Alguns productes considerats saludables ho són de debò? N'analitzem 10, dels sucs a la kombutxa

Cada cop són més les persones que prenen consciència de la importància que té l'alimentació en la salut en general i busquen menjar de la manera més saludable possible.

Tot i això, hi ha molts aliments o productes que no són tan nutritius com ens pensem o, si més no, cal triar l'opció adequada entre un ventall considerable de marques; moltes, embellides amb potents campanyes de màrqueting.

Llavors, com podem saber si el menjar que considerem saludable ho és realment? Analitzem 10 d'aquests aliments i donem algunes claus per saber quins convé triar, entre tanta oferta, amb la nutricionista Mercè Gonzalo Méndez, portaveu del CoDiNuCat, el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya.
 

1) Coquetes

Les coquetes són un producte que s'utilitza majoritàriament per picar entre hores. La demanda i l'oferta d'aquest snack ha anat creixent al llarg dels anys i actualment al mercat hi ha una infinitat de varietats, amb diferents ingredients.

"Les de blat de moro típicament tenen molta sal", assegura Gonzalo. "Si prenc aquest snack de manera molt puntual, una quantitat petita i no tinc problemes d'hipertensió arterial, ho puc fer. Ara, no cada dia", hi afegeix. Una fruita, el pa amb tomàquet, un iogurt o fruita seca serien opcions més aconsellables, per a la nutricionista.

Una altra de les coquetes més conegudes són les d'arròs, que "acostumen a tenir menys sal". Per contra, Gonzalo alerta que aquest tipus pot contenir arsènic provinent de l'arròs i que amb l'elaboració d'aquest producte "queda força concentrat".

"Per a la població adulta, en principi, no ens preocupa la quantitat d'arsènic que hi pugui haver. Però les criatures tenen un volum corporal molt més petit i qualsevol substància tòxica els pot afectar molt més."

"Si parlem de berenars infantils, recomanaria abans moltes altres coses", considera Gonzalo, com ara "bastonets de pa integral, per exemple".
 

2) Begudes vegetals

Un altre producte molt arrelat al mercat són les begudes vegetals. A les prestatgeries dels supermercats n'hi ha de molts tipus i ingredients. Quina hauríem de triar? "Les més interessants són les de llegums o fruita seca", assegura Gonzalo.

Tot i això, explica que nutricionalment no són productes equivalents a la llet de vaca, ja que són extractes. "No deixen de ser aigua amb la qual hem extret diferents components dels cereals, dels llegums, dels fruits secs, i d'aquesta manera hem anat obtenint substàncies, però són quantitats petites", destaca.

"Per norma general no són productes interessants. Ens compleixen una vessant social, és a dir, com que jo no puc o no vull beure llet, les begudes vegetals substitueixen el costum de prendre'n."

Tot i això, per triar quina és l'opció més nutritiva, Gonzalo aconsella fixar-se en tres factors:
 

► Si porten sucre i en quina quantitat, i si aquest és afegit o no, i també si contenen edulcorants. El més saludable seria que no en portessin o que en tinguessin una quantitat molt petita: "Dos grams en 100 grams, per exemple".

► Si volem que s'assembli nutricionalment una mica més a la llet, "les de fruits secs i llegums acostumen a ser més proteiques que les de cereals".

► I, per últim, si amb aquestes begudes volem substituir la llet, és recomanable que estiguin enriquides amb calci i vitamina D.

3) La granola

La granola és un conjunt de diversos cereals, fins i tot fruita seca i llavors, als quals se'ls afegeix una substància --depenent del producte, serà un ingredient o un altre-- per compactar-los i formar grumolls cruixents, que s'acostumen a menjar per esmorzar acompanyats de iogurt o llet. 

"Nosaltres, en l'àmbit domèstic, podem fer una granola que sigui la mar de saludable", indica Gonzalo. Tot i això, si optem per comprar-ne de feta, la nutricionista recomana tenir en compte dos factors clau per saber quina triar.

"Tenint en compte que la llista d'ingredients de qualsevol producte està ordenada de més a menys quantitat, hem de veure quins són els ingredients principals."

En aquest sentit, per a l'experta, la més interessant serà la que contingui més quantitat de cereals o fruita seca.

Tot i això, cal tenir en compte una altra dada: la quantitat de sucres --la mel, la melassa o el xarop d'agave també ho serien-- o els edulcorants que té. Són ingredients especialment rellevants en la granola, ja que el que compacta els cereals i els fa cruixents "generalment, són sucres i, en algun cas, greixos". destaca Gonzalo.

Per tant, recomana triar-ne una que tingui més valor proteic i hidrats de carboni complexos, i menys sucres. En aquest sentit, també alerta que "moltes vegades és preferible una petita quantitat de sucre, que gens, però molts edulcorants".

4) Kombutxa

És un producte que socialment es considera saludable i que recentment s'ha posat molt de moda. Es tracta d'una beguda lleugerament efervescent i fermentada a partir de te endolcit i en què una colònia de bacteris i llevat transformen el sucre en àcids orgànics.

A causa d'aquest procés es genera una certa quantitat d'alcohol, que variarà en funció dels ingredients concrets que contingui la kombutxa. Així l'analitza Gonzalo:

"Com a te i beguda amb contingut alcohòlic no és quelcom que puguem recomanar a la població en general, i molt menys a persones vulnerables, com ara embarassades, criatures, immunodeprimides, amb problemes renals, etc."

