Alerta sobre la salut mental de joves i adolescents: "És la quarta onada"

Mentre avança el control de l'epidèmia es desborden els efectes sobre la salut mental dels joves i afloren mancances del sistema. Els mateixos professionals llancen un crit d'alerta: falten especialistes, s'arriba tard en la detecció i no es treballa prou amb les famílies.

El govern reconeix que els recursos del sistema de salut mental infantils i juvenils no estan adequats a la realitat actual i promet una reorientació del model cap a l'atenció directa als domicilis, amb més suport a les famílies, i anuncia a TV3 una inversió de 3 milions d'euros per crear 10 equips de 4 professionals per fer atenció als domicilis.

Alguns experts situen el problema: encara es fa un abordatge massa hospitalari, amb molt poca atenció directa als domicilis.

"Els professionals de l'hospital estem massa ben acostumats que tothom vingui demanant ajuda". És el diagnòstic que fan a l'Hospital Clínic sobre l'atenció a la salut mental. Intervencions massa hospitalàries i poc comunitàries, és a dir, amb un treball escàs amb la família, els instituts o l'entorn del jove que pateix un trastorn mental.

El relat el comparteixen molts professionals. "La quarta onada és de salut mental", assenyalen des de l'Hospital Parc Taulí, on recorden que necessitarien contractar 10 psiquiatres i 15 psicòlegs clínics més.
 

Un crit d'alarma

L'augment del 27% d'intents de suïcidi en joves i els missatges SOS a xarxes de dues mares que denunciaven que el sistema no oferia una resposta eficaç per a les seves filles --amb conductes suïcides o trastorns de conducta alimentària-- han sacsejat el debat sobre com s'atén la salut mental i emocional dels joves i adolescents i permet analitzar les mancances del sistema.

"Van arribar molt tard", es repeteix una mare que explica a TV3 els intents de suïcidi i les conductes agressives de la seva filla. "No hi ha un recurs on pares i professionals puguin col·laborar. Jo no he pogut opinar".

Lamenta que el sistema no ha estat capaç de donar una resposta al seu cas sense provocar la separació i el trencament amb la seva filla. Sense possibilitat de pagar un centre terapèutic privat, amb múltiples ingressos curts en planta o en hospitals de dia sense millores, i amb una convivència a casa ja impossible, tècniques de la DGAIA van acordar l'ingrés de la filla a un CREI, un centre residencial d'educació intensiva, amb la retirada de custòdia de la mare.

Ara no pot veure la seva filla amb freqüència i s'ha de desplaçar molts quilòmetres de casa seva. Retreu que va ser ella qui es va moure per trobar ajuda terapèutica, qui va buscar primer psicòlegs i després ajuda als serveis socials del seu barri, i que no se li hagin donat eines o un acompanyament d'un professional al seu domicili. "M'hauria agradat tenir-ho fa tres anys".

Recursos actuals

El sistema actual es fonamenta en els següents recursos: en primer lloc, les unitats d'hospitalització per als casos aguts i subaguts. Els pacients hi ingressen entre 15 i 20 dies de mitjana, en els moments de més gravetat o de brot en la malaltia.

En segon lloc, els hospitals de dia on els joves passen les hores de l'horari escolar durant alguns dies o setmanes. I en tercer lloc, els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), on els adolescents de fins a 18 anys poder tenir el seguiment d'un especialista d'àmbit ambulatori amb una freqüència de visites habitual cada dues o tres setmanes.  

"En general, sempre, com menys hospitalització fem, millor", explica Montse Pàmias, cap de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Hospital Parc Taulí. "Les unitats d'hospitalització agudes, però, ens queden curtes pels casos més greus. No n'hi ha prou per treballar les fases agudes del trastorn i necessitaríem poder fer ingressos més llargs".

A Barcelona, l'Ajuntament ofereix, des de fa un any, un telèfon de prevenció al suïcidi amb servei les 24 hores: el  900.92.55.55

Més centres i especialistes a domicili

Per això demana un nou model de centres públics, ara inexistent, que permeti ingressar els joves, per als casos greus, una mica més de temps: dos o tres mesos. Amb un format, nou, de molta permeabilitat. Que la família pugui ser-hi present ben aviat i que ràpidament siguin els especialistes els que es desplacin al domicili dels pacients.

"En acabar aquesta hospitalització de més llarga estada l'ideal seria que hi hagués equips comunitaris molt potents que continuïn els objectius treballats a l'hospitalització: professionals que es desplacin a les cases, a les escoles, que es faci un treball social, de manera que el noi quan ha sortit de l'hospitalització aguda-subaguda pugui integrar-se a la comunitat amb tots els pilars sense haver de tornar a fer un ingrés. Actualment això no ho tenim."

A Catalunya només hi ha una excepció, més enllà dels centres de mitjana i llarga estada Benito Menni i Acompanya'm de l'Hospital Sant Joan de Déu: els equips clínics d'intervenció als domicilis (ECID). Són dos equips impulsats per la Fundació Vidal i Barraquer, a Badalona i a Santa Coloma de Gramenet, que visiten els joves i les famílies a casa seva, una o dues vegades a la setmana, amb contacte telefònic directe permanent.  

Nou projecte al Clínic

Van començar el 2017 com a prova pilot, i ja formen part de la cartera de serveis públics del sistema de salut. "Som els professionals els que prenem un paper molt actiu i sortim a trobar els joves allà on ells accepten veure'ns", explica el coordinador del projecte, Mark Dangerfield.

"En lloc de seguir demanant-los que ells vagin a l'hospital o al centre de salut mental, els professionals els anem a buscar a casa seva, a la seva habitació, al parc o al carrer. I sempre, amb un treball molt intensiu amb la família."

L'èxit del projecte ha estat rotund. El 90% dels joves accepta la nova ajuda, quan abans no es vinculava al sistema clàssic. I el 60% es reincorpora als instituts.

"El fet de trepitjar el domicili, participar de la vida quotidiana d'aquestes famílies et dona un nivell d'informació que és impossible d'obtenir en exploracions a l'hospital o al centre de salut mental, per molt exhaustives que siguin", descriu Dangerfield.

Amb aquests resultats, l'Hospital Clínic ha volgut replicar el projecte. Han estat formant-se durant mesos amb l'equip de la Fundació Vidal i Barraquer. I des d'aquest febrer ja han activat un equip a l'Eixample de Barcelona.

"Ens hem hagut de recol·locar, perquè estem acostumats --massa ben acostumats-- a l'hospital, que tothom vingui demanant ajuda", diu Anna Pérez, coordinadora de l'ECID Eixample, del Clínic.

"Ara estem molt més disponibles i ja comencem a observar l'impacte de sortir a l'exterior, amb una actitud molt diferent, sense la bata blanca i amb més humilitat."

En total, de moment, són només aquests tres els equips que apliquen aquest nou model a tot Catalunya. I es troba disponible, exclusivament, a Santa Coloma, Badalona i Barcelona, amb capacitat per atendre simultàniament 25 joves cadascun d'ells.

La Generalitat es compromet

"Estic absolutament d'acord amb els professionals que diuen que cal adequar els serveis sí o sí", apunta Magda Casamitjana, directora d'abordatge integral de casos de salut mental i addiccions d'elevada complexitat al Departament de Salut de la Generalitat. "Hi ha un buit en l'atenció domiciliària".

Casamitjana assenyala que el desplaçament de professionals als domicilis dels joves és el futur i també la seva aposta.

"Tenim 3 milions d'euros per executar i per contractar, ja, 10 equips amb 4 persones cadascun."

Aquests equips s'integraran en un nou projecte de Salut anomenat "Guia" i s'encarregaran de trobar casos de joves d'alta complexitat que s'han desconnectat, fins i tot, del domicili familiar per, majoritàriament, conductes agressives del mateix jove.

De moment, Salut no concreta quin podria ser el reforç pels ECID, però destaca que vol potenciar una tercera pota, la del Programa de Seguiment Individualitzat (PSI), amb dues proves pilot actives actualment a Tarragona i Lleida.

En definitiva, la Generalitat planteja articular l'atenció domiciliària als joves en tres projectes: els equips integrats als PSI, per acompanyar als domicilis als adolescents amb patologies lleus. Els ECID, per als joves amb patologies més greus: nois o noies que no surten de casa, amb conductes agressives, idees suïcides, autolesions o altres trastorns mentals. I els Guia, per als casos en què l'entorn del jove és desestructurat.

Casamitjana planteja que totes les regions sanitàries de Catalunya disposin d'equips d'atenció domiciliària per a joves. I crear un centenar de places arreu del territori per poder fer ingressos una mica més llargs que en les unitats d'aguts i subaguts actuals.

"L'argument de ‘no hi ha tanta gent a Lleida' o ‘o hi ha tanta gent a Tarragona', no és vàlid", assenyala Casamitjana. "Cal tenir equips d'atenció domiciliària en totes les regions. Hem de donar la possibilitat que hi siguin i que cada any se'ns digui si se'n necessita mig, un o quatre".

Estalvi de costos i millor atenció

Dangerfield, per la seva banda, subratlla que la variable dels costos no hauria de ser un impediment per al desplegament dels equips domiciliaris. El cost d'un d'aquests equips per pacient i any oscil·la entre els 8.000 i els 10.000 euros, mentre que només un dia d'hospitalització d'adolescents ja implica uns 200 euros cada dia.

Amb questes dades, Dangerfield recalca l'estalvi que podria suposar pe ral sistema públic uns joves més ben atesos i més ben acompanyats des de l'inici, en comptes de tenir uns pacients que entren i surten dels recursos amb massa freqüència i amb pocs resultats clínics.

"Seria important comparar el que s'aconsegueix amb un any d'intervenció des del l'ECID --vinculació al tractament, una alta intensitat de tractament individual i familiar, alt nivell de reescolarització, millora clínica i prevenció del risc de cronificació i exclusió social-- i el que es pot aconseguir amb dos ingressos a aguts en un any, que podríem dir que seria una estabilització del quadre agut però sense els altres resultats que l'ECID sí que aconsegueix."

L'opció privada

Quan la família constata que el sistema clàssic d'atenció a la salut mental no funciona per al cas del seu fill i no es veu amb cor de seguir convivint-hi, apareix l'opció dels centres terapèutics privats. Centres de costos molt elevats, 4.000 o 5.000 euros al mes.

Aquest tipus d'equipaments permeten fer ingressos de 6, 12 o fins i tot, 24 mesos. "Com a psiquiatra infantil, 24 mesos em sembla moltíssim i molt difícil de justificar", assenyala Pàmias.

"És molt difícil que un nen que l'has tret dos anys de l'entorn familiar i escolar hi pugui tornar. Pot haver-hi casos en què sigui necessari 1 any? No ho sé, però jo no me'ls he trobat."

Comparteix aquesta visió Dangerfield.

"Penso que val la pena poder invertir esforços a ajudar el jove a retornar a la seva vida quotidiana, reconnectar-lo amb la seva xarxa del seu entorn social més proper, treballant amb la família i ajudant a identificar les dificultats treballant-les psicoterapèuticament."

Pàmias apunta la impossibilitat del Departament de Salut d'inspeccionar i fiscalitzar els centres privats. "No hi ha uns indicadors tan estrictes com els que tenim nosaltres, ni de ràtio de professionals, ni d'intervencions aplicades, ni protocols farmacològics o de contenció".

Sobre aquesta manca de supervisió, Casamitjana fa autocrítica i reivindica un canvi de sistema en les beques que atorga el Ministeri de Seguretat Social a les famílies, quan han de deixar d'escolaritzar el seu fill per ingressar-lo en un centre privat.

"Demanem al govern espanyol que en comptes de transferir directament aquests diners a les famílies, els transfereixi a la Generalitat."

D'aquesta manera, assegura Casamitjana, podrien virar el model cap als nous centres públics d'ingressos més llargs que demanen els professionals.

Casamitjana recorda que entre el 2016 i el 2018 es va ampliar la plantilla de professionals a la salut mental en 866 especialistes i reconeix que cal fer un major esforç per recordar a les facultats la necessitat de formació de més psicòlegs clínics i professionals especialitzats.

"Espanya és dels pocs països de la UE que no té l'especialitat de psiquiatria infantil", recorda Pàmias. "Hi ha molta gent que s'està dedicant a la psiquiatria infantil i que s'està formant però d'una manera no tan reglada com tenen altres especialitats", conclou.