Almenys 16 morts en l'atac israelià a una escola de l'ONU del centre de Gaza

Almenys 16 persones han mort i 75 més han resultat ferides, aquest dissabte, en l'atac de la força aèria israeliana a una escola de l'ONU del camp de refugiats de Nuseirat, al centre de la Franja de Gaza.

Es tracta de l'escola Al-Jaouni de la UNRWA, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina, on es refugien entre 2.000 i 7.000 persones desplaçades, segons les xifres de l'ONU i de Hamas, que parla d'una nova "massacre atroç" comesa per "l'exèrcit d'ocupació" israelià.

"Hem vist cossos de nens, això era un parc infantil, aquí hi havia un llit elàstic, allà uns gronxadors", explica a Reuters Ayman al-Atouneh, un veí de la zona.

"Han mort civils, això és una escola de l'ONU, se suposa que és un lloc segur per a la gent i mai hauria de ser l'objectiu de cap atac", lamenta.

"Hauria de ser segur per a nosaltres, però resulta que no ho és, no hi ha cap lloc segur a Gaza", afegeix Um Bilal Musleh, una dona que es refugiava a Al-Jaouni.

Des de la UNRWA, a més, asseguren que "dos cops al dia" proporcionen a l'exèrcit israelià "les coordenades de les escoles que allotgen persones desplaçades".

Tot i així, les Forces de Defensa d'Israel argumenten que l'escola Al-Jaouni "servia tant d'amagatall com d'infraestructura operativa des de la qual es duien a terme atacs" contra les seves tropes.

En un comunicat expliquen que "han atacat diversos terroristes que operaven en estructures situades a la zona de l'escola Al-Jaouni" i que ho han fet a partir de les dades recollides per l'exèrcit i les agències d'intel·ligència israelianes.

Asseguren, a més, que "es van prendre nombroses mesures per mitigar el risc de causar danys als civils", i tornen a acusar Hamas d'utilitzar els civils com a escuts humans.

Hamas, per la seva banda, diu que aquesta és la "massacre número 43" comesa per l'exèrcit d'Israel al camp de Nuseirat, on s'apleguen uns 250.000 residents i desplaçats.

158 periodistes morts

L'atac a l'escola de la UNRWA, que va passar al vespre, no és l'únic d'aquest dissabte a Gaza, ni l'únic a Nuseirat.

Hores abans, 25 persones havien mort en atacs de l'exèrcit israelià a diversos campaments i localitats del centre de la Franja, a la ciutat de Gaza, al nord, i també a Rafah, al sud.

Entre les víctimes mortals hi ha 5 periodistes, que eleven a 158 el nombre total d'informadors morts des de l'inici de l'ofensiva israeliana, el 7 d'octubre. També dos treballadors de la UNRWA, morts a Bureij, segons ha informat aquesta agència de l'ONU.

Nou mesos de guerra

Aquest diumenge fa nou mesos de l'inici de la guerra a Gaza, el 7 d'octubre, arran de la incursió de Hamas en territori israelià que va causar la mort de gairebé 1.200 persones, la majoria de les quals civils, i durant la qual 251 persones van ser capturades i conduïdes a territori palestí.

D'aquestes, una mica més de la meitat han estat alliberades, però 116 encara són en mans de Hamas, entre les quals 42 que ja són mortes.

En aquest temps, l'exèrcit israelià ha informat de 324 soldats morts.

Pel que fa als gazians, n'han mort més de 38.000, en aquests nou mesos, la gran majoria civils, entre els quals milers d'infants. El balanç de Hamas fet públic aquest diumenge recull 38.153 persones mortes (55 més que 24 hores abans) i 87.828 de ferides (123 més que 24 hores abans).

L'exèrcit israelià diu que almenys un terç dels palestins morts eren de Hamas.

Escassedat i destrucció

Fins a 1,7 milions de gazians, més del 80% dels 2,3 milions d'habitants de la Franja, són desplaçats que han vist destruïda o danyada casa seva; cada dia han de mirar de trobar aliments cada dia més cars en mercats completament desabastits i també tenen dificultats per aconseguir aigua potable. Molts han hagut de desplaçar-se i buscar un nou sostre diverses vegades, fugint a zones considerades segures i havent de tornar a fugir quan s'ha demostrat que no ho són.

Més de la meitat dels edificis de la Franja ha resultat destruïts o danyats, segons una anàlisi a la qual la BBC va tenir accés el mes de gener, fa mig any. És un nivell de destrucció superior al que va patir l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.

També moltes infraestructures essencials han resultat afectades, i el 57% de les terres de conreu, segons dades de la FAO, el fons de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura, i d'Unosat, el centre de satèl·lits de l'ONU.

Un exemple de la magnitud de la destrucció a la Franja de Gaza el dona aquesta altra dada de la FAO: el 2022, els agricultors gazians van exportar productes com maduixes i tomàquets per valor de més de 44,6 milions de dòlars (més de 41,1 milions d'euros) sobretot a Cisjordània, ocupada per Israel; des del 7 d'octubre, la xifra ha caigut fins a zero.

Els danys causats pels bombardejos de terrenys agrícoles, a més, seran de llarga durada, preveu Lars Bromley, analista d'Unosat, per la "tasca enorme" de retirada de projectils, ja que s'haurà de revisar "cada centímetre de sòl" abans que hi puguin tornar els pagesos.

Esforços per a un alto el foc

El desè mes de guerra a Gaza comença enmig de nous esforços diplomàtics dels Estats Units, Qatar i Egipte per aconseguir l'aturada de les hostilitats.

Els contactes s'han tornat a intensificar i l'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha explicat que la setmana que ve un equip de negociadors serà a Qatar, on els líders de Hamas estan exiliats.

També té previst desplaçar-s'hi el director de la CIA, l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units, William Burns, segons una font coneixedora de la qüestió.

Hamas espera resposta d'Israel

Aquest diumenge, dos representants de Hamas han explicat a l'agència Reuters que estan esperant una resposta d'Israel a la nova proposta d'alto el foc que han fet arribar als mediadors.

Hamas hauria retirat una de les condicions que posava anteriorment, i ja no exigeix que Israel es comprometi a un alto el foc definitiu abans de signar cap acord.

Ara, en canvi, accepta que aquest compromís s'assoleixi durant la primera fase de les negociacions, que té una durada prevista de sis setmanes, segons han explicat a Reuters fonts de Hamas que s'han volgut mantenir en l'anonimat amb l'argument que les converses són privades. 

Tres dies d'alto el foc i 271 dies de guerra

Fins ara, només s'ha aconseguit un alto el foc, al novembre, fa més de set mesos, que només va durar tres dies. Això vol dir que la resta dels 274 dies transcorreguts fins aquest dissabte 6 de juliol els gazians han estat sotmesos a una ofensiva constant per terra, mar i aire.

El 31 de maig, el president dels Estats Units, Joe Biden, va presentar un pla de pau proposat suposadament per Israel, però que Netanyahu va afanyar-se a tirar per terra assegurant que no hi haurà alto el foc fins que Hamas no hagi estat destruït.

L'11 de juny els Estats Units va dur la proposta al Consell de Seguretat de l'ONU, que va aprovar una resolució, la quarta fins ara, amb el suport de 14 països i només l'abstenció de Rússia.