Alguns alcaldes relaxen l'efervescència tuitaire després del 22-M
En la campanya i la precampanya electoral del 22-M, el Twitter es va convertir també en una arena per al debat i la propaganda política en unes eleccions municipals. Molts candidats i assessors es van abocar a una eina que ha crescut de forma imparable els darrers temps. I mentre que alguns alcaldables ja eren assidus a la xarxa social, d'altres van estrenar compte amb vista a la cita amb les urnes.
En plena campanya, s'obrien molts interrogants sobre el maridatge dels dirigents polítics i la xarxa social: els candidats continuaran la seva activitat al Twitter després del 22-M? Hi haurà comptes falsos? Quin model s'imposarà: aquell en què tuitegin els polítics o aquell en què ho facin els seus equips d'assessors? Utilitzaran l'eina per conversar realment amb els ciutadans o només per difondre una agenda pública a través de missatges de 140 caràcters?
Alguns d'aquests debats continuen latents, però una escombrada als comptes de Twitter dels alcaldes de les capitals de comarca catalanes dos mesos després de l'equador de la campanya electoral de les municipals ens permet resoldre'n d'altres.
Alguns alcaldes -els més veterans i actius al Twitter- els quals escriuen milers de tuits, continuen atorgant centralitat a la xarxa social. En canvi, d'altres iniciats en una època més tardana i que durant la campanya electoral omplien amb més freqüència el "timeline" dels seus seguidors, ara han relaxat la seva efervescència tuitaire. Sembla que els que hi creien abans, hi continuen creient mentre que els que van abraçar l'eina en època electoral, segueixen experimentant a un ritme que traspua més vacil·lacions.
Entre els alcaldes que, un cop deixat enrere el període electoral, continuen compartint les seves impressions i activitats a internet, hi figuren el de Barcelona, Xavier Trias, que frega els 7.000 seguidors i va ser al juny, segons el rànquing de "Els 30 tuitaires", el polític més influent al Twitter; el de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, un altre tuitaire empedreït que combina el relat social polític amb passatges del seu dia a dia; o també el de Girona, Carles Puigdemont, que tan aviat respon a queixes dels ciutadans, els tranquil·litza sobre un foc controlat o els recomana articles i entrevistes de la premsa.
Altres caps de cartell i alcaldes han posat ara el fre al Twitter o bé durant la campanya van pitjar l'accelerador més del que els era habitual. És el cas de l'alcalde de Figueres, Santi Vila; el de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, o el de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, entre d'altres, que ara tuitegen a un ritme més pausat que en període electoral, quan van reactivar la seva presència a les xarxes socials. La tendència no va ser un patrimoni exclusiu de les municipals, sinó que la reactivació de les estratègies a internet també es va poder observar uns mesos abans, amb els comicis al Parlament de Catalunya.
Continua llegint aquí
Alguns d'aquests debats continuen latents, però una escombrada als comptes de Twitter dels alcaldes de les capitals de comarca catalanes dos mesos després de l'equador de la campanya electoral de les municipals ens permet resoldre'n d'altres.
Alguns alcaldes -els més veterans i actius al Twitter- els quals escriuen milers de tuits, continuen atorgant centralitat a la xarxa social. En canvi, d'altres iniciats en una època més tardana i que durant la campanya electoral omplien amb més freqüència el "timeline" dels seus seguidors, ara han relaxat la seva efervescència tuitaire. Sembla que els que hi creien abans, hi continuen creient mentre que els que van abraçar l'eina en època electoral, segueixen experimentant a un ritme que traspua més vacil·lacions.
Entre els alcaldes que, un cop deixat enrere el període electoral, continuen compartint les seves impressions i activitats a internet, hi figuren el de Barcelona, Xavier Trias, que frega els 7.000 seguidors i va ser al juny, segons el rànquing de "Els 30 tuitaires", el polític més influent al Twitter; el de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, un altre tuitaire empedreït que combina el relat social polític amb passatges del seu dia a dia; o també el de Girona, Carles Puigdemont, que tan aviat respon a queixes dels ciutadans, els tranquil·litza sobre un foc controlat o els recomana articles i entrevistes de la premsa.
Altres caps de cartell i alcaldes han posat ara el fre al Twitter o bé durant la campanya van pitjar l'accelerador més del que els era habitual. És el cas de l'alcalde de Figueres, Santi Vila; el de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, o el de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, entre d'altres, que ara tuitegen a un ritme més pausat que en període electoral, quan van reactivar la seva presència a les xarxes socials. La tendència no va ser un patrimoni exclusiu de les municipals, sinó que la reactivació de les estratègies a internet també es va poder observar uns mesos abans, amb els comicis al Parlament de Catalunya.
Continua llegint aquí