Alerta de Salut: puja el risc d'addiccions entre adolescents per l'abús de les pantalles

En pandèmia, i sobretot durant el confinament, ha augmentat molt l'ús de les pantalles i, per tant, també el risc de desenvolupar alguna addicció.

Una enquesta feta a estudiants de 14 a 18 anys, ha revelat que ha augmentat el risc a patir un trastorn del comportament relacionat amb l'abús dels videojocs, l'ús compulsiu d'internet i també del joc amb diners.

Per treballar en la prevenció, el Departament de Salut ha distribuït una guia preventiva sobre entorns digitals adreçada als educadors, una eina didàctica i pràctica per orientar els adolescents en aquest sentit.

Les dades

Una addicció per abús dels videojocs és especialment rellevant en els nois, per als quals ha passat del 13% el 2018 al 15%. En noies l'augment i el risc és força més baix, i ha passat del 2,6% al 3%.

En canvi, les noies fan un ús més compulsiu d'internet: xarxes socials, missatgeria instantània, sèries i pel·lícules en línia. Han passat del 27% el 2018, al 32%, mentre que pels nois ha pujat un punt i ara és del 22%.

El joc amb diners també representa un problema creixent en els últims anys: entre els estudiants de 18 anys, la possible addicció a aquests jocs ha passat d'un 4% a un 7% entre el 2018 i el 2021, cosa que representa una pujada del 76% en 3 anys.

En general, entre els 12 i els 18 anys les apostes a jocs han disminuït en comparació amb el 2018 per l'aturada de competicions esportives i, per tant, de les apostes i pel tancament d'establiments per les mesures anticovid. Els valors són elevats, ja que haurien d'estar tocant a 0.

El 2021, el 17% dels nois i el 10% de les noies va jugar amb diners de forma presencial. I en línia ho van fer el 13% dels nois i el 4% de les noies.
El risc d'addicció --que el 2018 era del 8% entre els nois-- ha baixat al 5%, mentre que en el cas de les noies s'ha mantingut en el 2%.

Les addiccions de comportament

Aquestes dades recollides en l'informe monogràfic sobre addiccions comportamentals a Catalunya, s'han elaborat amb els resultats a Catalunya de l'enquesta ESTUDES 2021 sobre l'ús de drogues en l'ensenyament secundari a Espanya, i EDADES (2019) sobre la població general dels 15 als 64 anys.  

Es tracta d'addiccions de comportament, no relacionades amb substàncies, sinó amb els usos digitals.

L'oci en línia està totalment integrat en la vida dels adolescents i això en si mateix no té res de dolent. Però, com tot, no està lliure de riscos. La clau és diversificar.

Dominica Díez, doctora en Psicologia i responsable de la Unitat d'Addiccions Comportamentals de la Fundació Althaia, diu: "La persona ha d'estar ocupada. Per tant, més que prohibir constantment, el que hem de fer és afavorir que tingui el dia ocupat amb activitats".

"Quan una persona té diferents interessos, això és salut mental molt positiva, i aquí no hi ha cap problema. El que és preocupant és que una persona tingui un únic interès, monotemàtic i de dedicació pràcticament exclusiva, aquest és el problema", afegeix el subdirector general Drogodependència, Joan Colom.

Senyals d'alarma

Només el temps que dediquen els joves a l'oci digital ja és un senyal d'alerta. Cal parar atenció a altres comportaments: com els horaris de son i rendiment escolar, com explica Joan Colom.

"El dormir, l'horari, la son, la transgressió dels horaris normals. Si una persona ha estat jugant fins a les tres de la nit i l'endemà va una mica zombi a l'escola, aquí tenim un problema, i potser només hi haurà dedicat tres hores, de les 12 a les 3, té a veure amb els usos, els usos horaris, les freqüències, les formes i les interrupcions de la vida quotidiana."

També cal tenir en compte el perfil dels adolescents que puguin ser més vulnerables, destaca Dominica Díez:

"Nanos amb dificultat de relació o que han patit ciberbullying o algun altre problema, el que fan és que apugen l'autoestima jugant. Juguen moltes hores i obtenen aquest reconeixement del grup; per tant, estaran millor a nivell virtual que a nivell real"

L'ús compulsiu d'aquest oci en línia té conseqüències en l'estat d'ànim, sobretot en dos sentits, diu Díez: "Un és l'increment de la irritabilitat i l'altre és l'anestèsia afectiva: els importa menys el que puguin pensar d'ells els familiars o amics, perquè ells tenen molt clar que ells volen continuar fent aquesta addicció. El que veiem nosaltres és que es transformen en dèspotes."

Segons aquests experts, pares i educadors han de parlar, acompanyar els adolescents, conèixer la tecnologia que utilitzen i, si cal, buscar ajuda professional.

Model de prevenció, detecció i assistència

Precisament, la prevenció i abordatge de les addiccions comportamentals està prioritzada dins del Pla de Drogues i Addiccions Comportamentals 2019-2023, en el qual es recullen més de 100 accions, que inclou la guia adreçada als docents i educadors que tenen contacte amb els adolescents.

També amb els resultats d'aquestes enquestes es treballa en la millora i el disseny d'indicadors que ajudin a detectar --en nous estudis de Salut a Catalunya-- noves problemàtiques i així destinar-hi recursos i programes per abordar-les més eficaçment.