Alliberen a Lleida un agressor sexual no rehabilitat i no li poden posar polsera telemàtica

L'excarceració a Lleida d'un delinqüent sexual que tenia una condemna de 15 anys ha reobert el debat sobre aquests casos.

Els psicòlegs de la presó creuen que no està rehabilitat, però ha sortit en llibertat perquè ja ha complert la pena.

Ha estat sis mesos abans del que estava previst, per l'aplicació de la llei del "només sí és sí". Es dona la circumstància que l'home té diversos antecedents per delictes semblants.

El Departament de Justícia ha activat el protocol per a aquests casos i n'ha avisat la Fiscalia, tenint en compte que el seu pas pel sistema penitenciari no ha aconseguit apartar-lo de la delinqüència.

Delictes sexuals des que era menor

Amb un llarguíssim historial --una quinzena de condemnes, per delictes sexuals i robatoris, quan encara era menor d'edat-- va entrar a presó el 2008 per complir 15 anys per l'intent de violació de dues noies a Lleida.

Durant aquest temps entre reixes ha fet alguns programes formatius, però els psicòlegs no el consideren rehabilitat. Antonio Andrés, que és catedràtic del Grup d'Estudis Avançats en Violència de la UB, explica que la taxa d'eficàcia que amb prou feines supera el 10% dels casos:

"Els programes de tractament per als agressors sexuals tenen una taxa d'eficàcia que no supera el 10% o 15% per cent; no és gaire alta, però és l'únic remei que existeix."

Tot i que l'alarma social que provoquen casos com aquests, segons experts penitenciaris, l'índex de reincidència en delictes sexuals és dels més baixos, al voltant del 6% dels casos.

No se li pot posar una polsera telemàtica

Una de les opcions que té la justícia per controlar aquests casos és la llibertat vigilada instal·lant a l'home una polsera telemàtica per informar de la seva ubicació. En aquest cas, però, no se li pot aplicar, perquè és una mesura que no existia quan se'l va condemnar.

Antonio Andrés remarca que en aquests casos també cal respectar els drets que té reconeguts:

"Té una sèrie de drets que no li podem vulnerar. La societat no pot sotmetre'l a cap mesura de control simplement perquè el risc és alt. L'única acció que es podria fer en aquest moment és oferir-li diferents recursos socials o sanitaris per facilitar-li la reintegració social, però poca cosa més."

Un seguiment policial no invasiu per part dels Mossos és, doncs, l'únic control que se li pot fer. L'única limitació de llibertat que té, imposada en la sentència, és la prohibició d'acostar-se a 100 metres de les víctimes i comunicar-s'hi durant 10 anys.