Altsasu, l'encreuament de camins

"La terra ja no pot empassar més aigua. La pluja és riquesa, però ara ja és massa avorrida." L'alcalde d'Altsasu observa des del seu despatx un altre dia de precipitacions sense fi. Javi Ollo té 26 anys, és advocat, del PNB i governa amb la coalició Geroa Bai.

"Ha passat el contrari del que s'ha volgut transmetre en alguns mitjans: el poble s'ha unit per lluitar contra la desproporció judicial."

Abans de desembarcar a Altsasu, llegeixo un article que descriu la població com una ciutat dividida per un carrer. A un cantó –descriu– s'hi troba la zona "nacional", i a l'altra la zona "abertzale" i el text afegeix que és perillós travessar d'un cantó a l'altre. Li pregunto per l'article. "Rotundament fals. Es refereix a l'antiga carretera nacional." L'assenyala. Es veu des del despatx.

"És una de les moltes barbaritats que es diuen d'Altsasu. És al revés: això és un encreuament de camins, un poble mestís, d'origen ferroviari, va viure una gran onada d'immigració d'Extremadura. Als vuitanta, el PSOE governava l'ajuntament amb majoria absoluta. Ara ha canviat i el consistori és molt plural."

Sobre els presos d'Altsasu, està profundament indignat. "Hem condemnat l'agressió als dos guàrdies civils i a les dues parelles al bar Koxka, però això no és terrorisme. De fet, això és menysprear el terrorisme." I torna als mitjans: "Han intentat convertir Altsasu en un cas gairebé d'estat. Ho han vist com un carmel, que han sabut aprofitar."

Un poble i els seus carrers. Busquem una imatge dels terrats del casc antic, que es vegi l'ajuntament, un punt de vista elevat potser per intentar entendre millor la població de Navarra que omple titulars. Des del campanar de l'església sembla un bon punt. El rector no hi és i el trobem a casa seva. No pot. Ha de marxar ràpid. Abans, li pregunto pels presos d'Altsasu.

"S'han passat quaranta mil pobles. Amb ells i amb el que han dit de la població. Aquí no hi ha problemes. Cap. O en tot cas, els mateixos que Ziordia, Arbizu o Tudela."

Fem la imatge des d'un edifici de sis plantes. L'únic elevat que es veu al centre, al costat de la plaça de Los Fueros.

Edurne Goicoetxea i Bel Pozueta arriben protegides pels seus paraigües al Gure Etxea. La pluja no para en tot el dia. És un local de reunions de la casa de cultura, també al costat de la plaça de Los Fueros. Un edifici de pedra, robust, amb bigues i columnes de fusta contundents. Són les mares d'Adur i Ainara. Es veuen diferents, i alhora molt unides en la lluita per la llibertat dels seus fills.

Notícia relacionada: La veu de les mares d'Altsasu: "Van parlar de cadells d'ETA. És una barbaritat"

Quan descriuen escenes personals amb els fills és quan els salten les llàgrimes. Adur porta més de 500 dies a la presó d'Aranjuez. Ainara està en llibertat provisional. "Han tractat els nostres fills com si fossin cadells d'ETA. Això és una barbaritat, és terrible." Bel recorda el moment que es van acomiadar d'Adur:

"Li vaig preguntar què volia menjar. És una tonteria, però…, l'últim menjar que tindríem. Érem conscients que ens acomiadàvem. Ell no. No li passava pel cap. Nosaltres ja ho vèiem. Ho intuíem, perquè teníem més experiència de temps passats."

Edurne busca una explicació: "Aquí al País Basc estem superant un cicle, però sembla que hi ha algú a qui li interessa tornar al cicle anterior. Algú vol viure en uns altres paràmetres, i no som nosaltres."

Sobre ETA, fa un retrat generacional: "Els nostres fills van créixer quan l'activitat d'ETA havia parat. A nosaltres ens va agafar amb el pas canviat, però ells ni la van veure venir."

Pendents del judici, 500 dies a la presó

El dilluns comença a Madrid el judici oral. Fins al divendres 27 d'abril. Dues setmanes. Edurne és contundent. "Tenim la sensació d'anar a un judici arreglat. Nosaltres volem que se sàpiga la veritat, i qui impedeix les proves és qui no té interès a saber-la."

El viatge per Navarra i el País Basc continua. Sembla que es puguin trobar explicacions als quatre extrems. A Pamplona hi ha el despatx d'Amaia Izco, l'advocada d'Ainara i Jokin. Un està pres i l'altra en llibertat provisional. Li pregunto què va passar la nit del 15 d'octubre. Que em defineixi la paraula exacta.

"Una trifulga de bar. Va ser molt ràpid. És el que diuen els testimonis amb qui hem parlat. Hi havia gent a dins del bar que no se'n va adonar. Una baralla, un tumult. Com si fos una guspira que s'encén. Hi ha dos atestats, un de la Guàrdia Civil i un altre de la policia foral navarresa, que parlen de tres possibles delictes: agressió, atemptat a l'autoritat i en el cas de l'atestat de la Guàrdia Civil hi afegeixen delicte d'odi. Cap dels dos parla de terrorisme. De fet, a la baralla, no hi va haver ni organització, ni planificació."

Segons Amaia Izco, tres factors van invertir el cas: un tuit de Mariano Rajoy condemnant l'agressió, uns articles coincidents en diversos mitjans que els tractava com un comando d'ETA i la denúncia per un possible delicte de terrorisme de COVITE, el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme.

"Va ser una persecució ideològica d'uns 'aldeanos embrutecidos'. El que no permetrem és que es banalitzi l'extraordinària gravetat del que va passar. L'agressió que van perpetrar va ser absolutament salvatge."

Rubén Mújica és l'advocat de COVITE. Ens rep al seu despatx al barri del centre de Sant Sebastià. A la recepció, hi ha un mapa d'Israel i una foto aèria del Central Park de Nova York. El seu pare era Fernando Mújica Herzog, el dirigent socialista basc que va morir d'un tret a la nuca a mans d'ETA, el 1996. El dilluns es desplaça dues setmanes a Madrid pel judici del cas Altsasu.

"Que aquestes vuit persones siguin jutjades per un delicte de terrorisme no significa que siguin forçosament condemnades per un delicte de terrorisme."

Mújica es queixa que ni l'Ajuntament, ni el Parlament ni el govern de Navarra ha publicat cap línia de suport als guàrdies civils agredits i les seves parelles. I afegeix una lectura històrica: "Altsasu és el reflex del que ha estat el País Basc i Navarra durant 40 anys. Persecució ‘matonil', de matons de poble, en aquest cas contra agents de l'autoritat i les seves parelles i el desinterès de les institucions cap als agredits."

Els vuit nois i noies d'Altsasu s'enfronten a penes de fins a 60 anys de presó. Amnistia Internacional ha denunciat la desproporció judicial del cas. El govern de Navarra va donar suport a la manifestació de milers de persones el dissabte a Pamplona.

Als locals del Gure Etxea d'Altsasu acabem l'entrevista a les mares d'Adur i Ainara. Edurne, la mare d'Ainara, està preocupada per si el dilluns podrà entrar a la sala del judici. "De moment, no està clar."

Altsasu és un encreuament de camins i, ara també, de debats: la polèmica reforma del 2015 del delicte de terrorisme, la proporcionalitat judicial i, probablement, també, els cicles històrics que s'intenten superar del País Basc.