Eleccions generals: el PSOE guanya, resultat històric de Vox, Cs s'enfonsa i el PP remunta

El PSOE torna a guanyar les eleccions generals, però continua tenint complicat formar govern en un Congrés dels Diputats que torna a quedar bloquejat després de la repetició electoral.

Amb el 99,99% dels vots escrutats, els socialistes repeteixen com a força més votada, amb 120 escons, tres menys que en les eleccions del 28 d'abril.

El PP recupera terreny i obtindria 88 diputats, 22 més que a l'abril, però encara lluny del centenar de diputats.

Vox confirma el gran augment que preveien les enquestes i es converteix en el gran guanyador dels comicis: passa dels 24 diputats a 52, més del doble.

Unides Podem baixa fins als 26 escons, que sumats als 7 que obté En Comú Podem a Catalunya i als 2 de les Marees a Galícia, els deixa en 35 diputats.

La gran davallada de la nit la pateix Ciutadans, que de 57 diputats passa a 10 i perd quatre cinquenes parts dels escons que tenia fins ara.

La força guanyadora a Catalunya, Esquerra Republicana, supera en diputats el partit d'Albert Rivera. Amb l'augment d'un diputat per part de JxCat i la irrupció de CUP amb dos escons, l'independentisme suma 23 diputats. Una xifra que és menys de la meitat dels que s'escullen a Catalunya, però que suposa els millors resultats de la seva història en unes eleccions generals.

Un Congrés més fragmentat

En una cambra baixa més fragmentada que en les anteriors eleccions generals, s'hi incorporen nous grups.

Una de les novetats d'aquests comicis és que la formació Més País, liderada per Íñigo Errejón, entra al Congrés amb tres diputats.

La formació Terol Existeix obté un escó per la demarcació on s'ha presentat. També entra a la cambra la CUP i hi torna el BNG.

A més, Coalició per Melilla ha quedat a pocs vots d'aconseguir un diputat, que s'ha disputat amb el PP fins al final de l'escrutini.

Bildu tindrà grup parlamentari; JxCat, no

El reglament del Congrés dels Diputats estableix que, per poder tenir grup parlamentari propi, cal tenir més de 15 escons, un requisit que només compleixen el PSOE, PP, Vox i Unides Podem.

Si no s'obtenen 15 escons, es permet constituir grup propi a aquelles sigles que, tenint almenys cinc diputats, tinguin com a mínim el 15% dels vots a totes les circumscripcions on es presentin o bé un 5% de tots els vots a nivell estatal. Això permetria a Ciutadans constituir-se en grup parlamentari perquè el seu percentatge de vot a nivell estatal és del 6,79%.

Això facilita que puguin tenir grup propi ERC i el PNB, que, tot i tenir menys de 15 escons, superen el 15% dels sufragis a tot arreu on es presenten. A més, en la propera legislatura, Bildu també tindrà grup propi perquè ha augmentat la seva representació fins als cinc diputats i supera el 15% a Biscaia, Guipúscoa, Àlaba i Navarra.

En canvi, JxCat no podrà constituir els seus vuit diputats en grup parlamentari perquè, a la demarcació de Barcelona, es queden en un 11,74% dels vots.

El PSOE s'imposa a la majoria d'autonomies

Per comunitats autònomes, el PSOE és el partit més votat a: Madrid, Andalusia, País Valencià, Aragó, Extremadura, Castella-la Manxa, La Rioja, Astúries, les Balears i les Canàries. En total, en 10 de les 17 autonomies, la força més votada són els socialistes.

El PP és la força més votada en tres autonomies: Galícia, Cantàbria i Castella Lleó.

A Catalunya guanya Esquerra; al País Basc, el PNB i, a Navarra, Navarra Suma.

Vox és la formació més votada a Múrcia.

Victòria del PSOE en més de la meitat de circumscripcions

Per demarcacions, el PSOE s'imposa en més de la meitat: en 32 províncies els socialistes són la força més votada, mentre que el PP ho és en només 10.