Així mateix, segons la nutricionista, "tots els efectes que se li hi han atribuït com a possible probiòtic digestiu necessiten més estudis per ser validats".

Gonzalo apunta que "encara no hi ha prou evidència científica per poder afirmar que sigui un producte saludable per a casos concrets". I alerta que actualment, i basant-se en els components que té, pot irritar la mucosa de l'estómac, entre d'altres. 

5) Xips vegetals

El producte snack està molt de moda i, per fer-lo més saludable, algunes marques han optat per incorporar-hi vegetals, en molts casos fregits, en comptes de les clàssiques patates de bossa. 

"La base és diferent que una patata, però és que el problema d'aquest producte no és la patata", assenyala Gonzalo, sinó "quin oli he fet servir per fregir-les, a quina temperatura i quina quantitat de sal té l'snack".

"La patata no és un aliment que no sigui saludable, el problema és tota la resta. Llavors, aquests snacks pot ser que ho tinguin exactament igual."

6) Iogurts

Iogurts naturals, ensucrats, 0% de matèria grassa, desnatats, amb trossos de fruita, amb gust de fruita... i un llarg etcètera. L'oferta de iogurts és tan extensa com complexa la tria a escala nutricional. "S'ha d'investigar molt per escollir bé", confessa Gonzalo. És per això que, per a l'experta, la decisió més encertada és la "del iogurt natural, sense res".

"A escala nutricional no té comparació amb cap altre" i hi afegeix que "se li pot afegir fruita i segur que serà millor que el que ja la tingui incorporada".

Tot i això, reconeix que el tipus de greix dels làctics en general no és gaire saludable, però matisa que la quantitat que en proporciona un iogurt tampoc no és molt alta.

"Generalment, recomanem més prendre el iogurt sencer, ni desnatat, ni light, ni res d'això, perquè també el nivell de sacietat que ens proporciona és més elevat".

D'aquesta manera, segons Gonzalo, es vol evitar haver de menjar una altra cosa: "Si aquesta és una fruita, ja va bé, però si són unes galetes perquè així t'acabes d'omplir, és millor menjar-se el iogurt natural sencer".
 

7) Sucs de fruites

Segons Gonzalo, quan espremem una fruita el que fem és extreure'n l'aigua i els sucres que porta. I, un cop ens bevem el suc que n'ha sortit, aquests sucres s'absorbeixen molt ràpidament i provoquen, de cop, una pujada de glucosa en la sang. 

L'experta també destaca que esprement es perd una bona part de la fibra, les vitamines i els minerals lligats a la polpa. Tot plegat fa que el suc no sigui una opció gaire recomanable, tal com considera Gonzalo:

"Si hem de parlar d'aliments interessants nutricionalment, el suc de fruita no hi entraria, tant si l'hem fet nosaltres a casa com si l'hem comprat a un supermercat o en un bar."

"És més, el que sabem és que els sucs i els refrescos estan relacionats directament amb els índexs d'obesitat, i amb l'obesitat infantil", hi afegeix. 

És per això que recomana menjar-se la fruita directament. Menys saludable que això seria fer batuts triturant tota la peça, i per últim, com a opció menys aconsellable, seria fer el suc de fruites espremut.

8) Gall d'indi cuit o pernil dolç

Gonzalo afirma que, segons la legislació, es poden identificar tres categories d'aquests productes:

► Els envasos on hi podem llegir la paraula "extra" que tenen entre un 80 i un 90% de carn.

► N'hi ha d'altres on hi posa pernil o paleta cuita, que tenen entre un 70 i un 80% de carn.

► I els que posa fiambre que té al voltant del 50% de carn. "Tota la resta poden ser fibres, midons, que li donen la textura", detalla.

Tot i aquesta classificació, la nutricionista és clara: "Tot el pernil o el gall d'indi cuit, sigui extra o no, és un processat càrnic". I, per tant, la seva recomanació de consum és que sigui "el mínim possible":

"Els processats càrnics, segons l'OMS, són productes que tenim evidències que estan relacionats amb el risc de diferents tipus de càncer, i de càncer de colon en particular."

9) El pa

Per a molta gent, el pa és sinònim d'aliment poc sa, però, per a d'altres, és indispensable a cada àpat. Gonzalo ho té clar: "pot ser perfectament saludable".

Tot i això, el que recomana és que sigui integral, ja que en aquesta tipologia de farines es manté la fibra del gra del cereal. En canvi, les refinades s'emporten les capes externes d'aquest, on hi ha la fibra, així com minerals i vitamines associades.

"Les quantitats mínimes de fibra que recomanen al dia són uns 25-30 grams mínim i molta població no arriba a aquesta ingesta, o bé perquè no menja prou fruites i verdures, o bé perquè no menja els cereals integrals, i sempre és interessant."

10) Productes light o 0% 

Quelcom light o 0% de matèria grassa és un producte al qual, segons la legislació, li han tret un 30% d'un determinat nutrient. Tot i això, tal com indica Gonzalo, pot ser que, per compensar aquesta baixada, i mantenir el mateix gust, hagin apujat un altre valor.

"Li poden dir light perquè li han tret un determinat percentatge de greix, però li poden haver posat més sucre", explica la nutricionista, i hi afegeix que "el fet que posi light o 0% no garanteix que sigui un producte saludable".

També apunta que aquesta tipologia de productes són sempre processats i, com que tenen aquesta aura de saludables, han detectat que psicològicament les persones pensen que estan fent alguna cosa bé i acaben menjant o més quantitat d'aquest mateix aliment, o d'altres de menys sans.