Alerten que no hi ha prou rastrejadors ni recursos per contenir ràpidament la Covid

Els experts alerten que la xarxa de vigilància per contenir el virus no sempre actua amb prou rapidesa. Denuncien que falten recursos i demanen un augment dels rastrejadors. Salut Pública assegura que estan treballant a marxes forcades per evitar el col·lapse dels hospitals i ampliar la plantilla de rastrejadors fins a 1.000 persones.

On la situació preocupa més és al Segrià, on ja hi ha una vintena de brots declarats. Els casos van a l'alça una setmana després del confinament perimetral. L'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida obre la tercera planta per acollir malalts de Covid, amb la petició de més personal per part dels metges.

La xifra de positius de Covid-19 al Segrià continua augmentant. En total, hi ha 338 casos nous a la regió sanitària de Lleida, dels quals 280 corresponen al Segrià. En les últimes hores s'hi ha confirmat un nou brot, però les autoritats sanitàries han anunciat que no hi haurà un confinament domiciliari. Les noves infeccions s'estan donant especialment entre la població jove.

Seguiment "lent i saturat"

El virus és ràpid i el sistema també ho ha de ser si el vol contenir. El sistema de seguiment dels casos positius és "lent i està saturat", segons el responsable de les plantes dedicades a la Covid a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, José Luis Morales Rull, en una entrevista a "Els matins de TV3".

"No s'està podent fer en temps real. El protocol diu que quan hi ha un positiu en un malalt simptomàtic, aquest malalt s'aïlla i s'aïlla el seu entorn proper, i d'aquí ve que es faci la PCR ràpidament a tothom; hi ha casos que sí i n'hi ha que no. I aquí és on aquests "timings" no ens permeten jugar bé, perquè el sistema està sobresaturat."

Morales Rull afegeix que cal més personal per fer bé els rastrejos, que en alguns casos són complicats i es necessita temps.

"Els serveis d'epidemiologia aquesta ajuda també la necessiten, perquè si no no podran donar a l'abast. Hi ha rastrejos que són complexos i que requereixen molt de temps, i hi ha poques persones per fer-los."

Els protocols

Els protocols indiquen que en 24 hores s'hauria de fer una prova PCR a tothom que té algun símptoma de Covid, i els resultats haurien d'estar en màxim dos dies. No tots els laboratoris treballen amb la mateixa rapidesa i hi ha resultats que poden trigar fins a 5 dies. Un temps molt valuós si es volen tallar les cadenes de transmissió.

A les persones que conviuen amb algú amb símptomes, se'ls avisa des del primer moment que facin quarantena, però fins que la PCR no surt positiva no s'activa l'estudi de la resta de contactes.

En el cas dels companys de feina, és la unitat de prevenció de riscos laborals de cada empresa qui se n'ha d'ocupar. I dels contactes socials, és a dir, tota persona que hagi estat a menys de 2 metres, sense mascareta, durant més de 15 minuts amb el positiu, se n'encarrega la xarxa de vigilància epidemiològica.

Més seguiment i rastrejadors

Actualment hi ha una setantena de persones fent l'estudi de contactes, i poc més d'un centenar fent les trucades de seguiment, encara amb el polèmic contracte amb Ferrovial.

La doctora Magda Campins, cap d'Epidemiologia de l'Hospital Vall d'Hebron a Barcelona, diu que s'estava preparat per a aquests rebrots.

"Jo crec que la xarxa de vigilància epidemiològica no té els recursos necessaris per fer front als rebrots que tenim en aquests moments."

El matemàtic Àlex Arenas afegia que són necessaris almenys 2.000 rastrejadors.

"Hauríem d'incrementar el nombre de rastrejadors. Jo ja vaig dir fa un mes que menys de 200 rastrejadors per tot Catalunya és un nombre insignificant. Si algú hagués fet els números, s'adonaria que en necessitem com a mínim 2.000."

Salut Pública assegura que s'incorporaran en plantilla fixa 108 persones abans d'una setmana, i que -si cal- poden reconvertir personal que fins ara fa només trucades de seguiment, i que se'n podrà contractar més enllà dels 1.000.

Però reconeixen que per contenir sempre el virus caldria una plantilla que no poden assumir. Xavier Llebaria, subdirector general de Coordinació de Salut Pública, considera que "un sistema de vigilància epidemiològica ha de contenir setmanes el virus perquè el sistema sanitari es prepari i pugui contenir les cadenes de transmissió".

Però els recursos que calen són tant humans com tecnològics. Abans de la pandèmia hi havia registres que encara es feien manualment, amb un sistema informàtic obsolet. Ara s'han hagut d'automatitzar de pressa i corrents, arran del brot del Segrià.

"S'està acabant de polir. Encara no funciona al 100% i si haguéssim tingut dues o tres setmanes més estaria perfecte, però com que aquesta pandèmia funciona com funciona, doncs es va accelerar la cosa…."

Jacobo Mendioroz, delegat per a la direcció i coordinació de la resposta a la Covid-19, admet que a l'inici de la pandèmia asseguraven que se seguien les cadenes de transmissió, però el cert és que el sistema no va ser capaç de veure el que estava passant.

Segrià: transmissió comunitària

El doctor Morales Rull considera que la situació és difícil de controlar, afegeix que fins ara els perfils dels pacients eren molt clars, però ara més de la meitat, un 58% dels casos detectats, són per transmissió comunitària.

"Tenim una situació crítica en el sentit que si la corba no baixa i continua augmentant, aquesta capacitat aviat la veurem exhaurida. Quin problema hi veig, jo? És que els càlculs que fem no són erronis, però la sensació que tenim és que aquest augment de casos ara mateix és molt difícil de controlar."

"El que hem vist és transmissió comunitària. És a dir, ara, pràcticament un 58% dels casos que hem vist en les últimes hores ja estan a la comunitat; això vol dir gent pel carrer, en bars, gent que s'ha relacionat amb altres persones, en diferents sectors, però ja no està relacionat només amb un perfil. Això ja fa més difícil de contenir la propagació del virus."

La transmissió comunitària, segons ha explicat, també fa més complicats els aïllaments "quirúrgics" i apel·la a la responsabilitat de tothom a l'hora de prendre mesures de precaució, per evitar arribar al confinament general.

"Aquest perfil amb una mesura quirúrgica és difícil perquè és fàcil aïllar una empresa, aïllar una residència, però és difícil aïllar una població. Hem d'anar ara al confinament? Primer haurem de mirar què estem fent bé i què no. Estem veient imatges de gent amb mascareta que la porta a la barbeta."

Per Morales Rull, ja els fa falta més personal i s'ha condicionat una tercera planta a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida per acollir malalts de Covid a partir d'aquest cap de setmana, i traslladar a pacients amb altres patologies a altres centres sanitaris.