Allotjaments turístics en vaixells, una pràctica creixent en ports catalans tot i ser il·legal

És una pràctica estesa a diversos ports de Catalunya, però és il·legal. Amb la massificació turística i, sobretot, després de la pandèmia, moltes embarcacions amarrades al litoral català s'han convertit de facto en una alternativa a l'allotjament en hotels o apartaments turístics.

L'oferta és generosa i variada. A les pàgines de reserves turístiques, com Booking, Airbnb o Expedia, s'hi poden trobar desenes d'anuncis d'embarcacions de particulars en ports, com el del Masnou, Sitges, Palamós o Sant Adrià de Besòs, on s'ofereixen vaixells per passar-hi uns dies, com a cases flotants.

N'hi ha de tots els tipus, i poden costar des de 150 euros la nit fins a 500, 2.000 o 3.000 euros. Per tant, n'hi ha per a totes les butxaques.

Oferta per a totes les butxaques, però completament prohibida

Si bé és relativament senzill llogar un vaixell d'aquestes característiques --només cal trobar un anunci en un portal de reserves--, aquesta pràctica està prohibida a l'article 105 de la llei de ports.

La normativa indica que només es poden llogar per sortir a navegar i s'hi pot dormir quan s'arriba a port. Però un vaixell amarrat que no surti a la mar no es pot llogar a turistes.

Albert Bertran, president del Port de Sitges i de l'Associació de Ports de Catalunya, que aplega els responsables de més d'una quarantena de ports esportius, explica que hi ha diverses tipologies d'embarcacions destinades a usos turístics.

"Estan dins un port, però n'hi ha que no tenen ni motor. I les fan servir per a usos habitacionals: això està prohibidíssim. Després, també hi ha embarcacions que sí que poden navegar, però bé perquè el propietari no la fa servir, o bé per interessos econòmics, s'intenta llogar a turistes com si fos un apartament. Això també està prohibit."

Bertran apunta que llogar una d'aquestes embarcacions no només va contra la llei, sinó que suposa un risc públic, ja que la majoria de la gent que acaba llogant els serveis, desconeixen les especificitats dels vaixells: "En un pis, tu saps què pots fer i què no. Però si la gent no té ni idea de què és i com funciona un vaixell, doncs es poden produir accidents o risc d'incendi."

Els ports fan els ulls grossos

Els ports són de titularitat pública, de Ports de la Generalitat, un organisme del Departament de Territori, que té la gestió directa d'algunes instal·lacions. La majoria són concessions a operadors públics o privats.

Els gestors dels ports són els que han de controlar els vaixells que tenen amarrats. Bertran afirma que tenen "l'obligació de saber qui hi ha a cada embarcació, que està controlada dins el sistema informàtic del port".

Només en casos que es demani una autorització expressa i el gestor del port hi doni el vistiplau es podria llogar el vaixell, però això no passa, i el que succeeix en algunes ocasions és que fan els ulls grossos, admet Bertran.

"No s'estan donant aquestes autoritzacions. Simplement, el que passa és que es mira cap a un altre costat."

Els gestors també lamenten que no tenen prou eines per controlar tot el que passa a les instal·lacions. Bertran confia que el nou reglament que desenvoluparà la llei, que es podria aprovar aquest any, els donarà més recursos per actuar.

"No tenim la capacitat física de poder controlar tot això. Si se'ns dona aquesta autoritat, que és el que el reglament ens atorgarà, serà molt més fàcil poder-ho controlar."

Segons Bertran, hi ha hagut un increment de l'ús dels vaixells com a allotjaments turístics després de la pandèmia, sobretot als ports més propers a Barcelona, com el del Fòrum o el del Masnou.