Alguns alcaldes relaxen l'efervescència tuitaire després del 22-M (II)
Però a banda dels qui tuitegen més o menys, també hi ha canvis més dràstics, no només de comportament, sinó de compte a la xarxa social. Qui porta el timó de la paeria, Àngel Ros, va ser protagonista d'un compte de Twitter que ara ja no existeix @angelros2011, una fórmula que va aixecar recels entre tuitaires i opinadors que, amb encertat pronòstic, sospitaven que l'afegit "2011" presagiava una estada efímera a la tuitosfera. No va ser l'únic a abraçar aquesta fòrmula que alguns encara mantenen.
En canvi, l'alcalde de Lleida tuiteja ara des d'aquí i ha preferit despendre's d'un compte que des de la seva estrena va ser polèmic, per exemple, amb un tuit que confonia la xarxa amb un canal institucional i ignorava el seu caràcter obert: donava la benvinguda a l'exalcalde de Reus alegrant-se que la capital del Baix Camp estigués representada al Twitter, cosa replicada de forma immediata per l'expresident del Parlament, el també reusenc Ernest Benach, qui, amb aquest tuit, mostrava la seva perplexitat i recordava que al Twitter les dues ciutats hi estaven representades des de feia temps pels seus ciutadans.
D'estrenes accidentades, n'hi ha hagut d'altres. Probablement una de les més recents ha estat la del compte de l'equip electoral d'Alfredo Pérez Rubalcaba. El nou compte es va estrenar tot just unes hores abans de la proclamació de Rubalcalba com a candidat del PSOE a les eleccions generals i ho va fer amb poca perícia sobre els codis del canal, deixant-se un espai entre el símbol "#" que inicia l'etiqueta i les lletres de la mateixa, i amb algunes faltes d'ortografia que els tuitaires van retreure. I és que a les xarxes socials, les crítiques –més o menys respectuoses- apareixen de forma immediata, com també les paròdies.
La fórmula utilitzada per Rubalcaba, és a dir, que tuitegen els seus col·laboradors, va ser utilitzada i encara és mantinguda per alguns alcaldes de capitals de comarca catalanes com ara el de Sabadell, Manel Bustos, o el de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.
I si es manté la dualitat de comptes de Twitter personals i d'altres gestionats per assessors, en el camp dels continguts i el to, el ventall de possibilitats és molt més ampli. Hi ha alcaldes que contesten i entren en diàleg, com el de Berga, Juli Gendrau, mentre que n'hi ha amb menys interaccions. Hi ha alguns comptes amb actualitzacions constants mentre que d'altres, com el de l'alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, o el de Reus, Carles Pellicer, van fer un tast a la tuitosfera i després li van fer el salt.
Aquests abandonaments i altres comportaments suposen de vegades situacions curioses com ara les que es donen al compte de Carles Pellicer, que encara es presenta com a candidat a les eleccions municipals i no com a alcalde; o el del batlle de Lleida, Àngel Ros, que encara demana el vot en la imatge de fons.
Una navegació intermitent per la xarxa ens permet observar comentaris transcendentals, activitat política, diàleg de sords, anuncis d'actes i entrevistes… una activitat que s'amalgama amb altres tuits més naturals i distesos com les nombroses felicitacions que va rebre i agrair l'alcalde de Mataró, Joan Mora, el dia de Sant Joan.
Si una escombrada a la xarxa ens permet resoldre l'interrogant de si els alcaldes segueixen o no tuitejant amb la mateixa intensitat que en campanya electoral, una navegació més pausada ens aporta informació valuosa sobre els tons, els comportaments, la sinceritat i la naturalitat dels alcaldes en aquesta xarxa social.
Però potser una de les incògnites amb resposta més suculenta i incerta és si aquests comptes tenen efectes en el context català com a eina de comunicació política i si aconsegueixen o no acostar els polítics als ciutadans. Caldrà esperar per veure'n la incidència en el context català però si alguna cosa es pot entreveure és que el Twitter per ell mateix no determinarà les conseqüències i, segurament, tindrà una incidència desigual aquell compte que reflexiona, respon i interactua que aquell que es limita a situar temporalment i geogràfica una pròxima intervenció pública. Mentrestant, el Twitter reflecteix l'efervescència d'uns quants i espera la d'altres, potser en una pròxima cita electoral.
