Alerta climàtica: entrem en "un territori desconegut" amb conseqüències per a generacions

L'augment sense precedents de les emissions de gasos d'efectes hivernacle com el CO₂ han dut la Terra "a un territori desconegut, i això porta repercussions de gran abast per a les generacions actuals i futures".

Aquest és el missatge gens positiu del darrer informe de l'Organització Meteorològica Mundial, que ha coincidit amb l'inici de la COP26 de Glasgow. Fa pocs dies, l'OMM ja havia publicat un butlletí sobre la concentració de CO₂ a l'atmosfera en què afirmava que el 2020 havia assolit les 413,2 parts per milió (ppm), un augment del 149% respecte als nivells de 1750, l'any triat com a referència de l'inici de la revolució industrial i de l'alteració del clima a causa de les activitats humanes.

El metà i l'òxid nitrós, que són també gasos que provoquen l'efecte hivernacle, van assolir concentracions un 262% i un 123% superiors, respectivament, als nivells de 1750.

Segons mostra el butlletí, la reducció d'activitat a causa de la pandèmia de Covid no va tenir cap efecte sobre les emissions, que només van tenir una disminució temporal i que en el conjunt de l'any van augmentar.

Això ha potenciat l'augment de la temperatura mitjana del planeta i els últims set anys seran els set més càlids des que hi ha registre. El fet es pot donar pràcticament per segur, tot i que l'informe només ha pogut incorporar els nou primers mesos del 2021. Aquest any no serà el més càlid de la història perquè un fenomen climàtic conegut com La Niña, que refreda la superfície de diverses parts de l'oceà Pacífic, va provocar una disminució temporal de la temperatura a principis d'any.

A més, l'augment de concentració de CO₂ té impacte negatiu als oceans, que absorbeixen al voltant del 23 % de les emissions anuals procedents de les activitats humanes. Aquest gas augmenta l'acidesa dels oceans i això, a part de perjudicar molts organismes marins, disminueix la seva capacitat per absorbir diòxid de carboni de l'atmosfera. El pH de la superfície de mar obert ha disminuït --l'aigua s'ha tornat més àcida-- en els últims 40 anys i és el més baix que hi ha hagut des de fa, com a mínim, 26.000 anys.

Amb aquestes dades, António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, ha declarat que el clima està canviant davant dels nostres ulls:

"Des de les profunditats oceàniques fins als cims de les muntanyes, des de la fosa de les glaceres fins als implacables fenòmens meteorològics extrems, s'estan destruint els ecosistemes i les comunitats de tot el món."

Per això, ha afirmat que la COP26 ha de ser "un punt d'inflexió per a les persones i el planeta i ha afegit que "els científics no deixen dubtes sobre les dades. Ara, els dirigents han de ser igualment contundents en l'adopció de mesures".

Fenòmens extrems, nova normalitat

De moment, però, com s'ha vist amb l'augment de les emissions el 2020, anem en la direcció oposada, com ha explicat Petteri Taalas, secretari general de l'OMM:

"Si es manté el ritme actual d'augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle, l'increment de la temperatura a finals d'aquest segle superarà amb escreix els objectius establerts a l'Acord de París de limitar l'escalfament global a 1,5 o 2 °C per damunt dels nivells preindustrials."

El 2021, segons l'OMM, ja s'ha arribat a un augment d'uns 1,09 graus respecte a la referència, la mitjana del període 1850‑1900.

Taalas ha apuntat que "els fenòmens extrems són la nova normalitat". Tot i així, en declaracions a TV3, també es manifestava optimista:

"Estava preocupat perquè pensava que la Covid podria haver aparcat la problemàtica del canvi climàtic però no ha estat així. Per exemple, la Xina ha fet noves promeses i el govern dels Estats Units està molt interessat a ser un jugador actiu per mitigar el canvi climàtic, i també tenim el programa 2050 de la Unió Europea."

Taalas ha afegit que és "optimista de les accions que poden fer els països individualment. Però evidentment que hem de ser més ambiciosos amb els objectius i concretar-los amb accions".

En el seu compte de Twitter, l'OMM mostrava un vídeo que resumeix les conseqüències principals apuntades en l'informe:

Record greenhouse gas concentrations and accumulated heat have propelled the planet into uncharted territory, with far-reaching repercussions for current and future generations.
Extreme events are becoming the new norm: WMO #StateofClimate 2021#COP26 pic.twitter.com/y8KiuUq1rd

— World Meteorological Organization (@WMO) October 31, 2021

En canvi, vora dos terços dels científics de l'IPCC que han respost a una enquesta de la revista Nature publicada aquest dilluns es mostren pessimistes i creuen que a finals de segle la temperatura mitjana de la Terra haurà augmentat almenys 3 graus.

