarà menys armes i diners
El govern tripartit d'Olaf Scholz vol que els nous ajuts a Kíiv surtin de la venda d'actius financers russos congelats, i no pas dels fons federals
Alemanya ha decidit suspendre futures entregues d'armament a Ucraïna, i també reduirà gradualment els ajuts econòmics, dos anys i mig després de la invasió russa.
Segons ha publicat en les últimes hores el diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung, el govern tripartit d'Olaf Scholz --format per l'SPD, els Verds i el Partit Liberal-- no enviarà més armes a l'exèrcit ucraïnès, en un pacte entre socis per tancar els pressupostos del 2025. Tot i això, les partides armamentístiques que ja estaven aprovades no es veuran afectades.
Amb la moratòria sobre l'enviament d'armes vigent, el mateix mitjà també ha revelat la carta del ministre de Finances, el liberal Christian Lindner, als ministres de Defensa i Exteriors, on els indica que d'ara endavant el finançament per ajudar Ucraïna no sortirà dels fons federals, sinó de la venda d'actius financers russos congelats.
Actualment, Alemanya destina 8.000 milions d'euros a Ucraïna, però preveu reduir aquesta xifra a la meitat l'any que ve. Fins ara, el de Berlín ha estat el govern que més ajuda militar ha donat a Ucraïna, després dels Estats Units. Però ara es mostren partidaris que els nous ajuts a Kíiv arribin dels actius bloquejats per Occident als comptes de titularitat russa.
De fet, al mes de juny Alemanya i la resta de països del G7 van pactar invertir els més de 280.000 milions d'euros de Moscou congelats als bancs occidentals per finançar un crèdit de 46.000 milions a Ucraïna, que ha de servir per reforçar les seves defenses i per reconstruir el país.
Bielorússia desplega 16.000 militars a la frontera
La decisió del govern alemany coincideix amb un nou moviment militar a la frontera ucraïnesa, aquest cop al llarg del límit amb Bielorússia.
El president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, ha anunciat el desplegament d'un terç de les forces armades, equivalent a uns 16.000 homes, a la frontera amb Ucraïna. Assegura que ho ha fet perquè Kíiv ha enviat 120.000 soldats a la seva banda de la frontera, al mateix temps que continua la incursió de l'exèrcit ucraïnès a la regió russa de Kursk, que va començar el 6 d'agost.
"Si continua el que està passant a Kursk, començarà una escalada que acabarà amb la destrucció d'Ucraïna. Ningú ha derrotat mai aquest imperi i ningú derrotarà Rússia", ha manifestat Lukaixenko, gran aliat del president rus Vladímir Putin.
Creix la tensió a la central nuclear de Zaporíjia
Al sud-est d'Ucraïna, preocupa la situació a la central nuclear de Zaporíjia, ocupada per l'exèrcit rus des del 2022.
Rafael Grossi, el cap de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), ha expressat el seu neguit i ha demanat "contenció màxima" a les parts, després d'un nou atac amb drons a l'exterior de la planta.
La setmana passada, un nou atac a la central de Zaporíjia va provocar un incendi en una de les torres de refrigeració. Mentre Kíiv i Moscou s'acusen mútuament, l'AIEA ha assenyalat que els danys a la planta van ser causats per un dron que duia un explosiu.
