Altsasu, 1.000 dies de presó a l'espera de la revisió del cas al Suprem

"Tenim esperança, però també por. S'hi juguen el futur", asseguren els familiars dels vuit joves condemnats per una baralla de bar, abans de la vista del 18 de setembre
Redacció Actualitzat
TEMA:
Altsasu

Aquest dissabte fa 1.000 dies que tres joves - Adur, Jokin i Oihan - de la població navarresa d'Altsasu són a la presó per una baralla de bar. N'hi ha quatre més que porten més de 460 dies. Al setembre, el Tribunal Suprem revisarà el cas a petició de les defenses.

Igone Goikoetxea, mare del Jokin, veu en la vista del Suprem del 18 de setembre "l'última oportunitat perquè això tingui una mica de sentit i torni a la normalitat. Es juguen el futur de la seva vida", assegura.

Edurne Goikoetxea, mare de l'Ainara, única noia condemnada, també té esperança perquè es demostri que és "un disbarat":

"Esperem que això comenci a anar de baixada i que els absolguin o els treguin els agreujants. Algú ha de veure, en algun moment, el disbarat que és tot plegat."

Mentrestant, els joves "passen els dies" i esperen "alterats" la nova decisió judicial. Les famílies no perden l'esperança: "Tenim esperança, però també por. S'hi juguen el futur de la seva vida." Ho han dit en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio".

 


Judici a l'Audiència Nacional per l'acusació de terrorisme

La baralla en un bar amb agents de la Guàrdia Civil de paisà és l'origen del malson dels vuit joves. La Fiscalia els va acusar de terrorisme, motiu pel qual se'ls va jutjar a l'Audiència Nacional.

Se'ls va absoldre de terrorisme, però els van imposar penes de 2 a 13 anys de presó per atemptat a agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. Amb agreujants com animadversió ideològica a la Guàrdia Civil.

Milers de manifestants a Altsasu quan es va fer pública la sentència (EFE)

Aritz Leoz, membre de la plataforma AltsasukoakASKE i amic d'Iñaki Abad, denuncia que el judici va ser un "autèntic esperpent" per un cúmul de circumstàncies i critica que tot va ser una maniobra política:

 

"El menys important era saber la veritat i fer justícia. No es tractava de fer justícia, es tractava de traslladar a Madrid el judici i allunyar-lo de Navarra per elevar-ho a política. El fet d'incorporar el tema del terrorisme, l'únic que va propiciar va ser que el judici es fes a l'Audiència Nacional."

Per Leoz, una demostració d'això és que en cap moment s'ha presentat un recurs de la Fiscalia quan se'ls va absoldre del delicte terrorisme.


"Interessava mantenir el fantasma d'ETA despert"

La mare de l'Ainara considera que la baralla és el de menys i que "se'ls ha jutjat per ser joves, per ser d'Altsasu". Va més enllà i assegura que "interessava mantenir el fantasma d'ETA despert i eren un blanc fàcil".

En aquest sentit, recorda que els joves condemnats gairebé no han conegut l'activitat d'ETA i que no havien nascut els anys 80, els anys més durs de la banda terrorista. Manté que ha interessat fer pensar que era una qüestió ideològica:

"És un grup ampli ideològicament. Suposar una sola ideologia és portar-ho al terreny que ells volen. Va ser una baralla. Els castiguen per ser d'Altsasu, un poble reivindicatiu."

La mare del Jokin coincideix que són víctimes d'un relat inventat:

"Va interessar a diferents estaments i amb un relat única van decidir que podrien pagar ells."

 

Aritz Leoz també ho veu així:

"Són víctimes d'un tauler polític en què estan jugant una partida on aquests nois i noies són els peons. Els acusen de participar i fomentar alguna cosa que va passat deu anys abans que naixessin."

 

Pintades a la localitat navarresa sobre el cas dels joves d'Altsasu


Semblances amb el judici del procés

Des d'un punt de vista judicial, Igone Goikoetxea veu certs paral·lelismes amb el judici contra els presos independentistes:

"La presó preventiva, els visionats de vídeo descontextualitzats tots l'últim dia, les actituds dels jutges i la Fiscalia quan s'interroguen els testimonis."

Leoz critica que moltes proves no s'han admès i manté que alguns vídeos demostren que els guàrdies civils van mentir durant el judici. De fet, va més enllà i assegura "en molt pocs minuts de vídeo es demostren moltes mentides".

És crític també amb el que considera irregularitats del procés judicial, com que la magistrada que va jutjar el cas, Concepción Espejel, estigui casada amb un tinent coronel de la Guàrdia Civil.


No tirar la tovallola

Els familiars dels condemnats s'han mostrat "orgullosíssims" dels seus joves i miren endavant sense amagar la por:

"Ara toca demostrar a la gent i al món que anem amb la por al costat, però també amb la por endavant. Tenim por, però no una por paralitzant perquè aquell dia haurem tirat la tovallola."

ARXIVAT A:
Altsasu
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut