Alternatives a l'experimentació amb animals: de models matemàtics a cultius cel·lulars

La legislació europea que regula l'experimentació amb animals exigeix que, sempre que sigui possible, els científics prioritzin mètodes alternatius, com els models matemàtics, les tècniques in vitro, l'ús d'embrions o els cultius cel·lulars.

És el cas d'organoides de ronyó com els que han creat a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya. Són conjunts de cèl·lules en forma d'esfera que, tot i que fan menys d'un mil·límetre, tenen propietats molt similars a les dels ronyons humans.

"Ens ajuden molt a accelerar les investigacions que habitualment fem amb models animals", explica Núria Montserrat, professora d'Investigació ICREA a l'IBEC i líder del grup de recerca. Per exemple, aquests minironyons els van utilitzar per investigar formes d'aturar la infecció de la covid.

Però els organoides no fan totes les funcions de l'òrgan real, de manera que encara no poden substituir l'experimentació amb animals, tot i que ho podrien fer en un futur, explica Montserrat:

"Actualment encara hem de validar les dades també en el model animal i encara costa preveure quina serà la reducció de número d'utilització d'animals."

Amb tot, aquestes alternatives encara no estan prou esteses ni a Catalunya ni a l'Estat.

Reclamen finançament per a la recerca de mètodes alternatius

Investigadors i entitats animalistes consideren que encara es fan molts experiments amb animals que es podrien evitar si hi hagués alternatives més desenvolupades.

"A la Unió Europea s'utilitzen prop de 10 milions d'animals en experiments, perquè les alternatives a la investigació amb animals encara són massa cares; cal que les administracions inverteixin en la recerca de nous mètodes", explica Aïda Gascón, directora d'Ànima Naturalis a Espanya. I afegeix: "És falta de voluntat política i desinterès."

En el mateix sentit, el president de REMA, la xarxa per al desenvolupament de Mètodes Alternatius a l'Experimentació Animal, de la qual formen part investigadors d'arreu de l'Estat, Guillermo Repetto, denuncia que "Espanya no té subvencions específiques" i lamenta que no faci com el Regne Unit o Alemanya, que hi inverteixen centenars de milers d'euros. "No es tracta de deixar d'utilitzar animals, sinó que, quan calgui fer-ho, ja tinguem tota la informació prèvia i només calgui confirmar-la", afegeix.

230.000 experiments amb animals a l'any

A Catalunya s'investiga amb conills, porcs, ovelles, galls i peixos, entre d'altres animals; però sobretot amb rosegadors. Més de la meitat dels més de 230.000 experiments que es van realitzar l'any 2019 es van fer amb ratolins i rates. "La normativa ens diu que si un objectiu científic es pot aconseguir amb un ratolí, no és èticament acceptable que s'utilitzi un animal superior", explica Maria Teresa Rodrigo, cap de la Unitat d'Experimentació de la Universitat de Barcelona.

A l'estabulari de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona hi viuen centenars de ratolins, que els investigadors utilitzen per buscar tractaments per al càncer i per a malalties del sistema nerviós, entre d'altres. Neixen i moren aquí, després d'una vida dedicada a la recerca.

És possible la fi de l'experimentació amb animals?

La recerca i desenvolupament de mètodes alternatius evoluciona en paral·lel a la investigació de malalties i fàrmacs; però ho fa lentament, com apunta Rodrigo:

"Cal treballar per reemplaçar-ne tants com sigui possible, però l'abolició total dels animals en la recerca biomèdica ens costa de veure i, si es dona, serà d'aquí molts anys."

"Potser a la llarga, d'aquí certs anys, podrem prescindir cada vegada més de l'animal, però ara mateix estem lluny de deixar de fer-ho", afegeix Montserrat.

Per la seva banda, Josep Maria Canals, professor de Biomedicina i director de Creatio, el centre per a la producció i validació de teràpies avançades de la UB, explica:

"Encara no coneixem tot el funcionament humà i, per tant, no el podem reproduir en el laboratori."

Una biblioteca europea de mètodes alternatius

Aquest grup de recerca treballa en un projecte europeu per fer una biblioteca de mètodes alternatius on puguin accedir tots els investigadors de la Unió Europea. "Un dels problemes que tenim els científics és que, de vegades, costa de trobar si hi ha alternatives; la biblioteca en facilitarà l'accés", diu Canals.

Amb tot, hi ha malalties en què la majoria d'experiments s'han de fer encara amb animals. "La investigació sobre el sistema nerviós serà una de les últimes a prescindir d'animals", explica Canals. És el cas de l'Alzheimer i les lesions medul·lars, dues patologies que també investiguen científics de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El director de l'estabulari central, Pedro José Otaegui, explica que si existeix la vacuna de la covid i la insulina és gràcies a l'experimentació amb animals:

"Ara mateix no tenim cap mètode que permeti aconseguir la mateixa informació sense utilitzar animals; ens cal un ésser igual de complex per investigar malalties humanes." 

I afegeix: "No oblidem que l'experimentació amb animals és el pas previ als humans, per no carregar-nos la meitat dels voluntaris."

Com la resta d'investigadors, Otaegui no veu factible que es deixi d'experimentar amb animals aviat: "Jo no ho veuré; d'aquí 100 anys, no ho sé."