Al·lèrgia o refredat? Guia pràctica per diferenciar-los

El refredat i l'al·lèrgia respiratòria són dues patologies força esteses entre la població. Comparteixen alguns dels símptomes, almenys parcialment, i pot dificultar-nos que les diferenciem.

Resolem dubtes amb l'al·lergòleg Gustavo Perdomo, membre de la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de les Balears.

Les primeres 24 hores, indistingibles

Les primeres hores d'un refredat acostumen a estar marcades per símptomes com la congestió nasal i els esternuts. En això, és "indistingible" d'una rinitis al·lèrgica. Altres símptomes també són picor als ulls, al nas i al coll.

En les al·lèrgies, en alguns casos, els esternuts es poden encadenar i arribar a fer-ne des de cinc o sis fins a vint. Això es coneix com a esternuts "en salva".

Amb les hores, però --fins a un dia sencer--, la simptomatologia es va diferenciant:

"Al cap d'unes hores, el refredat presenta símptomes sistèmics, com malestar general, alteració de la temperatura, debilitat... Una al·lèrgia, no."

Una persona que pateix al·lèrgia respiratòria té mocs, no pot parar d'esternudar, però el seu estat general és "perfecte".

El refredat comú en general no presenta complicacions en persones sanes, encara que en pacients que tenen altres patologies l'efecte pot ser més intens.

L'al·lèrgia respiratòria sí que pot seguir-se desenvolupant i acabar provocant asma bronquial: "La via respiratòria és una sola via: comença als ulls, després passa al nas, a la faringe i als pulmons."

Un refredat dura entre tres i cinc dies; l'al·lèrgia, més

Una altra qüestió amb què podem diferenciar les dues patologies és la seva durada. Mentre que un refredat comú dura entre tres i cinc dies, l'al·lèrgia s'allarga més. Si els símptomes són lleus, amb uns dies de tractament poden desaparèixer, però és habitual que s'estenguin fins a un mes.

Sense tractament, els símptomes es poden arribar a cronificar.

"L'al·lèrgia als àcars de la pols, per exemple, ens pot donar la sensació d'estar malalts tot l'any, en una mena de refredat perenne."

Una persona amb un sistema immunitari que funcioni correctament pot tenir, com a màxim, uns tres o quatre refredats l'any.

L'al·lèrgia respiratòria, per contra, dependrà de l'estacionalitat de l'al·lergogen, el factor que la produeix. Per exemple, en el cas del pol·len de gramínies o plataners, els episodis forts es produeixen durant la primavera, principalment a l'abril i al maig.

"Pol·linitzen a la primavera, però amb els canvis climàtics actuals ens trobem pacients que ja els detecten fora de l'estació."

Com actuar?

El metge Gustavo Perdomo reconeix que la població està familiaritzada amb què fer davant d'un refredat comú, especialment després de la pandèmia. Mesures generals d'higiene, com rentar-se les mans sovint i utilitzar mascareta per evitar contagiar-lo, són algunes de les recomanacions.

En el cas de l'al·lèrgia, no sempre està tan estès què cal fer: "Si els símptomes són repetitius, és molt important acudir al metge de capçalera o l'al·lergòleg."

Generalment, la prescripció mèdica comportarà l'administració d'antihistamínics: "Normalment, amb la primera tanda de medicació es tenen els símptomes controlats."

Es poden evitar les al·lèrgies?

Mentre que els refredats s'ocasionen per la infecció de virus, les al·lèrgies es produeixen per una "hiperresposta" a una substància amb què la persona afectada està en contacte habitualment.

Les al·lèrgies respiratòries més comunes són als àcars de la pols i al pol·len --especialment de les gramínies i els plataners, a Barcelona--, al pèl d'animals com gats i gossos, a altres plantes com el gènere de la parietària o els xiprers, i als fongs de la humitat.

Amb l'exposició repetida a aquests elements, el cos genera anticossos: "Després d'una primera fase asimptomàtica, un dia s'activen i comencen a produir símptomes. Amb això es desencadena l'al·lèrgia respiratòria."

Malgrat que aquest procés és inevitable, sí que podem controlar l'exposició a l'al·lergogen un cop sabem que el nostre cos hi reacciona.

"Es poden prendre mesures no farmacològiques, com utilitzar ulleres de protecció o evitar sortir a les hores amb més concentració de pol·len."

En aquest cas, eines específiques com el portal polenes.com són útils tant per a pacients com per a facultatius per controlar l'exposició dels al·lèrgics.

En el cas de l'al·lèrgia als àcars de la pols, dos aliats per fer-hi front són l'aspiradora i prescindir d'elements que la retenen, com peluixos o llibres al capçal del llit.

"Tot això no treu les al·lèrgies, però sí que evita que empitjorin."

Una vegada el pacient ja ha desenvolupat símptomes, l'al·lèrgia passa a ser una "malaltia crònica", perquè es manté en el temps.

Perdomo apunta que en alguns casos es poden "inactivar" soles, però això passa de forma "natural" i els metges no poden controlar-ho.

I si els antihistamínics no em funcionen?

En cas que els antihistamínics no siguin suficients per controlar la reacció, se'n pot augmentar la dosi o també administrar corticoides, sempre sota prescripció mèdica.

Encara hi ha una altra alternativa. Després de fer un estudi amb l'al·lergòleg, es pot decidir administrar una vacuna contra l'al·lèrgia.

"Són tractaments que adormen els anticossos dels pacients, els inactiven. Disminueixen tant la inflamació com els símptomes."

La manera més comuna d'administrar-la és a través d'una punxada, però més recentment també es fa amb gotes que es posen sota la llengua i comprimits.

Són indicades en tres situacions, segons Perdomo:

• Quan no hi ha millora amb l'antihistamínic
• Quan els efectes secundaris, com la somnolència, empitjoren la clínica
• Quan l'exposició a l'al·lergen genera asma bronquial