Algèria suspèn el tractat d'amistat amb Espanya pel gir sobre el Sàhara Occidental

El president d'Algèria, Abdelmadjid Tebboune, ha anunciat la suspensió "immediata" del tractat d'amistat subscrit amb Espanya fa gairebé dues dècades com a represàlia pel seu "injustificat" suport al pla d'autonomia del Marroc sobre el Sàhara Occidental.

Per ara, el govern espanyol s'ha limitat a dir que "lamenta" el pas que ha fet l'executiu algerià, però remarca que Algèria ha parlat de suspensió, i no pas de trencament. Fonts de l'executiu afegeixen que Espanya "considera Algèria com un país veí i amic i reitera la seva plena disponibilitat per continuar, mantenir i desenvolupar les relacions especials de cooperació entre tots dos països".

Com a conseqüència del gir del mes de març, Espanya ha aconseguit començar a resoldre carpetes pendents amb el Marroc, però ha obert una crisi amb Algèria, amb qui fins ara mantenia unes bones relacions. De fet, la relació diplomàtica hores d'ara és inexistent, i el ministre d'Afers Exteriors algerià, Ramtane Lamamra, s'ha negat a atendre les peticions del ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, per establir un diàleg.

Les autoritats algerianes recriminen a les espanyoles la campanya que han iniciat per intentar argumentar un gir polític que, segons han esgrimit, suposa una "violació de les obligacions jurídica, moral i política" de la que segueix sent "potència administradora" del Sàhara Occidental.

En aquest sentit, Alger retreu el suport de l'executiu de Pedro Sánchez a una "fórmula il·legal i il·legítima" com és l'autonomia plantejada des de Rabat, que planteja una política colonial de "fets consumats" mitjançant "arguments fal·laços", segons el comunicat recollit per l'agència de notícies oficial APS.

Un tractat que emmarca les relacions entre tots dos països

El Tractat d'Amistat, Bon Veïnatge i Cooperació, subscrit el 2002, "fins ara regia el desenvolupament de les relacions entre tots dos països", com ha recordat la presidència algeriana, que així fa un pas més en unes crítiques que ja el van portar al març a cridar a consultes l'ambaixador a Madrid.

Espanya i Algèria mantenen relacions diplomàtiques des de la independència del país nord-africà, l'any 1962. El Tractat signat el 2002 convertia la relació entre els dos països en "estratègica". El van firmar els aleshores presidents dels països, José María Aznar i Abdelaziz Bouteflika.

El text estableix la cooperació entre tots dos països en diferents àrees, entre les quals destaquen la cooperació en el control dels fluxos migratoris; la coordinació en l'intercanvi d'informació, la prevenció i la lluita contra el terrorisme; i la col·laboració contra el crim organitzat i el tràfic de drogues.

Publicat al BOE el novembre de 2003, també inclou el compromís d'impulsar la cooperació en matèria econòmica i financera, en defensa, desenvolupament, cultura o educació, entre altres àmbits. També preveu potenciar l'ensenyament de la llengua i la civilització espanyola a Algèria i de l'àrab a Espanya.

En l'àmbit diplomàtic, Madrid i Alger institucionalitzaven una trobada anual dels caps de govern i dels ministres d'Afers Exteriors.

Sánchez es justifica al Congrés

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha explicat aquest dimecres al Congrés dels Diputats el perquè del seu canvi de postura respecte al conflicte del Sàhara. Feia cinquanta anys que els partits espanyols mantenien un acord sobre la qüestió, però això es va trencar quan Sánchez va alinear-se amb el Marroc.

Sánchez l'ha justificat dient que s'ha fet per aconseguir una pacificació a la frontera i el reconeixement explícit de Ceuta i Melilla. Però ha passat de puntetes sobre l'autodeterminació i les resolucions de l'ONU:

"La proposta marroquina sobre l'autonomia és la més seriosa i creïble. La solució l'haurien d'acceptar totes dues parts. Farem tot el possible per contribuir-hi."

Malgrat que alguns portaveus parlamentaris han recordat que Algèria va cridar a consultes l'ambaixador després de saber-se que Espanya donava suport al pla d'autonomia marroquina per al Sàhara i ha amenaçat d'apujar el preu del gas, Sánchez no ha fet cap referència a la situació actual de les relacions bilaterals.

Les seves explicacions no han convençut cap dels altres grups, començant pels seus socis d'Unides Podem. Els grups del Congrés es pregunten què ha provocat aquest canvi històric en el govern, que ha passat de reclamar un referèndum per a l'excolònia a acceptar una autonomia en un règim autocràtic com el marroquí.

Mentre el PP ha incidit en els desacords en el govern de coalició, els morats han intentat no obrir un nou front amb el PSOE. Pablo Echenique s'ha adreçat a Sánchez per dir-li que "si el govern rectifica amb el Sàhara i es mostra més ferm amb el Marroc es tornarà a situar en l'àmbit de la legalitat internacional".

Pels independentistes, tot es limita a una qüestió econòmica que bandeja el poble saharaui.

El dubte del gas

En aquests més de dos mesos transcorreguts, el govern espanyol s'ha afanyat a subratllar que Algèria és un "soci sòlid i fiable" i a posar en relleu que sempre ha complert els seus contractes internacionals en matèria energètica, qüestionant així que la crisi diplomàtica pugui tenir un impacte en el subministrament de gas a Espanya.

Algèria va amenaçar Espanya de tallar el subministrament si desvia gas cap al Marroc, i el govern espanyol es va afanyar a puntualitzar que el gas que compri el Marroc "en cap cas" procedirà d'Algèria.

En una resposta parlamentària datada l'1 de juny i a la qual ha tingut accés Europa Press, el govern espanyol sostenia que "no hi ha indicis objectius d'una situació de falta de subministrament gasista [a l'Estat] els pròxims mesos".