Alerten sobre l'augment de morts per calor que provocarà l'escalfament global a Europa

Si no s'apliquen immediatament mesures de mitigació severes de l'escalfament global, la mortalitat deguda a les altes temperatures tindrà un augment molt important a Europa les properes dècades.

Aquesta és la conclusió d'un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) segons el qual l'augment de temperatura farà disminuir les morts per fred, però això es veurà sobrepassat pel gran augment de morts per calor.

Els primers autors de l'article són Èrica Martínez i Marcos Quijal, i el treball s'ha publicat a la revista The Lancet Planetary Health.

Diversos estudis han mostrat que l'escalfament global produirà a Europa un augment de morts degudes a la calor. Però tots estaven referits a poblacions urbanes i a un grup reduït de països europeus.

El nou treball, en canvi, abasta 147 regions de 16 estats europeus i té en compte tant àrees urbanes com les rurals. Es basa en les dades de mortalitat del període 1998-2012.

Els autors van estimar la relació entre temperatura i mortalitat fent servir simulacions climàtiques en el període històric i amb tres escenaris diferents sobre l'evolució que hi pot haver fins al 2099 segons quin sigui el nivell d'emissions de gasos d'hivernacle, que provoquen l'escalfament global.

En el període històric estudiat, els investigadors calculen que un 7,17% de les morts registrades es poden atribuir a la temperatura. Les morts per fred han significat un percentatge molt superior, deu vegades més, que les morts per calor.

Diferències per regions

Amb l'augment de la temperatura, les morts per fred excessiu, lògicament, disminuiran. Però les morts per calor augmentaran de tal manera que en el global hi haurà més defuncions relacionades amb la temperatura. En el període històric estudiat ja varien des d'un 4,85% de les morts atribuïbles a la temperatura a Alemanya fins a un 9,87% a Itàlia. Segons els càlculs dels investigadors, l'impacte futur també serà molt diferent segons la regió o el país, com explica al 324.cat Marcos Quijal.

"Les diferències procedeixen principalment del diferent patró en l'augment de les temperatures i les diferents vulnerabilitats a les temperatures no òptimes. Podem observar a finals de segle i en l'escenari de canvi climàtic amb majors emissions de gasos d'efecte hivernacle un augment de la mortalitat atribuïble a les temperatures molt més gran a les regions mediterrànies (a Itàlia, 5,49%, i a Espanya, 5,19%) que a la resta de regions del continent."

Els científics han tingut en compte tres possibles escenaris. En el d'emissions més controlades, la temperatura mitjana, en el període 2070-2099, augmentaria 1,67 graus; ho faria en 2,89 graus en el càlcul intermedi, i, si hi ha emissions elevades, l'augment seria de 4,54 graus.

Això dona peu a calcular que en països freds com Dinamarca hi pot haver una disminució moderada de les morts totals per la temperatura, perquè es reduiran molt les causades pel fred i no hi haurà un augment tan important de les degudes a la calor.

Però en molts casos, i sobretot al sud, les morts per calor augmentaran tant que la reducció de morts per fred no les compensarà.

En el cas de Catalunya, les morts degudes a la temperatura augmentarien un 0,43% en el millor escenari i un 5,94% en el pitjor. Les morts degudes al fred disminuirien entre un 0,90 i un 1,81%, però les morts per calor pujarien, com a mínim, un 1,33% i podrien arribar a un 7,74% més.

Les dades per al País Valencià i les illes Balears són una mica menys dolentes, segons l'estudi: fins a un 4,90% d'augment de les morts totals en el primer cas i 4,49% en el segon.

L'augment de morts totals més alt es produiria a les Marques, una regió del centre d'Itàlia a la costa de l'Adriàtic, on el total de morts relacionades amb la temperatura augmentaria fins a un 10,74% en el pitjor escenari.

Altres regions molt afectades serien Castella-la Manxa, amb un 9,19% d'augment, i la Pulla italiana, amb un 8,67%.

En canvi, a la regió de Moràvia i Silèsia, a la República Txeca, les morts per la temperatura disminuirien en total un 1,43%.

Calen mesures urgents

Però cal remarcar que, tot i això, fins i tot a les zones que aparentment es beneficiarien, en aquest aspecte, de l'escalfament global, el fenomen pot provocar molts altres efectes, com pluges torrencials o inundacions, que tindrien igualment un greu impacte humà, social i econòmic, com explica al 324.cat Marcos Quijal.

"En el nostre estudi només estem analitzant un dels múltiples efectes del canvi climàtic sobre la salut, com són els canvis en la mortalitat deguts a l'augment de temperatures. Hi ha altres efectes directes, com fenòmens meteorològics extrems, i altres d'indirectes, com la contaminació de l'aire, els incendis forestals o transmissió de malalties, que mostren que en cap cas el problema és lluny."

Aquest augment previsible de morts per la temperatura no es produiria de cop i hi hauria variacions en el temps, com explica Èrica Martínez.

"Les dades apunten a una estabilització i fins i tot un descens de les xifres totals de mortalitat atribuïble a les temperatures en els propers anys, seguida d'un increment molt pronunciat, que es podria produir a partir de mitjans de segle o cap al final, en funció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle."

Però això no ha de fer pensar que si el problema se situa d'aquí uns 30 anys les mesures poden esperar, com apunta Marcos Quijhal.

"En les últimes dècades, l'escalfament a Europa s'ha produït a un ritme més ràpid que en qualsevol altre continent. La incidència d'aquest fenomen és desigual, ja que els països del Mediterrani es mostren més vulnerables que la resta. Els nostres models, a més, preveuen un augment desproporcionat de la mortalitat atribuïble a la calor als països de l'arc mediterrani, a causa d'un ascens significatiu de les temperatures els mesos d'estiu i a aquesta major vulnerabilitat a la calor."

Per tot això, Quijal afirma que calen "mesures de mitigació urgents per frenar l'augment de les temperatures i evitar el punt d'inflexió en què la mortalitat començarà a augmentar considerablement".

Els autors també destaquen que les mesures han de ser globals, perquè no serviria de gaire reduir emissions a Europa si augmenten en el conjunt del planeta.

Aquest treball d'investigació s'ha fet en el marc d'EARLY-ADAPT, un projecte finançat pel Consell de Recerca Europeu (ERC) que analitza els factors ambientals, socioeconòmics i demogràfics que intervenen en l'adaptació al canvi climàtic.