En canvi, l'alcalde de Lleida tuiteja ara des d'aquí i ha preferit despendre's d'un compte que des de la seva estrena va ser polèmic, per exemple, amb un tuit que confonia la xarxa amb un canal institucional i ignorava el seu caràcter obert: donava la benvinguda a l'exalcalde de Reus alegrant-se que la capital del Baix Camp estigués representada al Twitter, cosa replicada de forma immediata per l'expresident del Parlament, el també reusenc Ernest Benach, qui, amb aquest tuit, mostrava la seva perplexitat i recordava que al Twitter les dues ciutats hi estaven representades des de feia temps pels seus ciutadans.
D'estrenes accidentades, n'hi ha hagut d'altres. Probablement una de les més recents ha estat la del compte de l'equip electoral d'Alfredo Pérez Rubalcaba. El nou compte es va estrenar tot just unes hores abans de la proclamació de Rubalcalba com a candidat del PSOE a les eleccions generals i ho va fer amb poca perícia sobre els codis del canal, deixant-se un espai entre el símbol "#" que inicia l'etiqueta i les lletres de la mateixa, i amb algunes faltes d'ortografia que els tuitaires van retreure. I és que a les xarxes socials, les crítiques –més o menys respectuoses- apareixen de forma immediata, com també les paròdies.
La fórmula utilitzada per Rubalcaba, és a dir, que tuitegen els seus col·laboradors, va ser utilitzada i encara és mantinguda per alguns alcaldes de capitals de comarca catalanes com ara el de Sabadell, Manel Bustos, o el de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.
I si es manté la dualitat de comptes de Twitter personals i d'altres gestionats per assessors, en el camp dels continguts i el to, el ventall de possibilitats és molt més ampli. Hi ha alcaldes que contesten i entren en diàleg, com el de Berga, Juli Gendrau, mentre que n'hi ha amb menys interaccions. Hi ha alguns comptes amb actualitzacions constants mentre que d'altres, com el de l'alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, o el de Reus, Carles Pellicer, van fer un tast a la tuitosfera i després li van fer el salt.
Aquests abandonaments i altres comportaments suposen de vegades situacions curioses com ara les que es donen al compte de Carles Pellicer, que encara es presenta com a candidat a les eleccions municipals i no com a alcalde; o el del batlle de Lleida, Àngel Ros, que encara demana el vot en la imatge de fons.
Una navegació intermitent per la xarxa ens permet observar comentaris transcendentals, activitat política, diàleg de sords, anuncis d'actes i entrevistes… una activitat que s'amalgama amb altres tuits més naturals i distesos com les nombroses felicitacions que va rebre i agrair l'alcalde de Mataró, Joan Mora, el dia de Sant Joan.
Si una escombrada a la xarxa ens permet resoldre l'interrogant de si els alcaldes segueixen o no tuitejant amb la mateixa intensitat que en campanya electoral, una navegació més pausada ens aporta informació valuosa sobre els tons, els comportaments, la sinceritat i la naturalitat dels alcaldes en aquesta xarxa social.
Però potser una de les incògnites amb resposta més suculenta i incerta és si aquests comptes tenen efectes en el context català com a eina de comunicació política i si aconsegueixen o no acostar els polítics als ciutadans. Caldrà esperar per veure'n la incidència en el context català però si alguna cosa es pot entreveure és que el Twitter per ell mateix no determinarà les conseqüències i, segurament, tindrà una incidència desigual aquell compte que reflexiona, respon i interactua que aquell que es limita a situar temporalment i geogràfica una pròxima intervenció pública. Mentrestant, el Twitter reflecteix l'efervescència d'uns quants i espera la d'altres, potser en una pròxima cita electoral.