El color vermell del PSOE predomina a l'Espanya interior i del sud, mentre que el blau del PP s'imposa sobretot a Galícia, Cantàbria i Castella Lleó.

El PNB s'imposa en totes tres circumscripcions del País Basc i ERC en tres de les quatre de Catalunya. Els republicans són els més votats a Girona, Lleida i Tarragona i, el PSC, a Barcelona.

Vox és la força més votada a dues demarcacions: Múrcia i Ceuta.

Navarra Suma i Terol Existeix guanyen a una província cada una.

Unes eleccions amb calculadora

Per quarta elecció consecutiva, cap partit ha obtingut la majoria absoluta i, per tant, caldran pactes per poder garantir la formació de govern. De moment, ni el bloc d'esquerres ni el bloc de dretes sumen majoria.

D'entrada, pocs pactes arriben als 176 vots necessaris per ser investit en primera ronda. El primer és una "gran coalició" entre el PSOE i el PP, que arribaria als 208 diputats.

El PSOE no arribaria a la majoria absoluta ni amb Unides Podem i Més País ni, tampoc, amb Ciutadans.

D'altra banda, els tres partits de dretes tampoc aconsegueixen arribar a la majoria absoluta: un pacte que emulés el del govern andalús es quedaria amb 150 diputats, molt lluny dels 176.

Per tant, qualsevol alternativa a la "gran coalició" passaria per la participació, ja fos amb el vot favorable o l'abstenció, de les forces independentistes. La suma de PSOE (120), Unides Podem (35), PNB (7), Més País (3), Coalició Canària (2), BNG (1), Partit Regionalista de Cantàbria (1) i Terol Existeix (1) es quedaria en 170, a sis de la majoria absoluta. Per tant, caldria que, alguns dels diputats d'ERC, JxCat, Bildu o la CUP s'abstinguessin per facilitar una hipotètica investidura de Sánchez.

El pactòmetre de TV3 i Catalunya Ràdio

En segona volta, un candidat només necessita més vots a favor que en contra per ser investit. Amb una hipotètica abstenció del PP, Pedro Sánchez no en tindria prou amb els vots del PSOE per ser investit ni tan sols en segona volta i hauria de negociar més suports.

Les dues cambres es constituiran el 3 de desembre al matí.

Quartes eleccions en quatre anys

Les eleccions generals d'aquest 10N han estat les quartes en quatre anys. La falta d'acord entre els partits va desencadenar la repetició d'eleccions al novembre.

El 28 d'abril, el PSOE va guanyar clarament les eleccions amb 123 diputats, a molta distància dels 66 que va aconseguir la candidatura del PP encapçalada per Pablo Casado. Ciutadans va quedar a molt poca distància dels populars, amb 57 escons. Unides Podem va baixar a la quarta posició, amb 42 diputats.

En l'únic intent d'investidura, al juliol, Pedro Sánchez no va aconseguir que Unides Podem es mogués del l'abstenció al sí i va engegar el compte enrere cap a la repetició electoral. Sánchez només va aconseguir el suport dels 123 diputats del PSOE i el del Partit Regionalista de Cantàbria; amb més vots en contra que a favor, no va poder ser investit ni en segona volta.

Enrere queden set mesos de vertigen, amb negociacions infructuoses per formar govern, una investidura impossible i una legislatura fallida. Amb el Congrés bloquejat, el protagonisme de l'actualitat política ha recaigut sobretot al Suprem, amb el judici del procés i la recent sentència que condemnava els líders independentistes a penes d'entre 9 i 13 anys de presó.

En l'anterior repetició, el juny del 2016, el PP va millorar els seus resultats respecte als comicis del desembre de 2015, mentre que el PSOE i Ciutadans van perdre representació.

El bloqueig polític continuava, però l'abstenció dels socialistes després d'una crisi que va desencadenar la dimissió de Pedro Sánchez com a secretari general va permetre la investidura de Mariano Rajoy.