Alice Weidel, la líder contradictòria de l'extrema dreta alemanya
Amb les primeres projeccions de resultats, Alternativa per Alemanya és la segona formació més votada en aquestes eleccions, i la candidata a canceller de l'AfD és la seva cara amable
Amb 46 anys, la candidata a canceller per l'AfD està casada amb una productora de televisió, la suïssa Sarah Bossard, que és originària de Sri Lanka i que va ser adoptada per un matrimoni de pastors protestants quan tenia 3 mesos.
Tot i que Weidel es presenta com a una patriota alemanya, viu la major part del temps a Suïssa amb Bossard, amb qui està criant dos nens. Oficialment, però, està empadronada a Alemanya.
Nascuda a Gütersloh, a l'estat federal del Rin del Nord-Westfàlia a l'antiga Alemanya occidental, Weidel és llicenciada en Econòmiques i Administració d'Empreses. Políticament, ella es defineix com a liberal.
En acabar els estudis, primer va passar una temporada a la Xina, on va aprendre a parlar mandarí. Quan va tornar a Alemanya va treballar com a analista als bancs d'inversió Allianz Global i Goldman Sachs. Un fet que no ha impedit que l'AfD obtingui els seus millors resultats als estats federals de l'antiga Alemanya de l'Est.
Pels analistes polítics, el que aparentment serien contradiccions insalvables, a l'AfD s'ha convertit en un actiu valuós. Amb Weidel a l'AfD, un partit sota vigilància per antidemocràtic, la formació d'extrema dreta es pot presentar en societat amb una imatge de respectabilitat liberal acomodada.
Weidel, vestida sempre amb vestit-jaqueta fosc, brusa clara i perles al coll, no té res a veure amb la imatge que transmeten molts dels seus col·legues de formació.
Un llop amb pell de xai
Els crítics amb Weidel la qualifiquen d'oportunista, com un llop disfressat amb pell de xai. La seva vinculació amb l'AfD pràcticament es remunta a la fundació del partit, el 2013.
Dins del partit, tal com passa sovint en formacions de nova creació, va progressar ràpidament. El 2015 entrava al consell executiu federal de la formació i el 2017 ja era cap de cartell, formant tàndem amb l'antieuropeista i antic membre de la CDU, Alexander Gauland.
El 2021, Weidel repeteix tàndem al capdavant del partit amb un altre candidat, el pintor i envernissador nascut a la RDA, Tino Chrupalla, simpatitzant de la CDU i de Pegida, el partit dels patriotes europeus contra la islamització d'Occident.
Insults, racisme i conspiració
La carrera política de Weidel està trufada de sortides de to i posicionaments populistes. L'any 2017 renegava de la correcció política, que deia que s'havia d'enviar al munt d'escombraries de la història.
El mateix any es filtrava un correu electrònic seu, que ella inicialment va afirmar que era fals, tot i que es va poder demostrar l'autenticitat. Al mail feia seves teories de la conspiració del moviment dels ciutadans del Reich, un moviment que nega l'estat de dret alemany, i qualificava gitanos i àrabs com a pobles aliens a la cultura alemanya que estarien inundant el país.
També es referia als membres del govern de Merkel com a "enemics de la constitució", "marionetes de les potències vencedores de la Segona Guerra Mundial" o de "porcs".
Weidel també ha donat suport a col·legues del partit als quals Twitter havia tancat el compte per continguts racistes, que havien afirmat que tots els musulmans són violadors.
Sovint també s'ha fet ressò de tota mena de notícies falses, com quan va insinuar que l'incendi de Notre-Dame a París havia estat un atac al cristianisme.
Durant la covid-19, la líder de l'AfD es va posicionar inicialment a favor de mesures més contundents en les restriccions de mobilitat. Fins i tot va arribar a acusar el govern de "jugar de forma irresponsable amb la salut i la vida dels ciutadans". Després del confinament, va capgirar el seu discurs i denunciava el govern com a predemocràtic per limitar els drets fonamentals.
Un atemptat, una oportunitat
Aprofitar cada atac o atemptat aparentment islamista, sobretot si els autors no han nascut a Alemanya, és una altra de les constants en les campanyes de Weidel.
El 2019, quan un ciutadà d'Eritrea afectat d'una malaltia psiquiàtrica va matar a l'estació central de tren de Frankfurt una mare i el seu fill, la líder de l'AfD aprofitava per denunciar la política d'asil europea que s'havia reformat el 2015. Quan es va saber que l'autor de l'atemptat havia estat acollit a Suïssa el 2006, va desviar la crítica cap a la policia de frontera.
L'atemptat al mercat de Nadal de Magdeburg, el desembre del 2024, és un altre exemple d'oportunisme. Un ciutadà d'origen saudita va atropellar més de 300 persones amb una furgoneta, de les quals en van morir 6. Un atac que militants d'Alternativa per Alemanya van titllar immediatament d'islamista. Ben aviat es va demostrar just el contrari.
Segons la policia alemanya, el saudita tenia motivacions antiislamistes i era simpatitzant de l'extrema dreta. Per Weidel, això no va suposar cap inconvenient a l'hora de participar en una manifestació de condemna organitzada per l'AfD. Des de l'estrada es va limitar a afirmar que l'autor de l'atac menyspreava la societat alemanya i reclamava canvis al país perquè "per fi puguem viure en seguretat".
L'últim concepte que ha integrat Weidel al seu vocabulari és el de la remigració. És una paraula que fins ara es feia servir només en cercles de l'extrema dreta, per suggerir que els immigrants, portin el temps que portin al país, tinguin la nacionalitat o no, se'ls ha d'enviar de tornada al país d'origen de l'ètnia a la qual pertanyen.
Caça de bruixes
Weidel nega sistemàticament que el partit que representa sigui d'extrema dreta. Tot i això, el Verfassungsschutz, l'oficina de protecció de la Constitució alemanya, un organisme que forma part dels serveis d'intel·ligència alemanys, ha posat sota sospita de ser d'extrema dreta tota la formació. Aquesta oficina, que informa el Ministeri de l'Interior, té la missió de recopilar i valorar informació que atempti contra l'ordre i la llibertat democràtiques.
Tot i que Weidel ha negat reiteradament qualsevol simpatia amb el règim de l'Alemanya nazi --ha qualificat Hitler de socialista-comunista--, el president del partit a Turíngia, Björn Höcke, va participar l'any 2019 en marxes organitzades per neonazis.
Höcke continua de moment al capdavant del partit en aquest land de l'antiga Alemanya de l'Est, un dels bastions electorals d'Alternativa per Alemanya. Un càrrec potencialment incòmode, que a Weidel, com a presidenta del partit, sembla que no la molesta.
- ARXIVAT A:
- Extrema dretaAlemanyaEleccions Alemanya