La revista va enviar les preguntes als 233 científics --un havia mort-- que havien elaborat l'informe de l'IPCC publicat aquest mes d'agost. Van respondre 92, el 40%.

El 82% creu que durant la seva vida observarà efectes catastròfics de l'escalfament global. Tot i així, només el 21% reconeix que sovint se sent angoixat per aquest tema i al 40% li passa però no de forma freqüent. El 39% afirma que no se sent angoixat.

Entre la minoria més optimista hi ha més d'un 20% que espera que els països aconsegueixen limitar l'augment de temperatura a 2 ºC i un 4% diu que el món hauria de tenir l'objectiu més ambiciós de limitar aquest augment a 1,5 °C.

Només un 41% afirma que aquest problema l'ha fet replantejar, a ell o a científics que coneix, on viure i només un 17% diu que ha influït en la seva decisió de tenir fills. Curiosament, només un 21% s'ha replantejat l'estil de vida, com la dieta, el mode de transport i viatjar.

Onades de calor, sequeres i inundacions

Les onades de calor han estat un dels signes més clars. Al juny i juliol n'hi va haver d'excepcionals a l'oest de l'Amèrica del Nord i també al sud-oest dels Estats Units.

En un poble de la Colúmbia Britànica, al Canadà, es van apropar als 50 °C i a la Vall de Mort de Califòrnia el 9 de juliol es van registrar 54,4 °C. És una temperatura similar a una del 2020, que va ser la més alta registrada al món des de, almenys, la dècada de 1930.

Al Mediterrani, una estació de Sicília va registrar, l'11 d'agost, una temperatura de 48,8 °C, que provisionalment significa un rècord a Europa. A Kairouan (Tunísia) van arribar als 50,3 °C, un valor sense precedents.

Entre altres conseqüències, això va afavorir grans incendis forestals, sobretot a Algèria, Grècia i al sud de Turquia.

Però com que es tracta de fenòmens extrems i no sempre més càlids, també hi va haver a molts llocs del centre dels Estats Units i del nord de Mèxic condicions molt fredes. A Texas es van registrar les temperatures més baixes des d'almenys 1989. I un fred inusual a principis d'abril va afectar diverses parts d'Europa.

Una mostra que les situacions inusuals van d'un extrem a l'altre el donen sequeres i inundacions. Els 20 mesos compresos entre gener del 2020 i agost del 2021 van ser els més secs registrats fins ara al sud-oest dels Estats Units. Això ha dut a predir, per al 2021, una producció de blat i de canola al Canadà entre un 30% i un 40% inferior a la del 2020. I a l'illa de Madagascar, a l'Índic, les sequeres van provocar crisis de malnutrició.

En canvi, al juliol hi va haver inundacions molt greus a Europa. Les del 14 i 15 de juliol a Alemanya i Bèlgica van provocar més de 200 morts i nombrosos danys materials.

Episodis extrems i fam

La pujada del nivell del mar, per la seva banda, va assolir un nou màxim el 2021. Si entre el 1993 i el 2002 l'augment mitjà va ser de 2,1 mil·límetres per any, entre el 2013 i el 2021 va ser de 4,4 mil·límetres, és a dir, una mica més del doble.

Una de les causes principals és la fusió dels gels. I a meitats de juliol la superfície glaçada a l'oceà Àrtic va ser la més baixa mai registrada.

I per primer cop des que hi ha registres, va ploure, en comptes de nevar, al punt més alt del casquet de gel de Groenlàndia.

Tot això ha incidit també en un augment dels conflictes. Aquestes conseqüències climàtiques combinats amb la Covid han dut a un augment de la fam a molts països.

Després del màxim de subalimentació del 2020, amb 768 milions de persones afectades, es preveia que el 2021 hi hauria una disminució fins als 710 milions. Però a octubre del 2021, les xifres de molts països ja eren més elevades que el 2020.

I això va passar sobretot en grups que ja patien crisis alimentàries o situacions encara pitjors. En aquesta situació es trobaven, el 2020, 135 milions de persones, però al setembre del 2021 ja eren 161 milions.

A l'extrem, moltes persones van patir fam i el col·lapse total dels mitjans de vida, sobretot a Etiòpia, el Sudan del Sud, el Iemen i Madagascar.